Icona Què FerQuè Fer

Plaça d'Espanya

Plaça d'Espanya

La Plaça d'Espanya és la plaça principal del poble remodelada recentment i centre del nucli urbà. És visita obligada per a tot aquell què s'acoste a Albatera i escenari de diversos esdeveniments d'índole cultural, festiva, social...


Parcs i Places

Gran multitud de places, parcs i zones enjardinades guarnixen la localitat i l'embellixen amb la seua presència.

Parc de l'Horta

Auditori del parc de l'Horta

Bello paratge natural situat en plena horta i pulmó de la localitat amb una superfície de 30.000 m2. Compten amb la presència d'un Auditori cobert amb capacitat per a albergar 3.000 persones i en el que s'acullen espectacle, representacions, actes de la vida social i cultural del municipi. L'harmonia, la serenitat i assossec que es respira al llarg de tot el parc, inviten a passejar i poder abstraure's dels bulliciosos espais urbans que ens rodegen habitualment. Dins d'este meravellós paratge ressalta una gran varietat de flora que amenitza i fa més bell, si és possible, este lloc.

Parc Unió Musical L'Aurora

S'emplaça en l'Av. del Fondó i conforma la segona zona verda més gran del municipi darrere del parc de l'Horta. Compta amb cafeteria, pista de petanca, espais esportius i zones infantils de jocs.

Plaça Sant Jaume

Està situada en El carrer Sant Jaume i emmarcada pel Centre Ocupacional de discapacitades Tarongines i el Centre Municipal 3 d'abril.

Plaça de Sant Pascual

Ubicada en el barri que li atorga el seu nom, constituïx una de les zones de recreació més visitades, dotada amb una biblioteca infantil.

Plaça de les Palmeres

Esta plaça rendix homenatge al poeta Miguel Hernández, ja que és lloc de pas de pelegrins de la senda del poeta.

Plaça de la Unió Europea

Esta plaça esta situada en el barri dels Ángeles i el barri de Sant Pancraç. Rendix homenatge a tots els països membres de la Unió Europea, alhora que commemora l'adhesió del nostre país.

Plaça Príncep d'Astúries

Esta bella plaça s'ubica en el carrer Lope de Vega on també podem trobar el Biblioparque príncep d'Astúries. S'ha convertit en un dels principals llocs de joc i trobada de la zona del Calvari.

Plaça de la Constitució

Es tracta d'una xicoteta zona enjardinada i element decoratiu de la principal carretera de la localitat, l'Av. Del País Valencià.

Instal·lacions Culturals

Casa de Cultura Miguel Hernández

A Albatera, cultura i oci es donen la mà per a oferir al visitant infinitat d'actes culturals durant tot l'any en les seues instal·lacions.

La Casa de Cultura Miguel Hernández, situada en núm. 22 del carrer Sant Antoni és el centre cultural per excel·lència de la localitat, escenari indiscutible de qualsevol tipus d'activitats culturals i socials així com punt de trobada dels Albaterenses. Compta amb un espaiós saló d'actes i s'ha convertit en el cor cultural del municipi. Entre les seues instal·lacions destaca la Biblioteca Municipal amb una sala de lectura per als més menuts, una hemeroteca i accés a Internet, així com un cuidat arxiu municipal.

Cal destacar el Centre d'Informació Juvenil, que també es troba entre les seues instal·lacions i més concretament en la planta baixa de tan important edifici. Este nou centre creat especialment per al sector juvenil de la localitat pretén ser lloc de trobada de les generacions més jóvens d'Albatera. Estos allí poden trobar tot tipus d'informació que els afecta, així com realitzar qualsevol suggeriment o petició sobre els temes que consideren. Esta nova iniciativa pretén atendre i oferir assessorament així com tot tipus d'activitats i informació a este sector tan important de la societat Albaterense.

El Biblioparque de la Plaça Sant Pascual ubicat en el parc que li dóna el seu nom i el Biblioparque príncep d'Astúries, situat enfront de l'anomenat parc, constituïxen un element més que ve a demostrar la importància de la cultura en la ciutat. L'existència d'estes noves dependències suposa un espenta a la lectura per als més menuts i jóvens, conformant la xarxa de biblioteques municipals de la localitat, a les que se sumaran noves instal·lacions ubicant en cada un dels parcs del municipi un biblioparque a fi de fomentar i generalitzar l'hàbit de la lectura.

Si hi ha un edifici reflex d'avantguarda i dinamisme a Albatera, este és sens dubte el Centre Municipal 3 d'abril. Este deu el seu nom a la data històrica de 1977, en la que es van celebrar les primeres eleccions municipals que van obrir el camí de la normalitat democràtica a Espanya. En ell es localitzen les noves oficines de LA MÀXIMA Gestió Tributària i les dependències de la Policia Local. Així mateix es troben l'Àrea de Servicis Socials de l'Ajuntament, un ampli aparcament subterrani per al parc mòbil municipal i el Jutjat de Pau, junt amb un espaiós saló d'actes a què se sumen una aula de noves tecnologies completament equipada. El Centre Municipal 3 d'abril inaugurat al febrer del 2006 junt amb el Centre Ocupacional de discapacitats situats en la plaça Sant Jaume constituïxen una de les zones més funcionals, fresques i agradables de la localitat.

Esports

L'oferta esportiva d'Albatera comprén les activitats següents:

Poliesportiu d'Albatera
  • Handbol
  • Bàsquet
  • Escalada
  • Frontó
  • Futbol
  • Natació (estiu)
  • Tenis
  • Voleibol

Mercat

Mercat

Tots els dijous té lloc a Albatera el Mercat, punt de trobada de comerciants i compradors de tota la comarca.

Fa la impressió de ser un soc àrab, des del que s'oferixen les coses més diverses: flors, plantes, pardals, estores, objectes d'artesania, articles d'importació, confecció, calçat, etc.


Parc de Muntanya

Parc de Muntanya

Està situat al començament dels contraforts de la serra, molt prop de l'ermita de la Mare de Déu del Rosario i la seua ubicació ho convertix en un mirador excepcional de gran part del Baix Segura.

És zona de pas de la senda de xicotet recorregut PRV-180 L'Algüeda.

El parc de Muntanya Mare de Déu del Rosario disposa d'unes instal·lacions immillorables per a la pràctica de diverses activitats mediambientals, tant en l'Aula de la Naturalesa, com a centre d'educació ambiental, com a l'aire lliure.

La zona de recreació compta amb els recursos i infraestructures necessàries per a la realització d'activitats d'oci i temps lliure, rodejat de pins, plantes autòctones, un rierol artificial i un rocall on es poden apreciar diferents tipus de plantes mediterrànies.

Està dotat de zona d'acampada, casa-alberg, barbacoes, piques, aigua potable, lavabos, dutxes, embassament regulador, torre-sentinella i una aula de la Naturalesa.

Icona RutesRutes

Sendes Naturals

Senda PR V-180 de l'Algüeda (Terme Municipal d'Albatera)

Vista de l'Algüeda

El senda de l'Algüeda de 30 km. De longitud amb inici i final en la població d'Albatera, recorre la Vega per a accedir a la Serra de Crevillent amb un recorregut circular que pot realitzar-se en unes 8 hores si l'usuari és de "bon caminar".

En el seu recorregut existixen traçats alternatius i possibles desviacions per a disfrutar del paisatge.

S'inicia la senda en l'eixida d'Albatera pel camí d'Elx cap al nord-oest i quan este s'encreua amb la rambla de l'Algueda, que dóna nom a la senda. L'altitud en este lloc és de 15 metres sobre el nivell del mar. En este punt la senda discorre paral·lel a la rambla cap a la serra, de seguida s'encreua la carretera nacional (N-340) que va cap a Crevillent.

Seguix la senda per la rambla creuant uns quants camins rurals i es va trobant successivament amb el segon canal de ponent i Quart canal de ponent fins a arribar al denominat canal de Crevillent que forma part del transvasament Tajo-Segura a uns 5 km. Del lloc d'inici de la marxa. Recorreguts 1.300 m., s'encreua amb el nou canal d'Alacant o de Taibilla, en este punt es bifurca la senda.

Fins a este lloc la senda discorre per terrenys pràcticament plans dedicats a cultius, amb nombroses basses de reg i activitat agrícola.

A partir d'este moment s'inicia una suau ascensió cap a la pròxima serra. Els canals travessats estan tots entubados, excepte el transvasament Tajo-Segura abastir d'aigua potable i per a regadiu a la Vega del Segura i les seues poblacions.

En el Canal d'Alacant el traçat principal de la senda es dirigix cap a la dreta, en el sentit de la marxa, coincidint amb el canal per a abandonar-ho recorregut uns 400 metres, passa pels voltants d'una bassa de reg i rodeja la urbanització Colònia Serralba, on hi ha una àrea recreativa i dirigint-se cap a la muntanya per un tàlveg s'arriba al Pas de les Egües. Hem recorregut uns 11 km. des de l'inici i ens trobem ja a 300 metres d'altitud i en el límit del terme municipal, en zona de muntanya amb matoll i algunes zones arborades disperses.

Seguix la senda pel peu de muntanya, podent prendre ací un desviació que ens porta, després de 600 metres d'ascensió, a un tossal al peu del Pollegó de Sant Gaietà, on s'observa un bell paisatge de l'entorn i agresta serra de Crevillent, l'ermita de Sant Gaietà (en ruïnes) als nostres peus, amb parets rocoses i bosc de pineda, en este lloc hi ha una àrea recreativa i cabanya per a pernoctar si bé es troba fora del nostre recorregut.

Si hem optat per ascendir al tossal, haurem de desfer el camí fins a trobar-nos amb la senda que seguix el seu traçat per la vessant cap a l'Alt del racó dels Tieso, en este punt s'unix amb la possible desviació que deixem arrere en el canal d'Alacant o Taibilla que passem a descriure per a reprendre la descripció en este punt.

Situats en el canal d'Alacant o Taibilla, tenim l'alternativa de seguir, per traçat assenyalat, pel llit de la Rambla de l'Algüeda, que portem des de l'inici, fins a arribar al paratge denominat "El Bot del Gat", on la senda s'encreua amb la carretera autonòmica AP-421O, que va d'Albatera a Fondó dels Frares, creua la carretera, per a tornar a creuar-la als pocs metres i es dirigix esta variant cap al Collado al peu del Pollegó de Sant Gaietà, ja descrit, on enllacem amb el recorregut principal de la senda, passant per la capçalera del barranc de la Cova. El paratge és agrest i de gran bellesa amb tallats i parets, este tram discorre quasi paral·lel a la senda principal que ve per Serralba, unint-se els dos traçats al peu del Collado del Pollegó de Sant Gaietà.

Unides les dos alternatives de senda al peu del Pollegó, el recorregut discorre cap a l'Alt del Racó dels Tiesos en direcció oest rodejant els pics, per a arribar al Collado de l'Algüeda on creua la carretera d'Albatera a Fondó dels Frares.

Prenem una pista de terra ascendent i es van sortejant turons entre bancals i terrenys de muntanya fins a arribar al peu del Cerrillo de la Muntanya Alta. Ací podem prendre un desviació de què haurem de retornar pel mateix camí, que ens porta a l'ascensió de la Muntanya alta amb 680 metres d'altitud i a 900 metres de la senda, des d'esta altura s'observa un paisatge de tal magnitud que justifica àmpliament l'esforç realitzat en l'ascensió, dominant-se tota el Baix Segura, els seus pobles i camps, amb el mar al fons, s'observa en tota la seua magnitud allò que s'ha escarpat de la Serra de Crevillent i cap al nord es dibuixen els plans de Fondó dels Frares, les seues serres ( dels Frares i de Cofer) i al fons les serres d'Algayat i de la Cava, que superen els 1.000 metres, a l'oest s'albira la Serra d'Abanilla continuació de la de Crevillent, val la pena aguaitar a este balcó privilegiat i pot ser un bon lloc per a fer un alto en el camí, descans, esmorzar, fotografia i tornar a prendre la senda.

De nou en la senda, després de descendir pel mateix camí de la Muntanya Alta, ens dirigim cap al sud-oest per la falda de la muntanya, vorejant el Barranco de l'Arrossegue. A la dreta observem la mina a cel obert d'ofites, pedra grisa molt dura que s'utilitza per a llambordes de paviment entre altres usos, en este lloc travessem terrenys d'algeps del Keüper on es manifesten agressivament fenòmens d'erosió.

De seguida ens cridarà l'atenció una paret quasi artificial, alta, prima, extensa, de calcàries erosionades amb buits i forats, formació geològica que pareixen ser restes d'alguna muralla o castell medieval i que es voreja pel pas de l'Estret, amb 280 metres d'altitud. Portarem recorreguts en este punt des de l'inici 21,3 km.

A partir d'este pas abandonem la serra per a tornar a entrar en el pla, amb pendents cada vegada menys acusades, passant lentament de terrenys forestals a terrenys de cultiu. Creuem novament el nou canal d'Alacant o de Taibilla, el transvasament Tajo-Segura o Canal de Crevillent, el Quart canal de Ponent i ja per camins asfaltats creuem el segon canal de Ponent i arribem a Albatera pels voltants del Poliesportiu Municipal, on acabarem el recorregut.

La dificultat de la senda és mitja-baixa, podent-se realitzar de forma parcial a trams, és convenient portar calçat de muntanya, protecció solar i aigua, sobretot en època-estival i per descomptat les nostres càmeres fotogràfiques per a presumir d'un recorregut de gran bellesa i amplis paisatges. Es recomana prioritàriament realitzar esta senda en els dies clars per a poder així disfrutar millor de les panoràmiques que es dominen des de la Serra.

Ruta Cultural

Senda Cultural "Canal del Rambla Salada - Els Llacs"

Canal del Rambla Salada - Los Lagos

En la població d'Albatera (Alacant) a uns 7 km. Per la carretera de La Sal, iniciem l'itinerari en la pista forestal en el marge esquerre abans de l'Estret de les Finestres i al costat d'un panell de fusta de la Conselleria de Medi Ambient, (sempre guiats per estaques de fusta amb els senyals blancs i grogues), a uns 2 km. De recorregut per la pista ens trobarem amb una bifurcació a la dreta que linda amb un bancal d'oliveres, i després d'una lleugera pujada per la pista comencem a veure a la nostra esquerra els primers indicis del "Canal de la Rambla Salada".

A 200 metres trobem l'inici de la senda, per ella ens endinsarem en el canal i a 15 metres ens trobarem amb el primer aqüeducte d'un arc de mig punt on en la pedra central de l'arc té tallada una creu, la dita senda va passant per damunt del canal i continuem trobant aqüeductes en una longitud aprox. De 1.5 km. (uns de dos arcs el túnel del canal, i després un altre aqüeducte de 3 arcs, a continuació ens trobarem amb un senyal que ens indica l'inici d'una "Via Ferrata" que trobem en el costat dret de la senda, des d'ací anirem vorejant la senda per damunt del canal, per la vessant sud del "Ganivet de les Finestres" fins a arribar a l'enllaç de la variant I "Les Tolles Salades" que ens apareix en el costat esquerre de la senda.

La senda principal continua pel canal en 200 metres i ja ens endinsem en la Rambla Salada pel costat dret, fins a trobar-nos amb un altre aqüeducte destruït on la senda ens porta al llit de la Rambla.

A uns 150 metres trobem el primer naixement de sal que està en el marge dret de la Rambla a una altura de 6 metres i és molt característic per la seua situació (aconsellable visitar).

La senda principal seguix pel llit de la rambla fins a trobar un altre aqüeducte que és el principal, però es troba destruït, només queden els laterals i en tot el llit de la rambla es troben els carreus tallats dels arcs uns soterrats i altres al descobert, amb una gran sort ja que a l'haver-hi un estretiment pròxim de la rambla els carreus es veuen la majoria, en este aqüeducte el canal es trasllada al marge esquerre de la rambla però només queden algunes restes dels contraforts del canal. A uns 160 m. ens trobem amb un pal en el marge esquerre de la rambla, que ens indica la senda principal i la variant III (Senda Corral de les Vaques).

Continuar la pujada per la rambla amb tot el llit blanc de la sal solidificada fins a arribar al segon naixement de sal que es troba en el marge esquerre, també trobem restes de tubs del canal dels diferents manteniments de principis del segle XX per l'any 1936.

En este punt ens apareix una pista de terra per a evacuació que ens enllaça amb la senda (Camí del Pujol Negre).

Continuant la Rambla i abans d'arribar a un paratge denominat el "Barrot Negre" ens va apareixent una altra vegada el canal en el mateix llit de la rambla, esta tapat amb grans pedres perfectament tallades i ajustades al buit del canal, suposem amb la finalitat de donar-li pes al canal i al mateix temps no deixar que entren els arrossegaments de la Rambla (aconsellable visitar).

Una vegada arribats al Barrot Negre veiem en el marge esquerre de la rambla, els indicis de barraques o edificacions que va haver-hi i poc més amunt i en el mateix marge ens trobem un pou amb un diàmetre molt superior als pous de busca d'aigua.

Per les característiques del pou pensem que no és un pou de busca d'aigua, sinó un pou de sedimentació.

Des d'este punt "El Barrot Negre" una vegada estudiat i fixant-nos en la seua forma nos en adonem que dita buida no està format per l'erosió sinó tallat per l'home, amb una finalitat, llevar-li força a les avingudes i poder canalitzar l'aigua amb menys força al pou de sedimentació.

El buit que es fa en l'últim tram i toll creiem que està connectat, amb el pou de sedimentació perquè una vegada introduïts en el pou veiem que hi ha una filtració direccionada cap al barrot.

El Barrot Negre està equipat per la part esquerra amb una cadena de 5 metres ja que en èpoques de pluja el toll està ple d'aigua i és difícil pujar per ell, una vegada superat hem de posar especial atenció en la part superior perquè ens trobem un pou en el costat esquerre molt pegat al barrot i un altre pou en el costat dret. Un altre pou a uns cinquanta metres per la rambla en el costat esquerre, amb una profunditat de 60 i 70 metres.

L'itinerari principal seguix per la rambla, trobem un tram on la rambla s'acañona i s'acantila format diferents meandres i parets verticals on trobarem falles, llengües de minerals, extractes i una infinitat de minerals, on els que més abunden són els algeps, ofites, ferros, En este tram ens trobarem un senyal en el costat esquerre que ens indica el barranc que ens trau de la rambla cap a l'Agut en direcció al tossal.

I a La Variant III-Senda del Corral de les Vaques.

Després d'este tram la rambla se'ns torna a eixamplar i després d'1 km de rambla arribem a la zona dels tolls (antigament denominada les ximeneres). (Aconsellable en esta zona utilitzar casc).

Esta zona té una longitud aprox. de 300 metres, i consta de 4 bots amb els seus respectius tolls d'aigua, en esta zona també ens trobarem en la variant núm. 2 que ens la trobarem en el marge dret devidamente senyalitzat.

El primer bot té una longitud de 15 metres aprox. de dificultat alta, està degudament equipat amb escalons i un cable d'acer de seguretat.

El segon bot té una longitud de 10 metres aprox. De dif. mitja, degudament equipat com l'anterior, discorre pel marge esq. en travessia. Ací ens trobem amb la variant 11.

El tercer bot té una long. De 3 metres aprox. de dif. Baixa degudament equipat com l'anterior.

El Quart bot té una long. De 7 metres aprox. de dif. mitja discorre pel costat esq. en travessia, equipat igual que els anteriors.

Seguim pel llit i ens trobem una zona de tolles i tolls menys profundes que les anteriors, però no menys menyspreables esta zona ens porta, a un encreuament degudament senyalitzat a la dreta, i per ací abandonem, la rambla principal cap a la dreta en direcció a la ultima toll molt característiques i equipada igual que les anteriors, l'accés va pel marge esquerre continuem el barranc fins a trobar un senyal que ens trau del barranc cap a una pista forestal.

En progressiu ascens per la pista ens arriba a un encreuament amb el camí de l'Agut, en esta intersecció prendrem a la dreta i seguirem per la pista en direcció al Pujol Negre.

Des d'este punt seguirem per la pista cap a les Finestres i ens trobarem: amb la connexió del PRV-180 "L'Algüeda" que ens ve per la vessant de la Muntanya Alta, seguim pel mateix itinerari del PR fins que se'ns bifurca cap a l'esquerra, seguim per la carretera i a 50 metres arribem al punt d'eixida.

La Senda del Poeta
Camí del Cid

Més Rutes