Icona Què VeureQuè Veure

Església Parroquial

Església Parroquial de Albatera

Ubicada en un lateral de la Plaça d'Espanya s'alça el principal monument de la localitat, l'Església Santiago apòstol, testimoni del passar de generacions passades, i esperant a ser descoberta per generacions presents i futures. L'Església data del segle XVIII i la seua construcció va comprendre el període de 1636 a 1728. Va ser manada fer pel senyor Gaspar de Rocafull i Boyl. És d'estil barroc llevantí i està construïda en planta de creu llatina. Té una extensió de 1252 m2 està orientada cap a ponent. La Portada és barroca, però en l'ornamental posseïx influxos del rococó francés. Es va finalitzar cap a 1755. En ella trobem una fornícula que acull l'escultura de ple volum de Santiago apòstol, abillat de Pelegrí.

Ermita Mare de Déu del Rosario

El visitant no es pot anar del Centre de la Localitat sense contemplar l'Ermita Mare de Déu del Rosario, monument dedicat a la patrona de la Localitat, la festivitat de la qual se celebra el dia 7 d'octubre. Destaca en estos populars festejos la tradició dels cantares de la "desperta", amb antecedents des de 1651.

Ermita en Honor a Sant Pere Penedit

Cal destacar l'Ermita en Honor a Sant Pere Penedit, lloc de culte i devoció al sant que porta el seu nom. L'ermita ubicada en carrer de la Cruz constituïx el punt d'eixida de la processó de Sant Pere Penedit, ja que tots els Germans pertanyents a la dita Germandat procesionan cada Dimarts Sant des de l'ermita per a reunir-se amb la resta de la processó en carrer Orihuela. A més s'erigix com un important lloc de culte en què es realitzen misses habitualment.

Museu Valentín García Quint

Inaugurat Al Juliol del 2005, conforma el primer museu d'Albatera i rendix homenatge al gran autor d'art sacre Valentín García Quint, natural del municipi. En el museu es poden contemplar una gran quantitat d'obres elaborades pel cèlebre escultor que constituïxen el reflex de tota una vida de treball i dedicació a l'art. No poden abandonar Albatera sense visitar-ho, ja que la seua bellesa i grandesa de les seues imatges quedarà gravat en la retina de tot aquell que s'acoste a contemplar-ho.

Festes Patronals i de Moros i Cristians

Les Festes Patronals i de Moros i Cristians, en honor al patró del poble Santiago apòstol, se celebren entorn del 25 de juliol. Es tracta de la festivitat més important de l'any i comprén pràcticament tot el mes de Julio ja que es complementa amb nombroses activitats culturals.

Els orígens de les festes de Moros i Cristians del municipi són humils, com quasi tots els començaments. Fa ja 26 anys que un grup d'amics va decidir aportar una nota de color a les festes del barri Santiago El Menor. I ho van fer participant en les xarangues abillats amb vestimentes mores. La iniciativa va agradar, de manera que durant els dos anys següents les improvisades esquadres morisques van prendre part en les celebracions d'esta popular barriada. Finalment es va decidir traslladar l'atrevida idea a la resta del municipi, amb la formació de la primera comparsa mora, que va desfilar al juliol de 1977 davall el nom de "Moros Nòmades". D'ella haurien de sorgir, en edicions successives, la resta d'agrupacions festeres. Totes elles rendixen homenatge al patró dels albaterenses, Santiago apòstol, amb l'exhibició de les seues millors gales i al ritme de timbales i dolçaines.

Més Informació

Setmana Santa

Setmana Santa Albatera

Des d'antany la Setmana Santa d'Albatera destaca per la seua arrelada tradició i la bellesa de les seues imatges, però és sens dubte el fervor popular el que ha fet possible que es materialitze eixe desig present en la ment de tots els albarerenses per aconseguir que la nostra Setmana Santa es convertira en el que és hui.

Hi ha constància de l'existència d'imatges en la localitat des de 1752, feta que deixa patent que es tracta d'un dels festejos mes antics i populars d'Albatera. La presència de la Passió i Mort de Crist s'aprecia no sols en la tradició i costums que el poble compartix, sinó també en les manifestacions externes de la fe que li porten a participar de forma activa durant la Setmana Santa.

Per això, s'ha de fer menció especial de D. Pascual Cánovas Berna (1899/1962) impulsor de la setmana Santa d'Albatera sobretot després de la guerra Civil, època en què van desaparéixer moltes imatges, com la de la Samaritana de Nicolás de Bussy o el Crist de la Columna de Salcillo. A partir de la dècada dels quaranta es comença l'adquisició de nous passos i 1947 es comença a realitzar la revista religiosa-cultural fundada i dirigida pels germans Pedro i Basilio Fuentes Alarcón.

La junta Major de Confraries i Germandats de Setmana Santa d'Albatera sorgix en 1974, impulsada per un grup de jóvens que amb molta il·lusió i treball recuperen i alcen la Setmana Santa Albaterense.

En l'actualitat, la Setmana Santa d'Albatera compta amb un total de 19 confraries i Germandats el que posa de manifest el compromís del poble en estos dies tan especials.

La Setmana Santa albaterense suposa per als seus ciutadans uns dels dies mes importants de l'any i és per al visitant parada obligatòria en què delectar-se amb l'arrelament d'esta festa i bellesa de les seues imatges.

La devoció i fe es fa patent en estes dates i el fervor ciutadà està mes present que mai en els cors de tots i totes els albaterense.

Més Informació

Festes de la Mare de Déu del Rosario

Mare de Déu del Rosario

El 7 d'octubre també es realitzen festes dedicades a la Mare de Déu del Rosario, patrona del poble. Han conservat intacta la tradició de la Desperta o cantares de cantó al seu Mare de Déu. En esta festivitat, es continuen duent a terme els costums d'antany, la reina i dames d'honor de les festes realitzen en l'Av. Del País Valencià l'entrega de magranes a tot aquell que s'acoste a la localitat. Per un altre costat és destacable la realització de la desperta, tradició que ha passat de generació en generació i que consistix a cantar de bon matí en honor a la Mare de Déu pels carrers del poble.

La Desperta de La Mare de Déu del Rosario

Albatera honra a la Mare de Déu del Rosario amb una processó que avança en la foscor de la nit pels carrers del municipi. La imatge sol ser complimentada amb flors, mentres que els veïns opten per dansar el ball del fanal en el parc de L'Horta.