Icona Què VeureQuè Veure

Església Parroquial de La Mare de Déu del Carme

Església d'Algorfa

Es troba ubicada, com és característic en tots els pobles del Baix Segura, prop de l'Ajuntament i enfront de la Plaça d'Espanya.

Construcció d'estil funcional, va començar a construir-se en 1963 en honor a la Mare de Déu del Carme, finalitzant l'edifici en 1967. Compta amb un Crist en l'Altar Major i pintures en els altars laterals.



L'Ermita d'Algorfa

Ermita d'Algorfa

S'eleva sobre un xicotet tossal, que li permet ser divisada des de qualsevol punt. Constituïx un dels exemples més representatius d'Algorfa. Construïda a principis de segle amb pedres de la pedrera local.

Conten els veïns del poble que, en altres temps, la part interna de l'ermita va estar decorada de la manera següent:
"...tenia sòl de marbre amb plaques blanques i negres, com si fóra un tauler d'escacs. A l'entrar, i en la part dreta existia una pila baptismal de pedra, construïda per un pedrer del poble. L'altar era de peces de fusta de distints colors, simbolitzant un mosaic. L'interior de l'ermita permetia una acústica excepcional, i a més els rajos de llum, al penetrar per les vidrieres de les finestres, donaven a l'interior la sensació d'estar embolicat en un tros de cel...".

Era famosa en tota el Baix Segura la romeria que es feia a l'ermita Al setembre, durant les Festes Patronals. Estes se celebraven Al setembre i no Al Juliol, com corresponia, ja que en els mesos d'estiu la majoria dels hòmens del poble es trobaven en la verema. El primer Domingo de setembre se celebrava una missa en l'ermita, posteriorment s'abaixava la Mare de Déu del Carme al poble, on Romania tot el dia en l'Escola unitària existent en aquell moment. A poqueta nit d'eixe mateix dia se celebrava la processó pels carrers del poble. L'endemà, Dilluns, es portava la Mare de Déu en romeria de nou a l'Ermita.

L'Ermita forma part del patrimoni municipal i s'ha revifat aquella famosa romeria, mai oblidada pels veïns del poble.

Hui en dia l'Ajuntament està realitzant gestions amb l'excel·lentíssima Diputació Provincial d'Alacant i amb la Generalitat Valenciana per a restaurar-la, així com, la pinnada que la rodeja. Igualment s'està gestionant l'adquirir la Casa-Palau dels marquesos, situada junt amb l'Ermita.

El Castell de Montemar

Castillo de Montemar

Al Sud del terme municipal d'Algorfa, i per la carretera que unix este poble als Montesinos, es troba una finca agrícola dedicada a diversos cultius i amb gran part de pinedes i muntanya baix. Enmig d'esta finca, hi ha un Castell senyorial, denominat Castell de Montemar, en la cúspide d'un dels pujols més alts dels distints que formen la muntanya de la finca.

Esta casa senyorial va ser construïda a finals del segle XVIII i des de llavors i, durant quasi 150 anys, va pertànyer a la família dels comtes de Casa Rojas. El primer Comte de Casa Rojas, i possiblement el primer amo d'este Castell, va ser El senyor José Rojas i Recanella. Este cavaller va ser el primer que va tindre la dignitat de capità General del departament de Cartagena. Va nàixer a Cadis en 1702 i després d'una llarga i valerosa carrera en l'armada, va ser nomenat pel Rei, Comte de Casa Rojas i Vescomte de Recanella. Va morir a Cartagena als 93 anys d'edat. Durant tot el segle XIX, el Castell de Montemar va continuar pertanyent als seus successors. Al finalitzar la Guerra Civil, la família Rojas va haver de vendre la finca i el Castell que contenia. Darrere de passar per diversos propietaris, el Castell va ser adquirit l'any 1970 pels seus actuals amos, i va ser objecte d'una important restauració que ho va salvar de desaparéixer, i ho va adaptar interiorment com a vivenda privada, use que continua tenint en l'actualitat.

Este Castell mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residència estiuenca dels successius amos. El seu estil és un poc afrancesat. Té dos torres quadrades i dos circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", té timbassos en els seus cantons, i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Posseïx un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta. Els sostres de les torres són plans i accessibles, encara que durant el segle passat van tindre cobertes a quatre aigües fetes amb pissarra. La vista que es té des d'estes terrasses justifica sens dubte el nom d'este "Castell de Montemar".

El Castell Xicotet

El Castillo Xicotet

Es trobava pròxim al Castell de Montemar, sobre un montecillo.

Es tenen poques dades sobre este castell de xicotetes dimensions, que va haver de complir funcions annexes al de Montemar. Va ser propietat de les Ordes de Santiago i Montalbán. Més que un castell, pròpiament dita, seria probablement un posat avançat.

L'edificació té cos cilíndric, coronat per merlets, quedant escassos vestigis d'altres elements.


Necròpolis

Els restes de la necròpolis d'Algorfa pertanyen al període Neolític, III mil·lenni abans de Crist. L'instrumental bàsic era de pedra ceràmica, realitzat amb verdader virtuosisme , en particular les trenta i tres puntes de fletxa allí trobades, i que a la vista de l'utillatge i de la seua funcionalitat, a causa de l'existència en els proximitats d'un poblat compost per forts caçadors i guerrers, que vivien en un marc boscós a la vora del Segura.

Festes

Ballet Infantil

Algorfa oferix les seues festes en dos dates a l'any, la primera el segon Dilluns de Pasqua, festa en honor a Sant Vicent Ferrer, patró d'Algorfa, religiós dominic nascut a València cap a 1356 i difunt en Vannes (França), amb processó i activitats festives, de teatre i ball. Des de mitjans d'abril fins maig celebració de la primavera Cultural.

La segona data és al juliol el dia 16, festes patronals en honor a la verge del Carme. Els actes culturals i esportius són motive d'unió entre els habitants d'Algorfa.

Al juny se celebra la Gala de l'Esport i el segon cap de setmana de setembre se celebra Algorfa Jove.

Setmana Santa

Algorfa, com molts altres pobles que no tenen Confraries, la seua Setmana Santa es distingix per la fervorosa i massiva participació dels seus fidels en cada una de les processons i en la litúrgia sacramental del Diumenge de Rams i del Tridu sacre de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor.

És el Domingo de Resurrecció, en la Processó de la Trobada, on es viuen els moments més emotius, darrere de les reverències amb banderes entre el Senyor i la Mare de Déu, amb la solta de coloms per part dels nombrosos colomers de Esta localitat.

Més Informació