Artesania

Artesania

Icona ArtesaniaArtesania

Vaixells de Sal

Vaixell de Sal

Destaquem esta activitat com única en el món, que es du a terme a Torrevieja des del segle XIX.

S'ha transmés sempre de generació en generació i apareix com a emblema de la ciutat. Els barcos quallats en sal s'entreguen en els actes de rellevància i a grans personalitats.

És típica la seua forma d'elaboració. Es fa la maqueta amb fusta i -te-la de cotó perquè la sal s'impregne perfectament. Esta carcassa s'introduïx en la llacuna de les salines durant uns dies en l'època de major qualle, a principis de juny. Posteriorment es trau de l'aigua i es deixa assecar al sol, i així pren eixe color blanc tan característic. Dins de les urnes de cristall, perfectament protegit, pot romandre per temps indefinit.

Les salines de Torrevieja compten amb una qualitat també molt peculiar: en el seu moment de major cristal·lització no es produïx cap dessecació, amb la qual cosa el seu nivell freàtic es continua mantenint igual al llarg de tot l'any, podent-se per tant d'introduir en ella qualsevol maqueta per al seu qualle.

L'interés perquè no es perda esta tradició, ho mantenen els alumnes del col·legi públic Inmaculada, que des de fa diversos anys, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura, i per la labor desinteressada d'alguns dels seus professors, convoca un concurs anual d'artesania salinera, en el que cada alumne de l'últim curs realitza el seu propi barco de sal.

Manufactura del Cànem

Artesania del Cànem

Callosa de Segura és una ciutat amb una economia basada en la indústria i en l'agricultura, gràcies a la seua fèrtil horta. La indústria més destacada és la fabricació de fils, cordes i xarxes (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa a Callosa com el primer productor nacional de xarxes i fils; també té importància el calçat. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més aconseguits són les hortalisses, el blat, el cotó i els cítrics.

Callosa es considera orgullosa dels seus orígens com a capital del cànem. Va ser centre d'una potent indústria de fils, cordes i xarxes que ve des de l'Edat Mitjana. Esta indústria va col·locar a Callosa en la modernitat de les filatures de xarxes i cordes, primer amb fibres naturalsment i posteriorment amb la seua reconversió per mitjà del tractament de nous materials.

L'Escola del Cànem, declarada a més bé d'interés etnogràfic de la Comunitat Valenciana pel Consell Valencià de Cultura, promou, junt amb l'ajuntament de Callosa, cursos d'aprenentatge a fi d'ensenyar estos oficis que ja no existixen, crear una plantilla rejovenida nova que convisca amb els monitors majors i puga participar amb ells en les Demostracions, que cada vegada van són més demandades fora i dins de Callosa, - recordem la destacada participació i demostració que va tindre Callosa en la fira Spannabis a Barcelona del 2006-, portant així per on faça falta una de les nostres millors manifestacions culturals. L'al·licient d'estos cursos són les interessants experiències que suposa, o simplement pel gust d'aprendre a fer les teues pròpies sabatilles, una bona xarxa per al descans o l'esport, o els teus propis fils i cordes, amb matèries naturals i mètodes ancestrals.

Pesca Artesanal

Pesca Artesanal

La pesca de la tonyina amb canya i carret és un esport dur i realment apassionant. Però cal reconéixer el mèrit del tipus de pesca professional.

La pesca artesanal de la tonyina se va anar perdent a poc a poc a Torrevieja, on només s'agafava algun des de les teranyines quan pescaven la sardina i també per mitjà de palangres flotants dedicats al peix espasa.

En 1990, dos barcos esportius "La Il·lusió" i el "Chambel" inicien en el Club Nàutic de Torrevieja la pesca de la tonyina gegant amb canya i carret. Fins a dos anys després no desembarca el "Chambel" la primera tonyina peix a Torrevieja d'esta manera. Poc després José, patró de "La Il·lusió" porta als molls del R.C.N. De Torrevieja un preciós exemplar de 340 Kg.


Confecció de Palmes de Setmana Santa

Confecció de Palmes

Hui en dia és un treball costós i poc rendible, tan nomé ho continuen exercint unes poques famílies. El procés perquè la palma es faça blanca en la palmera dura aproximadament un any. Quan es passa Setmana Santa, ja es comença a lligar palmeres per a l'any següent.

La palma blanca creix tapada, resguardada de la llum solar, per la qual cosa no té el natural color verd de les plantes exposades al sol. Per a això, es realitza l'operació anomenada seques que té diverses fases: el lligat, la formació del capirot cobrint les palmes amb uns plàstics (antigament es cobrien amb palmes seques) i, finalment, es posa la punta del capirot.

Una palmera que porta lligada un any pot tirar: tres palmes blanques amb la punta verda que es denominen 'entrefines'; i deu o dotze palmes totals, que es denominen "palmes de primera" i són les que s'utilitzen en processons. També tiren quatre o cinc palmes d'uns 2,5 metres, que s'anomenen "palmes de segona"; i quatre o cinc "palmes de tercera". Finalment, el cor o cor de la palmera pot tirar una o dos palmes.

Quan ha passat un any, s'arrepleguen, se seleccionen i es netegen amb un raspall. Després es fiquen a una bassa amb aigua i amb hipoclorit per a llevar-los totes les impureses que tinguen i, després d'açò les conservem en cambres amb aigua en el sòl i utilitzem flor de sofre (sofre cremat) perquè no s'espatlen. Una vegada que es trauen de la cambra, es van tallant les palmes a mesura. Només queden tres famílies a Orihuela i alguns artesans més a Callosa, Cox i Redován.

També, amb la palma de margalló i una canya de riu seca, s'elaboren principalment a Albatera, Sant Isidre i Catral, les graneres d'una excel·lent qualitat per a jardins, portes, etc.

Ceràmica

La producció artesanal del Baix Segura és molt diversa. Una de les principals branques és la ceràmica, introduïda pels Àrabs, que té dos especialitats molt esteses: la botijería i la "escuraeta", fabricació de cànters, cassoles i gerres de ceràmica basta.