Icona Informació GeneralBenejúzar

Vista aèria de Benejúzar

El nom de Benejúzar, d'origen àrab, fa remuntar els seus orígens a este període.

Sufocada la rebel·lió mudèjar de 1264, per les hosts castellanes, amb l'ajuda de les aragoneses de l'infant El senyor Pedro i del rei El senyor Jaume I d'Aragó, van permetre deixar sense efecte el pacte de 1243, per la qual cosa Alfons X el Savi, va haver de prendre les mesures necessàries, per a incorporar Orihuela a la Corona de Castella. I una d'estes mesures, seria la confirmació, el dia 15 de juliol de 1266, del seu terme i jurisdicció, tal com ho havia tingut en el període almohade: Orihuela, Abanilla, Albatera, raval i Guardamar.

Així les coses, amb més pau que discòrdies, iniciarà el rei castellà la repoblació del solar oriolà. Torres Fontes en el seu "Repartiment d'Orihuela", transcriu el text del Còdex referit al llavors terme oriolà. El referit autor ens informa que en "Beneyucef", va haver d'haver una part que constituïx un "donadio", perquè en la tercera partició es prenen sis-centes tafulles a Pedro Cornell, per a repartir-les entre els hereus d'esta "quadrella". Situa a la "quadrella" de Beneyucef a l'esquerra del riu Segura i escriu: "pareix que no hi hi ha dubte quant a la seua identitat amb l'actual Benejúzar, amb un terme llavors més reduït".

L'organització com a nucli de població cal situar-la en el segle XIV, quan uns cavallers de cognom Martí, van començar a adquirir hisendes en la localitat, i van donar a titular-se senyors de Benejúzar.

Durant els segles XIV i XV existia a Benejúzar una parròquia davall l'advocació de Sant Bartomeu que incloïa el que hui és el poble de Sant Bartomeu. La fundació de la nova parròquia de la Mare de Déu del Rosario data de 1615 (els llibres de partides de baptisme més antigues que es conserven són d'esta data).

Lloc de moriscos, la seua expulsió en 1609 vi seguida d'una carta de poblament de 1611 a favor de Juan Rossell Roda Rocamora i Thomas, que va contractar a 32 veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscos. La casa de Rossell va ser la que durant més temps va ostentar el títol de senyors de Benejúzar i per això és el seu escut el que va ser acceptat com a escut de Benejúzar. En 1628 es va separar d'Orihuela.

Durant l'any de 1648, la comarca sencera va ser violentament assotada per una gran epidèmia de pesta, on va morir més del 63% de la població. Açò va ser una de les causes, no l'única, de la pèrdua de la llengua valenciana en el Baix Segura al produir-se un considerable buit geogràfic que va ser cobert amb les migracions de ciutadans de Múrcia al Baix Segura a partir de la segona mitat del segle XVII.

En 1829, un terratrémol va destruir completament el poble i va ser reconstruït en la zona oposada del Segura poc després.

La història d'esta població va patir, junt amb tota Espanya, les conseqüències de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) dividint-se la seua població en dos bandos enfrontats. Alguns dels confinats en la presó d'Alacant es van confiar en braços dels que ells consideraven el seu únic suport donades les seues fondes arrels catòliques, la mare de Déu en la seua advocació del Pilar. Al terme de la guerra, els supervivents tornats a Benejúzar van introduir el culte a esta advocació i a hores d'ara encara se celebra la romeria que en el seu honor, com a agraïment, van promoure aquells hòmens.