Icona Què VeureQuè Veure

Església de Ntra. Sra. del Rosario

Campanar de l'Església de Ntra. Sra. del Rosario

De planta rectangular, amb dos torres desiguals en la seua entrada. Construït l'any 1831, dominant la Plaça d'Espanya en un emplaçament privilegiat, s'eleva com a edifici afavorit el temple parroquial de Benejúzar. Seguint les tendències arquitectòniques neoclàssiques de l'època: planta cruciforme, creuer, sagristia a la dreta del presbiteri, en la part més meridional. La clàssica orientació de les Esglésias cap a l'Est no es porta ací, es preferix que mire a l'horta.

El temple té el seu accés principal per la cara nord, la portada està flanquejada per dos torres desiguals. La fatxada està composta de dos cossos: el superior entorn d'una xicoteta finestra i l'inferior ho compon un ingrés dintelado flanquejat per dos fornícules.

La torre sud, torre del rellotge d'estil neogòtic i la torre nord, torre del campanar d'estil neoclàssic.


Ajuntament

Ajuntament de Benejúzar

Va ser inaugurat el 20 d'octubre de 1988, estructurat en dos plantes, planta baixa i soterrani, on es troba el "Arxiu Municipal", amb documents que daten fins de 1630, és a dir, de l'antic emplaçament del municipi. En ell estan ubicades les oficines municipals, així com la Sala d'Exposicions "Pi bell", on es realitzen diferents exposicions al llarg de l'any, presidint en el saló de Plens l'escut original de l'antic palau dels Rossell, fundadors del municipi de Benejúzar.

Quant a l'exterior, podem destacar el mural existent en la fatxada, que representa el terratrémol que va assolar Benejúzar en 1829 i que va configurar el seu actual emplaçament i estructura. Esta fascinant obra li la devem a D. Francisco Pérez Rubio, un conegut pintor local.

Auditori Municipal "José Aparicio Peiró"

Auditori Municipal "José Aparicio Peiró"

Es va inaugurar al maig de 1995, portant el nom del director de la Banda Municipal. Es tracta d'un edifici lleuger i transparent, que no obstaculitza la visió de la plaça i està d'acord amb l'edifici més pròxim, l'església; d'ací la utilització del marbre blanc en el seu disseny.

Allí se celebren els concerts de vent i corda "així com" les eleccions de la reina durant les festes locals i elecció de maña major i maña infantil en la romeria del Pilar.


Santuari en honor a la Mare de Déu del Pilar

SantuariExistix a Benejúzar un santuari en honor a la Mare de Déu del Pilar. Va començar sent una ermita l'any 1941, i es va construir en el temps rècord d'una setmana.

1943 va ser l'any de construcció de la nova ermita, la que es convertiria en santuari en 1980.


La Serra de Benejúzar

Serra de Benejúzar

És potser, el nostre patrimoni més significatiu. La part muntanyosa del terme municipal està situada al Sud i, en geomorfologia, correspon al "anticlinal de Benejúzar". Les altures màximes es troben en el "alt de l'Escotera" (195m.), "Pujol dels Mossos" (168m.) i "Pujol Redondo" (166m.), el qual suposa un important balcó paisatgístic, des del que s'albira una gran part del Baix Segura. Pel fet que els pendents no són molt acusades (25,40%) afavorix la pràctica del senderisme.


Romeria del Pilar

La Mare de Déu del Pilar, eixint del santuari

Se celebra tots els anys el dia 12 d'octubre una espectacular romeria en què desfilen carrosses plenes de colorit amb els alegres mañicos i mañicas cantant al so de les joticas. A l'1 del migdia se celebra una missa aragonesa en honor al seu verge, després esmorze en el camp.

Antiguo Carro en Romería

Ja en la primera Romeria, els Romeus van ser a buscar la Mare de Déu a peu, a cavall i en carros adornats amb garlandes de paper i retalls de llanda.

Aquelles primeres muntures i carruatges prompte van donar passe a vehicles de motor sobre els quals els romeus muntaven alegres figures: al principi sobre camions, després sobre remolcs tirats per tractors i les més xicotetes, durant prou anys, sobre motocarros.

Des de sempre han sigut els jóvens benejucenses els artífexs de les carrosses utilitzant per a això quelcom vell, quelcom nou i quelcom prestat: amb fustes ja utilitzades, cartons d'embalatge, claus, fil d'Aram, cola o verrim fabricat per ells mateixos, cordes, l'ajuda de xicotetes ferramentes i molta manya, tots els anys construïxen senzilles estructures que després cobrixen amb diversos materials de colors per a donar a la carrossa l'acabat final. Un magatzem prestat per qualsevol veí els servix d'improvisat taller i lloc de trobada on compartixen els seus estones lliures en una il·lusionada tasca.

Cal destacar, per tradicional i típica des dels albors de les carrosses romeues, la tècnica del paper arrissat introduït per D. Jerónimo: trossets de paper de seda o cel·lofana de colors que s'enrotllen en una bobina, llapis o el propi dit formant com a xicotetes rosetes que s'apeguen sobre la figura que es desitja decorar. Durant unes quantes setmanes, nit després de nit, amb una paciència que només qui ho ha fet coneix, els xics i xiques van apegant eixes rosetes l'una darrere de l'altra fins que l'efímera obra d'art està acabada.

Setmana Santa

Amb l'arribada de la primavera arriba la Setmana Santa. Este temps litúrgic es viu en Benejúzar com el de major intensitat religiosa de tot l'any. Els benejucenses celebren processons passionals i actes i oficis religiosos en què quasi tot el poble participa activament.

Més Informació

Moros i Cristians

Celebrades a finals de maig o principis de juny, aproximadament, té lloc les "Festes Patronals de Moros i Cristians", en honor a la Santíssima Mare de Déu del Rosario.

Els orígens de les festes de Moros i Cristians del municipi són humils, com quasi tots els començaments. Situats en el 12 d'octubre de 1993, ens trobem amb una col·laboració, com de costum, d'un grup de jóvens del poble de Benejúzar en les seues Festes a Ntra. Sra. del Pilar. Enguany es va participar amb la realització d'una Mesquita Àrab, i després d'obtindre la sèrie de recompenses i satisfaccions habituals, es va decidir el començament d'una altra nova Festa en la qual també pogueren participar tots aquells que ho volgueren, independentment de qualsevol condició. Amb estos factors abans descrits i sumats a unes grans dosis d'entusiasme, alegria, sentit comú, perseverança, treball, etc..., arribem en 1994 a les Festes de Ntra. Sra. del Rosario, patrona de Benejúzar. En estes la gent del poble col·laborava de divers mode. Així este grup de persones inquietes es va posar mà a l'obra, en un intent de sumar quelcom que fóra diferent, nou, positiu i mai vist en les Festes Patronals de Benejúzar.

Antonio Martínez García es va encarregar d'arreplegar els trages dels seus companys de treball de l'Hiper Eroski d'Alcoi, prestats per res a canvi. També va establir els primers contactes amb Ximo Pascual de Cocentaina, empresari dedicat al lloguer de trages de Moros i Cristians.

Després d'estos primers contactes a Alcoi i Cocentaina, es va iniciar un procés de suma de personatges per a esta peculiar desfilada de Moros.

Antonio Illán Martínez, Lolita Grau Marcos i Mª Carmen Sòria Benavent, amb el furgó de Pablo Costa Averany i José Ramón García Grau amb Jerónimo Pedro Barberá Terrés en un altre vehicle particular, es van disposar a portar-se els trages festers. Després d'arribar a Benejúzar amb tan copiosos tresors es va procedir a guardar els mateixos en la planta baixa de la casa de Jerónimo, que es va convertir en la primera kábila de Benejúzar.

Comparses:

Escut dels Benárabes

La comparsa mora dels Benárabes es va fundar en 1995. És la primera que es constituïx a Benejúzar i que dóna origen a la posterior fundació i participació d'altres comparses tant mores com cristianes.

Quarter Fester: Perpendicular a l'Av. Joan Carles I, al llarg de la qual es troben ubicades totes les altres kábilas i quarters.


Escut de Les Hosts de Sulayman

Les Hosts de Sulayman es funden en 1997, sent la segona comparsa mora creada a Benejúzar després dels Benárabes (1995).

Quarter Fester: Perpendicular a l'Av. Joan Carles I, al llarg de la qual es troben ubicades totes les altres kábilas i quarters.


Escut dels Moros Tuaregs

Els Moros Tuaregs es funden en 2008, sent la tercera comparsa mora creada a Benejúzar després de les Hosts de Sulayman (1997).

Quarter Fester: Perpendicular a l'Av. Joan Carles I, al llarg de la qual es troben ubicades totes les altres kábilas i quarters.


Escut dels Contrabandistes del Thader

Els Contrabandistes del Thader són la tercera comparsa cristiana fundada a Benejúzar l'any 2001.

Quarter Fester: Perpendicular a la Avda. Juan Carlos I, a lo largo de la cual se encuentran todas las demás kábilas y cuarteles.


Escut dels Cavallers de Júzar

Els Cavallers de Júzar són la primera comparsa cristiana fundada a Benejúzar en 1997. És la majoritària, ja que compta amb 320 socis.

Quarter Fester: Perpendicular a l'Av. Joan Carles I, al llarg de la qual es troben ubicades totes les altres kábilas i quarters.


Escut dels Pirates de Benzar

Els Pirates de Benzar van ser la segona comparsa cristiana fundada a Benejúzar en 1999.

Quarter Fester: Perpendicular a l'Av. Joan Carles I, al llarg de la qual es troben totes les altres kábilas i quarters.


Més Informació