Icona Informació GeneralBenferri

Vista aèria de Benferri

Benferri és un poble tranquil, de plaça arborada i amb font, que anima a caminar entre silencis i tests penjats dels balcons. Té Ajuntament nou, poliesportiu, frontó, àmplies escoles, parc infantil, glorietes i frondosos passejos que conduïxen a llocs de conversació i aigua fresca. Des de qualsevol lloc s'observa el campanar de Sant Jeroni, decorada amb vidrieres i amb l'escut dels Rocamora llaurat en la fatxada.

La història de Benferri es remunta al temps de les guerres púniques entre cartaginesos i romans, quan encara no hi havia res edificat. Ja en els temps de la conquista musulmana, el camp de la Matança (pedania d'Orihuela), lloc pròxim al lloc on se situa hui el poble, va ser escenari d'una batalla entre el noble visigot Teodomiro i els musulmans. Estos últims, frenades en el seu avanç, van produir l'any 713 una capitulació honrosa per a Teodomiro, per la qual mantenia l'autonomia del seu territori a canvi d'un tribut, Durando este des de la Hispània gòtica fins al segle IX.

L'any 768 els musulmans s'apoderaven d'Orihuela i la seua comarca, que van poblar i van explotar durant 474 anys. Amb la conquista de la regió van arribar els avanços tecnològics àrabs, amb els seus murs de contenció, sénies, preses, séquies ... El terreny cultivat es va estendre i va millorar, permetent així que, de les barraques i alqueries que poblaven la zona, sorgiren els pobles de Redován, Cox, Almoradí i Benferri. És per tant, un dels pobles que es van originar en la península després de l'arribada de la moreria, per la qual cosa el seu nom és àrab. Benferri o Beniferri, Partida de Ferri, termes indicatius en eixa llengua que la possessió de la terra estava, en el moment de la fundació del poble, en mans del líder de les partides que es van assentar en eixa terra: la partícula "ben" és el títol que se li donava al líder en qüestió, al senyor.

Durant este temps, Benferri era poc més que una torre, però la terra circumdant estava ben cultivada de vinyes i oliverars. Quan el front de la Reconquista va arribar a terres alacantines, la comarca va ser atacada nombroses vegades, ja que el primer poble després de passar el camp de La Matança era Benferri.

La Reconquista va arribar a les terres de la comarca oriolana en 1242, de la mà del rei castellà Ferran III el Sant. Després del tractat d'Almizra, entre les corones castellana i aragonesa, Orihuela i les seues terres veïnes van passar a ser propietat dels Reis d'Aragó. Des de llavors, Benferri va estar relacionat amb la família Rocamora, un dels principals cognoms que es van establir en la zona. Després d'acompanyar a Jaume I d'Aragó en la seua campanya valenciana, en recompensa pels servicis prestats en la guerra, els cedix estes terres.

En 1348 va ser síndic d'Orihuela en les Corts Valencianes Jaime Rocamora i Rocamora, primer senyor de Benferri i La Granja. Va ser en 1464 quan Juan Rocamora va comprar l'heretat i torre de Rocamora, sent esta la que constituirà el nucli del futur vincle i senyoriu. En 1494 el senyoriu constava encara d'una torre, però Jaime Rocamora la va començar a poblar fent cases i atraient a les famílies, labor que va continuar el seu fill, Jerónimo de Rocamora. Va necessitar 15 cases en el poble, la qual cosa va aconseguir àmpliament, gràcies a la gran fortuna que havia amassat amb les seues activitats financeres, poblant el lloc amb 29 famílies.

En estes dates el Consell va ordenar la neteja de la Bassa de Benferri, un embassament àrab del que no queden restes. En 1622 es va erigir la nova parròquia del lloc, dedicada a Sant Jeroni. A causa de la gran pesta que va assolar la regió en 1648, es genera un estancament demogràfic i un retrocés en l'àrea cultivada. Encara així les rompudes a Benferri i en La Matança no van arribar a paralitzar-se.

El descens demogràfic queda clarament manifestat en les dades estadístiques disponibles, segons els quals en 1712 la població era de 22 habitants, però en breu es va repoblar la zona, ja que en 1769 va augmentar a 544 veïns.

A finals del segle XVII els jesuïtes prenen possessió d'algunes terres del poble, a l'heretar de la senyora María Valenzuela, marquesa d'El Rafal, la seua residència a Orihuela, una heretat d'horta i altres dos finques en el camp de Salinas, tot això a condició que l'orde obrira una casa-col·legi en la ciutat. Els jesuïtes van acceptar i van prendre possessió de les seues noves terres el 21 de maig de 1695.

Durant el segle XVIII cal destacar el contenciós que van mantindre els jesuïtes amb la família Rocamora per les rendes que produïen eixes finques, i la concessió, per part del bisbat oriolà, del rector i sagristà a esta localitat.

Quant al segle XIX mereixen menció dos esdeveniments: la trobe en 1837, durant la primera Guerra Carlina, sense arribar a enfrontar-se, dels carlins, al comandament de Forcadell, i isabelins, a les ordes del coronel Hidalgo. I d'altra banda, el terratrémol que quasi va destruir la ciutat d'Orihuela i que no va afectar Benferri.