Què Veure
Església Parroquial
L'edifici més important de Bigastro és l'Església Parroquial dedicada a la Mare de Déu de Betlem. Dividida en tres naus, la central, de major amplària i altura que les laterals, està coronada per una cúpula que la il·lumina. En les quatre petxines de la mateixa apareixen representades les figures dels quatre Evangelistes.
En una de les capelles laterals es troba la imatge de Sant Joaquim, patró de Bigastro, escultura del segle XVII del famós mestre Salzillo, i considerada una de les més importants obres d'imatgeria barroca de la comarca.
Dins del terme municipal encara es conserven algunes construccions que responen a una tipologia mediterrània, i que daten de principis de segle. D'estes podem distingir les cases senyorials i de cultiu.
Ermita Sant Isidre
Construïda recentment en honor al Sant, es troba ubicada en la zona d'oci de la Pedrera, rodejada d'espècies autòctones com són els pins i garroferes i és el punt de destí de la romeria de maig de Sant Isidre. En la zona de Les Llomes, espais naturals i emblemàtics de Bigastro característics per la varietat de fauna i flora autòctona, s'han trobat restes arqueològiques pertanyents A l'Edat de Bronze tardà. Es tracta de materials lítics, ceràmiques i restes de murs de maçoneria pertanyents a cases. Les peces es troben en el museu Arqueològic d'Orihuela.
Jaciments Arqueològics
Si ens atenim a la delimitació geograficopolítica oficial, només trobem un jaciment en el terme municipal. No obstant això, a l'hora d'estudiar conjuntament l'origen i l'evolució de l'ocupació des de la Prehistòria del territori bigastrense, sí s'hauria de tindre en compte almenys un jaciment arqueològic més, veí a este terme, amb el que seran dos jaciments els que s'han d'incloure: La Lloma de Bigastro i Els Palacios.
La Lloma
Situada en la carretera de Hurchillo-Torremendo, s'accedix per un camí a l'esquerra, al passar el quilòmetre 4. Es tracta d'una lloma allargada, composta per argiles, margues i arenoses, amb unes quantes rambles en les proximitats. Les seues coordenades U.T.M. són X=684.250; Y=214.350. Latitud N=38º 03' 28''. longitud W=0º 54' 00''.
El propietari és l'Ajuntament de Bigastro, i estan sent explotats per la ICONA.
Encara que el seu estat de conservació pot considerar-se bo, patix perill de destrucció tant pels agents erosius com per les explotacions clandestines.
Hi ha poques dades i estudis sobre este jaciment. El pare jesuïta Julio Furgús, que prospecte i va excavar en jaciments del Baix Segura a principis del segle XX, ja ho coneixia, encara que en els seus treballs es limita a mencionar-ho. Es conserven materials, mobles, lítics i ceràmics, procedents d'ell, deguts a prospeccions efectuades per l'arqueòleg municipal d'Orihuela D. Emilio Díaz, i depositats en el museu Municipal d'Orihuela. Altres materials conservats són pesos de teler, realitzades en terrissa i molins barquiformes.
Quant a materials immobles, es destaca la constatació de restes de murs de maçoneria que van pertànyer a cases rectangulars.
En 1985 es va publicar un article sobre el Bronze tardà i Final en la Vega baixa, on s'enumeren jaciments entre els que es troba la Lloma. L'autora ho destaca com el més interessant dels que tenim arreplegats, ja que presenta trets peculiars, i donat el nombre de restes que es posseïxen.
Les formes ceràmiques són els que aporten dades més interessants, destacant el que puguen existir testimonis materials enquadrables en la Cultura l'Argar, pertanyent al Bronze Ple. A determinades restes ceràmiques els classifica per paral·lels, en el Bronze tardà i final, iberizándose posteriorment.
Quant als materials pertanyents a esta època ibèrica, cal citar la presència de les ceràmiques amb la seua decoració característica, així com la ceràmica àtica de vernís negre, que servix per a datar més exactament estos jaciments.
Els Palacios
Per la seua ubicació pertany oficialment al municipi d'Orihuela, encara que el seu veïnat a Bigastro ens permet considerar-ho com un jaciment també bigastrense en el fet que part del seu desenrotllament com a poblat va haver de produir-se en terrenys que, segles després, conformarien este municipi. Les seues coordenades U.T.M. són X=683.400; Y=4.215.125. Latitud N=38º 03' 53". Longitud W= 0º 54' 34''.
S'accedix a ell per la carretera d'Orihuela a Torrevieja, en les proximitats del quilòmetre 4, abans d'entrar a Bigastro. Les propietàries són Sofía i María Gálvez Pérez.
Es tracta d'una xicoteta elevació en plena horta, tractant-se d'un tipus de jaciment qualificable com a poblat, i potser, com a vila, pertanyent a la cultura ibera i romana, datable entre els segles II a.C. i II d.c.
El seu estat de conservació pot qualificar-se de molt deteriorat, a causa de l'extracció de graves i als cultius que en les seues terres es practiquen.
Els materials que s'han recuperat, procedents exclusivament de prospeccions, davant de la inexistència d'excavacions, es troben depositades en el Museu arqueològic Municipal d'Orihuela. Es tracta de restes òssies (fauna), metàl·lics (moneda) i, els més nombrosos, ceràmics, com els ibèrics, campanians, sigillatas arentinas i sudgálicas, àmfores republicanes, comunes romanes, etc.
Festes
Revetles, barraques, la satírica xaranga i l'alba són l'essència de les festes de Sant Joaquim, a l'agost. Però hi ha moltes més: El Rosario de l'Aurora, tots els diumenges d'octubre on els auroros s'alcen a l'alba per a recórrer els carrers de Bigastro i resar el rosari, acompanyats de trovos i poemes dedicats a la Mare de Déu. I les festes de la Santa Cruz, de la Romeria de Sant Isidre, de Santa Anna... La tradició musical es remunta a més d'un segle i s'expressa en el prestigi de la Banda Unió Musical de Bigastro.
L'efemèrides de "El Iaio", com se li coneix popularment Sant Joaquim, sobreïx dels altres. A l'octubre de 1.993 es van commemorar els 200 anys de l'arribada a Bigastro de qui hui és el seu Sant patró, immortaliltzat en una escultura de l'imatger Salzillo.
Del 6 al 16 d'agost Festes Patronals en honor a Sant Joaquim. A destacar la desfilada de carrosses i penyes que es Du a terme el dia 15 d'agost, la processó multitudinària del dia 16 d'agost , la processó multitudinària del dia 16 d'agost i la festa de Moros i Cristians.
Més InformacióBarri de La Cruz
A principis de maig, se celebren les Festes de la Santa Cruz, en el Barri de la Cruz a Bigastro.
Tots els que s'acosten al barri disfruten amb l'àmplia programació que s'oferix tant a xiquets, jóvens i majors.
El dissabte al matí els xiquets són els grans protagonistes, s'entretenen amb aquells jocs tradicionals que els seus pares practicaven en la seua infància, com per exemple, el joc de la cadira, el mocador, els globus d'aigua, la carretó, carreres de sacs, atrapa la poma, etc.
A la vesprada té lloc el concurs de creus florals. Diumenge, se celebra com ja és tradicional, la missa en honor a la Santa Cruz en el parc. Mes vesprada, tots els veïns i visitants, poden degustar una paella gegant, per a finalitzar amb una vesprada de jocs infantils.
Romeria de Sant Isidre
També al maig té lloc la tradicional Romeria de Sant Isidre Llaurador a Bigastro. Desenes de veïns, molts d'ells abillats amb jupetins, mantons de perdonavides i, com no, de canyes de romeria amb branques d'olivera, acompanyen el Sant fins a la Zona d'Oci "La Pedrera" on es troba l'ermita en honor al sant.
A la vesprada, es baixa el sant de nou a l'Església, i es pot presenciar la famosa "crema de la Falla" que, veïns del parc José Nieto, li dediquen cada any a Sant Isidre. La jornada finalitza en la Plaça amb un castell de focs artificials.
Setmana Santa
Bigastro celebra la seua Setmana Santa, igual que la resta de pobles que integren el Baix Segura, demostrant així la seua devoció en estos dies.
A Bigastro els dies més assenyalats són: Diumenge de Rams, amb la benedicció de les Palmes i processó, el Viacrucis de Divendres Sant, i Domingo de Resurrecció, amb la Processó de la Trobada, la que té un especial encant, en què el poble ix al carrer i participa activament amb gran fervor. A les set i mitja del matí ixen d'una banda, les dones acompanyant a la Soledad, que és la Mare de Déu del Betlem, amb un manto negre; d'altra banda els hòmens acompanyen Crist Ressuscitat. Quan es troben es produïx una gran "mascletá" que emociona els fidels.
També cal destacar el Dilluns de Sant Vicent, la Processó -Comunió de Malalts-, sent esta una tradició ja desapareguda en altres pobles.
Més InformacióAltres Festes
- Santa Anna
- Carnestoltes
- El Corpus
- Tercer Centenari
- Santa Cecília
- Nadal
- Festival de Cultures Amigues i Cine