Icona Què VeureQuè Veure

Església Parroquial dels Sants Joans

Església Parroquial dels Sants Joans

L'església es troba situada entre el marge dret de la séquia Major i l'arrova de Sant Joan. Les primeres dades documentals que s'han trobat de la seua activitat constructiva pertanyen al S. XVI.

L'any 1761 es reedifica en temple pels problemes estructurals que patia l'antic. “La teulada a dos aigües anirà recobert amb teules d'Alacant. Les albergues blaves, sent totes les de color vidriades”.

En 1945 s'acaben les obres de restauració del temple, perquè un incendi succeït el 20 d'abril de 1936 va destruir part del mateix, així com un òrgan antiquíssim i el retaule de l'Altar Major.

En La Plaça d'Espanya on trobem l'Església Parroquial dels Sants Joans.

Els orígens de l'Església Sants Joans es perden en el temps, però possiblement van ser visigots.

Amb l'arribada dels musulmans esta edificació seria destruïda i en el seu lloc es va alçar una Mesquita. Però, després de la reconquista d'estes terres per Jaume I d'Aragó en 1265, la mesquita va ser consagrada al culte cristià un 23 de juny, davall l'advocació de Sant Joan Baptista.

Torre de l'Església

Cap a 1299 es derroca la mesquita i s'alça un temple cristià d'arcs diafragma, sostrada de fusta a doble vessant i d'una sola nau, els gastos del qual van ser sufragats pels alemanys, senyors del lloc. Però es queda xicoteta i cap a 1572 s'emprenen una sèrie de reformes en la seua capçalera i se li afig un creuer.

Estes reformes no acabaran en els successius anys, per la qual cosa la fàbrica de l'església amenaçarà ruïna i es decidirà derrocar en la dècada de 1760, emprenent un ambiciós pla constructiu i estructural del nou edifici a alçar, acabant-se este en 1802 i configurant-se així el definitiu que actualment contemplem.

La seua estructura presenta una transició entre el Barroc i el Neoclassicisme, constant el temple d'una planta de creu llatina, nau única amb volta de llunetes, capçalera absidal, capelles entre contraforts amb funció de pseudo naus laterals (per estar perforat el contrafort) i cobertes amb voltes vaídas, a més de tindre adossades la capella del Pilar (antiga sagristia), la capella del Sant Crist i la de la Comunió, mentres que la torre-campanar queda fora de l'eix axial del temple presentant una finíssima decoració rococó.

Quant al patrimoni moble, la parròquia de Catral compta amb valuoses obres de què destaquen: un refinat Lignum Crucis. Així com un llenç de Sta Bàrbara i la imatge del patró, Sant Joan Baptista, atribuït al taller de l'imatger murcià Salcillo, ambdós obres del període barroc i una preciosa imatge de la Mare de Déu de l'Encarnación de finals del segle XVIII.

Ermita de Santa Àgueda

Ermita de Santa Àgueda

L'ermita de Santa Àgueda, les seues referències més antigues daten de 1684-1691, per la temptativa frustrada de D. Gines Juan Portell i Soto, cavaller de Montesa i familiar del Sant Ofici de la Inquisició de Múrcia, de crear un nou senyoriu alfonsí en els barrellars de Catral, pròxims a l'ermita de la santa, on tenia propietats. No es té constància de la data ni de les dades sobre la procedència de l'antiga imatge de vestir destruïda en la guerra civil de 1936.

Podríem aventurar dos possibles hipòtesis sobre l'origen d'esta emblemàtica tradició. La primera hipòtesi ens conduïx a pensar que la devoció a la santa siciliana va ser portada a Catral pels conquistadores i més tard repobladors castellans i catalano-aragoneses en el segle XIII, i especialment, per l'orde de Santiago en els dominis del qual s'inclou a Catral cap a l'any 1255.

Una altra possible hipòtesi, podria estar relacionada amb la figura de Sant Vicent Ferrer que va estar predicant per estes terres alacantines al voltant de 1411, i on més tard ho farien els frares de l'Orde Carmelitana de València, podent estos contribuir a la consolidació d'esta devoció i inclús ajudar en la construcció de la primera ermita a la santa.

Ermita de la Puríssima

Esta ermita és la seu dels Auroros i és el lloc on es troba la patrona de la localitat, La Puríssima, que data de mitjan del segle XVI i la imatge de la qual és obra dels valencians Rabasa i Royo.

L'ermita de la Puríssima va ser, en principi, la capella del Sant Hospital de la vila i les seues traces arquitectòniques seguixen els models barrocs i neoclàssics de finals del segle XVIII semblants als de l'església Sants Joans ja que ambdós posseïxen característiques d'estos dos estils artístics.

En esta preciosa ermita es troba una talla de Sant Josep, del segle XVII.

La Santa Cruz

Pel carrer General Prim vam arribar el carrer de La Cruz la qual no deixaríem fins a arribar a ella.

Els orígens d'este templet són desconeguts, però es creu que van ser construïts en les vies d'entrada al poble perquè este estiguera beneït i protegit, d'ací l'existència d'altres dos creus més, un d'ells a l'eixida des de Catral cap a Dolores i l'altre en la porta de l'ermita de Santa Àgueda, esta va ser destruïda fa anys encara que actualment ha sigut instaurada una nova.

El dia 3 de maig se celebra una missa, ja que este dia és el dia de la Santa Cruz, la qual dóna nom al barri en què es troba.

Palmera de 13 Braços en el parc de Joan Pau II

Una vegada hàgem vist el monument de la Santa Cruz tornaríem pel seu carrer fins a arribar al parc Joan Pau II, en el qual podem trobar una palmera única i històrica de 13 braços.

Seu de la Junta Major de Confraries i Germandats de la Setmana Santa

La seu de la Junta Major de Confraries i Germandats de la Setmana Santa està sítia en el carrer de Sant Joan, en ple centre de la localitat.

La seua inauguració és recent de l'any 2009, i en ella es troben els trons processionals de totes les Confraries i Germandats que participen en la històrica i tradicional Setmana Santa catralense.

La Setmana Santa de Catral ha experimentat un considerable auge.

La gran labor que de les diferents Confraries i Germandats desenrotllen durant tot l'any queda reflectida en una gran millora estètica de les desfilades passionals. La realització i reforma de trons, la restauració d'imatges i vestuari de les mateixes, la renovació d'estendards, l'increment de penitents, així com la incorporació de nous passos processionals així ho evidencien.

Esta millora externa no va exempta del més important dels elements: el religiós. El septenari dels Dolores, el Viacrucis Penitencial i la massiva participació en els actes i Oficis de la Setmana Santa Major ho testimonien.

Típic Casalot de l'Horta “Torredolores”

En el carrer Sant Àgueda fem una parada en una antiga casa del poble anomenada Torre-Dolors.

Torre-Dolors, és una de les cases més antigues i tradicionals de Catral en les fatxades de la qual feien gala els escuts d'armes de les famílies més nobles de la localitat (hui, desgraciadament, molts d'estos escuts han desaparegut). En ella es troba una antiga almàssera.

Festes

Santa Àgueda

Santa Àgueda

A Catral i a la vora de la séquia Major es troba el barri de Santa Àgueda, en la plaça se del qual alça l'ermita de la santa.

Cada 5 de febrer es convertix en un soc firal on els veïns i visitants poden comprar les típiques "bolicas" de Santa Àgueda, i tot tipus de llepolies i llepolies, de les que, sens dubte, el rei és el torró.

La forma peculiar de de comprar s'anomena "el pes" que consistix en un paquet de dolços de totes classes i que es regala a una persona volguda.

La devoció a Catral d'esta màrtir siciliana és molt antiga. Es diu que va ser introduïda per l'Orde de Santiago l'any 1255, encara que els primers documents que fan referència a la imatge i a l'ermita daten de 1684.

Santa Àgueda és molt venerada tant pels catralenses com per una multitud de gents de tota la província que cada any són fidels a la seua cita amb la Santa.

Per les seues connotacions específiques, (malaltia en els pits) són les dones les que més solen demanar a la Santa la seua protecció i intersecció, encara que també se li demana empara a Santa Àgueda per a protegir i potenciar les faenes de l'horta.

Durant la guerra civil la imatge de Santa Àgueda va ser destruïda i al terme d'esta, la família Ñiguez, descendents dels antics compradors de l'ermita, van encarregar a l'escultor Carmelo Vicent Súria, de València, l'actual imatge i tron de la Santa.

El dia 4 de febrer la Santa es traslladada davant d'una gran multitud de devots que han fet promeses, fins al temple parroquial dels Sants Joans, on pernocta per a eixir, després d'una missa solemne i acompanyada per les autoritats, en romeria fins a la seua ermita.

Moltes són les persones de la comarca i poble limítrof que vénen a posar exvots a la Santa que "fa miracles".

Pregària de Sant Emigdio

El 21 de març de 1829, en les primeres hores de la nit, un terratrémol va causar moltes víctimes i va assolar uns quants pobles limítrofs amb Catral: Almoradí, Benejúzar, Torrevieja, Guardamar, etc. y sense que ací succeïra gens desagradable.

En acció de gràcies per això, tots els anys, a la vesprada, a la mateixa hora que va tindre lloc el terratrémol, es fa una pregària pública.

Ixen en processó les imatges de Sant Emigdio, Sant Crist de la Salut i la Mare de Déu de la Soledad. Un grup de cantors acompanyats per músics de la localitat canten el Sant Déu i les Lletanies dels Santos.

Dia de la Cruz

Hi ha a Catral tres construccions amb els seus corresponents creus. En la carretera de Dolores, en la plaça de l'ermita de Santa Àgueda i en El Camí de la Cruz. És en este últim barri on tradicionalment se celebren les festes de la Cruz, amb balls i jocs populars.

Sant Joan

Sant Joan

Són les festes Patronals de la localitat. Coincidixen amb els primers dies de l'estiu i les Festes estan organitzades per l'Ajuntament.

Són festes molt participatives on es conjuga tot el poble, des de xiquets a majors, en diverses i variades celebracions. Solen començar amb la Coronació de les Reines de Festes, en una espectacular i cerimoniosa gala.

És destacable el dia de la Cavalcada popular, on participen Les Penyes i els Barris de la localitat, amb les més divertides i sorprenents disfresses. Se sol celebrar el dissabte abans de Sant Joan.

També s'ha recuperat la tradició de muntar una Foguera o Falla. La planten els veïns del carrer Sant Bàrbar i sol contindre algun tema o motiu irònic. Hi ha espectacles per a jóvens, jocs infantils tradicionals i Barraques Populars.

Cor de Jesús

Se celebra el dia 29 de juny. És festa principalment religiosa, que l'organitzen i atenen gastos un grup de dones sacrificades i entusiastes que treballen tot l'any.

S'ha fet molt popular, perquè la vespra es realitza el Concert de "la Banderita", anomenat així per ser esta peça de l'obra "les Corsàries" la que toca la Banda de Música en la cercavila al voltant del poble al finalitzar el concert. És cantada i ballada per tot el món al seu voltant, abans que comence la "Gran traca" per tot El carrer Sant Bàrbar, on es produïx la desbandada a l'escoltar-se els primers trons.

Al finalitzar un bonic i romàntic ball en la Plaça.

La Puríssima

La Puríssima de l'ermita és la patrona de la Catral. L'Arxiconfraria del Santíssim Rosario i la Puríssima de l'ermita són les que s'encarreguen d'organitzar els festejos populars i religiosos, que tenen començament el dia 7 de desembre amb el trasllat de la patrona, des de l'ermita al temple Parroquial. El dia 8, és el dia gran i se celebra una Solemne Processó, amb assistència d'autoritats i Reines de les Festes.

Després d'una novena, en el que és costum que prediquen els sacerdots de Catral, la Mare de Déu és tornada, en Romeria a l'ermita.

Nadal i Reis

Nadal

És la cavalcada de Reis, les festes, dins del Nadal, on l'organització de l'Ajuntament es fa més visible. El dia 5 de gener el seu majestats els Reis Mags fan el seu entrega als xiquets de Catral dels joguets que prèviament han sol·licitat al Carter Reial, després d'un espectacular desfilada.


Setmana Santa

Setmana Santa

La Setmana Santa de Catral ha experimentat un considerable auge. La gran labor que de les diferents Confraries i Germandats desenrotllen durant tot l'any, queda reflectida en una gran millora estètica de les desfilades passionals.

La realització i reforma de trons; la restauració d'imatges i vestidor de les mateixes; la renovació d'estendards; l'increment de penitents, així com, la incorporació de nous passos processionals; així ho evidencien. Esta millora externa no va exempta del més important dels elements: el religiós. El Septenari dels Dolores, el Via Crucis Penitencial i la massiva participació en els actes i Oficis de la Setmana Major ho testimonien.

  • El Diumenge de Rams, realitza la seua estació Penitencial la Confraria del nostre Pare Jesús Triomfant. Portant al seu titular a muscles els components de la Banda de Cornetes i Tambors "Els Sants Joans" de Catral, acompanyats per innumerables xiquets i xiquetes amb vistoses palmes.
    A la vesprada es realitza l'anomenada processó de "Les Mantellines", per ser esta peça la tradicional que usen les dones per a acompanyar la Mare de Déu dels Dolores.
  • El dilluns sant El nostre Pare Jesús Captiu, realitza la seua estació Penitencial, anomenada Processó dels Escapularis.
  • El dimarts sant es realitza la Processó del Trasllat, des de l'església parroquial a l'ermita de la Puríssima. Participen les Confraries del nostre Pare Jesús Natzaré, Santa Dona Verònica, Sant Joan Evangelista, Ntra. Sra. dels Dolores i el Stmo. Crist de la Salut.
  • El Dijous Sant es fa la Processó del Silenci.
  • El Divendres Sant, des de les 5 hores, es fa el trobada de la Passió. Ancestrals cants acompanyats per unes singulars trompes de dos metres de longitud, muntades sobre dos carrets amb rodes. Són melodies breus, amb versos al·lusius a La Passió.
    A les 8,00, des de l'ermita, ix la Processó de la Trobada. Les mateixes Confraries que van fer el trasllat, confluïxen en la Plaça d'Espanya, on es realitza el "trobada" de Jesús Natzaré amb la Mare de Déu dels Dolores.
    A la nit ix l'anomenada Processó de l'Enterrament, per participar, a més dels mencionats, la Confraria del Sepulcre i la de la Mare de Déu de la Soledad.
  • El Domingo de Resurrecció, té lloc la trobada de María amb el seu Fill Ressuscitat. Ixen la Mare de Déu de l'Encarnación, des de l'ermita, amb el rostre tapat per un vel i, des de l'església parroquial, el Santíssim baix palio. Es troben en mitat del carrer, lleven el vel a la Mare de Déu i els portadors realitzen "les cortesies" al Santíssim.
    A la vesprada els jóvens i xiquets celebren la Pasqua. És costum eixir al camp o al "Pujol" a berenar. Obligatori les monas amb ou.
Més Informació