Icona Què VeureQuè Veure

Església de Sant Joan Baptista

Església de Sant Joan Baptista

És un temple d'estil Barroc-Neoclàssic, construït entre els anys 1774 i 1778 per l'Arquitecte El senyor Miguel de França Guillén, davall l'episcopat del senyor José Tormo i Juliá. Va ser fonamentat sobre les bases de l'anterior església i primitiva mesquita àrab i des dels seus començaments dedicat l'advocació de Sant Joan Baptista amb la categoria de primer ascens i altar privilegiat, sent en 1597 convertit en parròquia.

L'advocació en honor a Sant Joan Baptista es deu presumiblement al senyor de Cox, Juan Ruiz Dávalos que va voler perpetuar la seua onomàstica en esta església. Així mateix la plaça de Sant Joan deu el seu nom a este sant patró.

La solidesa d'esta església va quedar patent amb l'espantós terratrémol del 12 de març de 1829, que no li va fer el menor dany.

 

La Mare de Déu del Carme de Cox

La Mare de Déu del Carme de Cox

Pocs municipis aconseguixen una simbiosi tan profunda amb la seua patrona. El poble sencer pensa i viu pel seu verge i porta la seua imatge ficada en les entranyes. Per circumstàncies històriques i religioses Ella s'ha convertit en el major signe d'identitat de la localitat. La Mare de Déu del Carme de Cox, nom pronunciat amb tant d'amor i reverència per generacions de fidels que des de temps immemorial han trobat en els seus ulls "indulgents i misericordiosos" el miracle, la gràcia o la salut de cos i ànima.

Cada mes de juliol, milers de pelegrins arriben parell prostrar-se davant del seu altar. Per senderes i camins de l'horta, caminen moltes vegades descalços per a resar a esta imatge bendita. El convent s'impregna de sarau i l'alegria compartida d'estar un any més junt amb la patrona de Cox, una de les Verges més populars del Baix Segura. I el la nit del 16 de Julio, la seua processó convoca a milers de persones que de pares a fills no falten a esta cita anual.

El document denominat "Memoràndum" arreplega la cessió d'una imatge de la Mare de Déu del Carme per part del Sr. De Cox. En acte de gràcia firmat el 14 de juliol de 1504, D. Juan Ruiz Dávalos va registrar el text següent "…jo senyor del Lloc de Cox i el seu terme, li faig donació i li faig la gràcia als fills del dit el meu lloc de la Imatge de la Mare de Déu del Carme, a vós els meus fills de Cox per l'afecte i afecte que vos professe". Apartide d'este moment, esta advocació de María irromp amb força en la població encara que és amb la implantació del convent Carmelita en 1611 quan la Mare de Déu del Carme comença a aparéixer com la festa major de la localitat.

En el segle XIX la Mare de Déu del Carme de Cox, la seua exquisida figura, el seu port elegantíssim, la seua tremenda mirada i els seus innumerables miracles i prodigis gaudixen ja de fama en tota la comarca. El dia 13 d'abril de 1877 té lloc la fundació de la Confraria del Carme. En els annals d'esta Confraria, que encara hui perdura, trobem el testimoni de quant gran va ser la seua fama sobretot en el llibre que guarda la relació o "llistat de confrares forasters" on apareixen devots de tots els pobles de l'horta, del camp i d'altres llocs d'Espanya. La Mare de Déu del Carme de Cox és, possiblement, des de mitjans d'este segle, patrona de Cox, encara que eixa confirmació la trobarem anys més tard amb les celebracions del IV Centenari de 1904. Amb la celebracions de què es va anomenar "any centenar" la Mare de Déu del Carme es convertix en la patrona oficial i passa a ocupar el cambril de l'Altar Major del convent.

L'any 1953 la Mare de Déu del Carme rep la més alta distinció que l'Església concedix a les imatges de María. Imatges en què concorren les circumstàncies d'una remota antiguitat realçada pels prodigis i rodejada de culte de llargues generacions. Així, el 16 de juliol de 1953, la patrona de Cox és coronada canònicament pel Bisbe d'Orihuela Excm i Rvdmo. Sr. D. José García Goldáraz.

En els seus cinc segles d'història diverses han sigut les representacions iconogràfiques de la Mare de Déu del Carme fins a arribar a la bellíssima talla actual, obra de l'escultor José Sánchez Lozano. Tallada en un tronc massís es verifica la llegenda que acompanyava a la imatge que versava del naufragi d'un barco el pal de la qual va servir perquè un pescador no morira ofegat. En agraïment a la Mare de Déu, este l'entregue a l'escultor per a fer d'ell una efígie de la patrona del mar.

El dia 1 de gener del 2004 es van inaugurar els actes del V centenari de la devoció a la Mare de Déu del Carme pel grandiós esdeveniment de la qual ha sigut nomenada alcaldessa Honorària i Perpètua de Cox, davant del clamor d'un poble que de generació en generació, li continua rendint tribut com a patrona i mare.

El convent

El convent i l'Ajuntament de Cox

Es correspon amb el temple que van edificar els Carmelites Descalços a l'establir-se en un convent d'esta orde. Derrocada la xicoteta ermita medieval en honor a Ntra. Sra. de les Virtudes pels frares Carmelites Descalços al fundar el convent el 25 d'octubre de 1611, es va alçar este santuari com a casa d'oració de la naixent comunitat que va funcionar per espai de més de dos segles, fins que per decret del govern de Mendizábal en les desamortitzacions de béns eclesiàstics durant el segle XIX, el convent va quedar extingit. Concorrent la senyora marquesa del lloc de Cox a les subhastes dels béns dels Carmelites, tractant d'evitar la seua desaparició, va aconseguir recuperar per al poble este santuari, i amb este gest després va fer possible que els fills de Cox pogueren conservar les festes i fires en honor a Ntra. Sra. del Carmen, que tant ens enorgullixen.

Situat als afores del lloc, hui centre urbà i junt amb el Camí Reial, s'alça el convent de Cox. Quatre segles entre nosaltres convertixen este emblemàtic edifici en el cor religiós del poble, cresol de llegendes, anècdotes i emocions.

El seu sòl, és sens dubte, sòl sagrat, perquè en eixe mateix lloc segons una antiga llegenda es va produir l'aparició i troballa de la primitiva patrona de Cox, María Santíssima de les Virtudes. Allí en un extens oliverar, es va alçar l'antiga ermita medieval que servia per a donar culte a esta advocació, una de les més antigues de la diòcesi. Va ser durant segles centre de pelegrinatge per als cristians de llavors, que en popular romeria acudien a resar davant d'esta sobirana imatge. Esta vella ermita seria anys més tard l'escenari parell la fundació del nostre convent de Carmelites Descalços.

El Castell de Cox

Castell de Cox

El principal monument que conserva Cox és el castell de Santa Bárbara, d'origen musulmà, declarat com un dels més antics de la Comunitat Valenciana i d'Espanya que actualment es troba restaurat. El castell de Cox se situa sobre la cima d'un muntanya d'uns 80 metres d'altura, el qual, gràcies al talle produït per al pas de l'antiga carretera Nacional Alacant-Múrcia, forma una xicoteta illa en un contrafort al nord-est de la Serra de Callosa, presidint la població.

El Castell de Cox, recentment restaurat, és una massissa mola de maçoneria sense matacans ni merlets. Consta del recinte murallat i palau de planta poligonal. Junt amb el palau hi ha una ermita i s'accedix al conjunt, que esta en la cima d'una xicoteta elevació per un Viacrucis. Des del castell, les visites sobre la Vega i el nucli urbà de Cox són especialment atractives a poqueta nit.

El castell de Cox se situa sobre la cima d'un muntanya d'uns 80 metres d'altura, el qual, gràcies al talle produït per al pas de l'antiga carretera Alacant-Múrcia, forma una xicoteta illa en un contrafort al nord-est de la Serra de Callosa, presidint la població. Oferix una bella vista del Baix Segura del Segura, i en les seues vessants i cima s'han trobat restes arqueològiques de totes les cultures sense interrupció des del Bronze fins hui, amb especial presència ibèrica, romana i medieval.

Els orígens del castell són imprecisos dins de la dominació musulmana, però la forma i basament de les seues muralles, de metre i mig de grossària, són d'indubtable origen militar a pesar d'opinions discordants. No podia ser un altre el seu origen tenint en compte la seua privilegiada situació defensiva per les seues vessants escarpades, només accessibles mitjanament pel costat sud-est, afegint el fet que la presència humana en el lloc que ocupa no va tindre interrupció al llarg de la història. Encara que en la recent restauració no li han sigut restituïdes els merlets que es van conservar fins a principis del segle passat, en una fotografia de l'època s'aprecia amb tota nitidesa el seu estil àrab.

Cap a l'any 1466 es va escometre una restauració a fons a instàncies del senyor del lloc, El senyor Juan Ruiz Dávalos, que li va canviar diversos dels seus elements primitius al dotar-li d'una capella en honor de Santa Bárbara, on tots els anys per la seua festivitat pujaven els veïns de Cox a sentir la Santa missa.

Més tard, en 1672, va experimentar un altre tipus d'obres i reformes, igualment per iniciativa dels successors de Ruiz Dávalos, en la realització del qual van intervindre els mestres d'obres Lluis Cerdá, del Lloc de La Granja; Gregori Valera, de la vila de Callosa; Jaume de Roda, de la ciutat d'Orihuela i Joan Ferrándes, del Lloc de Cox.

En el segle XVIII es van fer obres en el Via creant un accés més fàcil al castell. Segons Montesinos, que ho va visitar cap a l'any 1795, este comptava amb forts calabossos o masmorres cavats en la penya, on servien de presó " als reus de consideració o perill". Així mateix este autor va escriure que el recinte disposava de "merlets, garites i miradors". Per tant, es trobava en bon estat de conservació.

Fra Pablo Manuel Ortega, que va visitar el seu recinte en 1778, va dir respecte d'això: "Cox té un castell que es conserva molt sencer, amb la particular circumstància de ser un de què es van exceptuar - d'orde especial del monarca (Felipe) - de ser arruïnat i demolit en el Regne de València - efecte de les turbulències que tant van donar que plorar en els primers anys d'este segle, en atenció a la gran fidelitat amb què es va portar el seu amo".

El Molí de Cox

El Molí de Cox

Datat de principis del segle XVII va ser construït pels castellans quan es va produir la repoblació de Cox pel que es pot dir que és un molí de tall manxec o vinculat a les formes típiques de la taca.

La propietat estava vinculada al Senyoriu de Cox, per ser els senyors de la localitat els propietaris de les terres on s'alçava esta singular construcció.

Després de diversos segles d'ús va ser remodelat en el seu ús. Es construïsc un pou davall ell i s'utilitze el mecanisme propi del molí per a l'extracció d'aigües i per al regadiu del denominat "Hort del Marques" perquè este era el titular de la propietat i no comptava amb drets de regadiu necessaris.

L'antic molí fariner de la localitat és un element molt significatiu per dos raons, per ser un dels pocs que es troben en la zona del Baix Segura i per ser un dels pocs "molins mascle" de tota Espanya.

És el seu principal característica les seues grans dimensions, mesura 8,7 metres d'exterior i 8,8 metres d'altura tenint un diàmetre interior de 6 metres, i per això se li denomina "Molí Mascle".

Estava ubicat en la falda de la muntanya un emplaçament idoni per a rebre els vents. Però a causa del creixement demogràfic el segle XIX el molí ha quedat emplaçat en l'interior de la població i inclús es va construir una vivenda adossada a este i és així com el podem trobar hui en dia.

Este molí tan singular consta de tres plantes, la planta més alta l'ocupava la maquinaria del molí, la planta intermèdia era on se cernia la farina, és a dir on es classificaven les distintes qualitats de la farina segons la seua composició de les més rústegues de pitjor qualitat fins a les més fines de màxima qualitat.

La planta baixa del molí s'usava per al magatzematge dels sacs de farina i del gra.

Les aspes eren elaborades d'una lona resistent i es desplegaven o rebien segons les necessitats la mòlta o la intensitat del vent.

Museu Vila de Cox

Museu Vila de Cox

El museu “Vila de Cox” és el resultat d'un projecte desenrotllat a l'argó de diversos anys que pretén recuperar el patrimoni cultural, històric, artístic i arqueològic de la Vila de Cox per a proporcionar una visió més completa possible de l'esdevindre històric del nostre poble alhora que servix per a difondre-ho i protegir-ho.

Este projecte engloba diverses seccions com són:

Arqueologia; representada pels materials recuperats en les excavacions arqueològiques dutes a terme en el Castell de Santa Bàrbara de Cox, durant els anys 90 del passat segle XX, amb motiu de la restauració del dit castell. Amb la que, es va aconseguir recuperar informació imprescindible, per a l'estudi dels orígens i evolució de la població, a través sobretot, de material quasi exclusivament ceràmic. Cronològicament, este grup representa una completa successió de les etapes culturals al llarg de la història: des dels temps prehistòrics, passant per les etapes ibèrica, romana, islàmica, baix medieval i moderna fins a arribar, pràcticament, fins als nostres dies.

Història; representada per documents i gràfics oficials, institucionals, i personals (testaments, fotografies, cartes,…), a través dels quals s'han pogut recuperar part de la història de Cox.

Art; representada per elements de distintes manifestacions artístiques, des de la pintura fins a la talla de pedra o el treball en forja i que van unides a l'esdevindre de la història del poble.

Per a finalitzar amb la secció d'Etnologia, representada pels materials exposats en el “Museu- Molí de Cox”, ubicat en un antic molí fariner del segle XVII, i que estan relacionats amb una de les activitats econòmiques mes representatives de Cox “l'horta, la seua agricultura i forma de vida”, tan característica en esta zona del Baix Segura.

Museu Etnològic de Cox

Museu Etnològic

El Museu Etnològic de Cox conté una àmplia col·lecció dedicada a la vida i costums agrícoles i ramaderes de la nostra població. Així podem veure en la planta baixa una col·lecció d'apers i arreus que van ser utilitzats pels nostres avantpassats en les labors de l'horta o del camp, sent ambdós uns dels més fèrtils i productius del Baix Segura.

En esta primera sala ens trobem amb diferents aladres, arreus per a bèsties i peces vinculades al treball i tractament del cànem, cultiu importantíssim en la primera mitat del segle XX per a tota esta zona.

En la segona planta d'este museu trobarem una ambientació de les llars i treballs de l'època, amb elements pertanyents a la vida quotidiana de les cases, així com ferramentes pertanyents a diferents activitats industrials. Esta sala expositiva conté una col·lecció de fotografies que il·lustren les donacions rebudes a fi de comprendre millor l'ús i maneig d'estes.

Festes

Festes de Sant Joan

Les festes de Sant Joan Baptista patró de Cox es desenrotllen durant la nit del solstici d'estiu 24 de juny. Tradicionalment es construïx una falla que es planta en una zona de la localitat i esta nit màgica es crema la falla, tradició basada el les fogueres dónes Alacant.

Festes del Pilar

Cada any el dia de la festa del Pilar se celebra a Cox una romeria i una missa de campanya en la Plaça del Pilar.

La imatge de la Mare de Déu del Pilar viatja des de l'església fins a la plaça que porta el seu nom, tota la localitat en romeria acompanya a esta imatge. Una vegada instal·lada la imatge en el centre de la plaça es desenrotlla una missa de campanya.

Festes de Sant Isidre

Romería de San Isidro en Cox

En localitat de Cox és motiu d'una gran romeria en el seu honor el dia 15 de maig de cada any. L'ella tota la població acompanya este sant patró dels agricultors fins a la seua ermita en la falda de la muntanya. Sant Isidre Llaurador tradició que es remunta a partir dels anys 40 esta imatge va ser donada per la Cambra Agrària en els anys de la postguerra.

Durant la jornada se celebra la missa en el seu temple així com les tradicionals jotes en honor del sant.

Festes de La Mare de Déu de les Virtudes

Com a antiga patrona de la localitat la Mare de Déu de les Virtudes ocupa un lloc especial entre les festes que se celebren cada any en la nostra localitat. La seua festivitat és el dia 8 de setembre i en honor a ella es fan missa, processó i gran revetla nocturna en el barri el qual porta el seu nom.

La devoció a la nostra senyora de la Virtudes es remunta a l'època medieval sent una de les advocacions marianes més antigues del Baix Segura.

Festes de La Mare de Déu del Carme

Tots els mesos de juliol en esta població de Cox es convertix en el cor del Baix Segura, amb les impressionants fires i festes en honor a la Mare de Déu del Carme que ací se celebren des de temps immemorial. La comissió de festes Du a terme un singular i ambiciós programa que es Du a terme gràcies a l'entusiasme de tots els veïns.

El santuari de La nostra patrona i la plaça del convent reben multitud de visitants que es desplacen fins a este poble per a compartir amb nosaltres les festes.

Les festes se celebren del 13 al 18 d'este mes. Tots els dies es fa de dia amb volteig general de campanes i amb immensa coeteria; recorren els carrers la dolçaina i el tamborí acompanyats dels tradicionals nans.

Així mateix, a poqueta nit recorren els carrers del poble nostra banda de música "L'Harmònica", com a presagi dels actes que tindran lloc en el fosquejar.

El dia 13 de juliol, en el Reial de la Fira té lloc la coronació de les reines i dames. Després de la coronació de les mateixes té lloc el pregó de festes.

El dia 14 com un dels actes més rellevants es pot disfrutar de la gran ciclista que se celebra des de 1940.

El dia 15 té lloc un acte emblemàtic de les nostres festes; li gran desfilada protagonitzada per les nostres comparses de moros i cristians, junt amb les carrosses en les quals podem contemplar la bellesa de les nostres reines i dames.

Més Informació

El dia 16 Cox es fa de dia amb "la despertá" dels nostres auroros, el volteig general de campanes i el gran castell de focs artificials amb atronadores explosions de carcasses coets i traques que anunciaven el dia gran de La nostra patrona amantísima. Les misses en el santuari comencen a partir de la sis del matí, a les dotze se celebra la solemne missa Major a la qual assistixen la Majordomia del Carme així com les autoritats civils de la localitat. A les nou de la nit ix, com cada any des de temps immemorable, la patrona digníssima de Cox. I és portada per un nombrós cos de portants en un tron de talla daurat. A la mateixa assistixen milers d'il·luminadors de tots els contorns de la nostra comarca que vénen a rendir honors als peus de la Mare de Déu. Al finalitzar la processó els focs artificials il·luminen el cel del nostre gloriós poble servint de colofó a este gran dia.

Passant ja l'equador de les nostres festes el dia 17 les comparses de moros i cristians tornen a alegrar els nostres carrers amb una còmica xaranga.

Per a finalitzar les celebracions té lloc en el reial de la fira un concert el dia 18.

Setmana Santa

Mare de Déu del Carme

A hores d'ara no tenim data concreta dels orígens de la Setmana Santa de Cox. La nostra història l'hem de basar en la comparació amb altres Setmanes Santes de la comarca. En estes localitats, com possiblement succeïra a Cox, va ser l'arribada d'alguna orde religiós la que promoguera o impulsara la devoció a La Passió de Crist traient-la dels temples i escenificant-la en els carrers.

Després del Concili de Trento (1545-1563), l'Església encoratja este tipus de manifestacions religioses a fi d'evangelitzar al poble pla. Cox no podia ser menys, possiblement seria amb l'arribada de l'orde dels Carmelites Calçats, en 1611, a l'ermita de la Mare de Déu de les Virtudes, els que fomentaren la representació de la Passió de Crist en els nostres carrers.

L'actual confraria de la Cruz Penitencial és l'hereva d'aquella primera processó. Un home abillat amb una túnica domicili eixia pels carrers portant la creu a costes i rememorant les tres caigudes en la Via Dolorosa. Penitents amb ciris acompanyaven el seguici. Altres poblacions del Baix Segura fins fa poc mantenien esta tradició: Callosa de Segura, Albatera, Rojales...etc. però són la Granja de Rocamora junt amb Cox les úniques poblacions que en l'actualitat la conserven. En el segle XVIII ja trobem a Cox la imatge de la Mare de Déu dels Dolores. Este interessant bust rebia culte en la capella domèstica del casalot propietat de la família Guillen-Egea. Està era la imatge que durant el Septenari dels Dolores presidia l'altar major de l'església parroquial. Durant este segle i el XIX es van fundar altres confraries.

En la Publicació huitcentista "Espanya Mariana" Manuel Conca Marco, deixa constància escrita de l'existència a Cox d'imatges processionals, així fa al·lusió a la Dolorosa de vestir i a la imatge de la Mare de Déu de la Soledad que junt amb el Crist jacent participarien en la processó del Sant Enterrament.

Més Informació