Cultura

Cultura

Icona PatrimoniPatrimoni

Dama Pujol Estel de Guardamar

El ric patrimoni cultural de la comarca del Baix Segura es traduïx en una gran varietat de jaciments, monuments i museus que podem trobar en els diferents municipis, donant-nos així una idea de les nombroses civilitzacions que han passat per esta comarca, deixant-nos part de la seua cultura, els seus costums i el seu saber.

Quant als monuments defensius que perduren fins als nostres dies (les torres sentinelles, castells, etc.) estan lligades a les diferents èpoques de conflicte i, en conseqüència, la necessitat defensa que ha existit temps arrere en esta comarca. Un altre dels exponents del patrimoni cultural són les rodes per a l'extracció de l'aigua i reg, els molins, assuts, és a dir, el que hem anomenat monuments hidràulics que estan directament lligats al fonamental paper que al llarg dels anys ha realitzat el riu Segura i la seua horta en els habitants d'esta comarca.

Quant a cultura i tradició musical del Baix Segura, podem afermar que està molt arrelada, i bona prova d'això és la quantitat de manifestacions musicals que existixen en l'actualitat. Bon exemple ho trobem en les trenta Societats Musicals (bandes de música) que conviuen, dènou escoles de música associades a les bandes, tres conservatoris, concerts organitzats anualment, els cants dels anomenats "auroros", les agrupacions corals, el certamen de Polifonia i Havaneres, etc. Com es veurà esta tradició cultural musical té un origen religiós i popular, molt característics de la societat hortolana.

Icona Bandes de MúsicaBandes de Música

Agrupació Musical de Guardamar del Segura

Una de les manifestacions musicals més assentades d'esta comarca són les bandes de música, moltes d'elles fundades al llarg del segle XIX, per la qual cosa formen part del patrimoni cultural musical de la comarca. Segons un estudi publicat en "Quibla" (1999, núm. 5), realitzat pel Grup d'investigadors "Castum Altum", "estes bandes de música, en molts casos, tindran en el seu origen un marcat caràcter militar que copiaran, per mimetisme respecte a les bandes dels exèrcits d'èpoques anteriors, els seus uniformes, instruments musicals, modes de desfilar, etc.; i en molts altres casos rebran també la influència de l'església a través dels capellans rectors, mestres de cor i organistes. Així, doncs, totes estes influències marcaran la història i posterior desenrotllament de les distintes bandes de música d'esta comarca alacantina del Baix Segura".

Icona AurorosAuroros

Grup d'Auroros

En la comarca del Baix Segura hi ha una tradició musical-religiosa molt arrelada i antiga, es tracta de l'anomenat Rosario de l'Aurora, que com el seu propi nom indica és un rosari que es resa i es canta abans de l'eixida del sol, és a dir, a l'alba. Als seus executants se'ls anomena popularment "Auroros", encara que realment formen part d'una confraria o germandat, per la qual cosa originàriament se'ls anomenava "germans", "cantors del rosari" o "cantors de l'aurora".

El seu origen pot vindre del dia 7 d'octubre de 1571, dia que té lloc la batalla de Lepant. El papa, Pius V ordena que totes les parròquies catòliques resen el Sant Rosario mentres s'estiga celebrant la lluita. En agraïment pel triomf d'aquella batalla, el papa fixa en eixa data una festa en honor a la Santíssima Mare de Déu. Un altre fet concret que ha influït en les gents de l'horta, va ser l'establiment dels Dominics a Orihuela, a principis del segle XVI, que van entrar en la ciutat cantant el Sant Rosario. A partir de l'establiment d'esta orde religiós comencen a nàixer les germandats marianes que hui anomenem aurores.

l primer document que ens parla d'estos insòlits cantors es troba en el convent de la Mare de Déu del Socors a Orihuela, en el llibre de la Confraria del Rosario. L'any 1568 ja apareixen ressenyats els noms d'alguns membres d'Almoradí, Callosa de Segura i Catral. Estos grups, al constituir-se originàriament com a confraries, els seus membres adquirien unes obligacions i compromisos, variant en cada cas. Totes coincidixen en la celebració de festes dedicades a la Mare de Déu del Rosario, oferint-li a primeres hores del dia una missa, anomenada de "aurora". Abans de la celebració d'esta missa es resa el Sant Rosario. I així té el seu origen el que s'anomena "despertá" o "desperta": els "auroros" van recorrent els carrers del poble de bon matí, cantant per a invitar els fidels al rés i cante del rosari. Estos cants van acompanyats d'una campana i altres instruments musicals, com a pandereta, guitarra, bandúrria, llaüt i triangle.

"Ja ens n'anem contents i alegres,
perquè el nostre germà vestint-se està
i es deixa el llit gustós i el Rosario a María es ve a cantar"
(Catral)

Una vegada reunits als "auroros", comença el Sant Rosario que es desenrotlla segons regla establida pels dominics, és a dir, cinc misteris, segons el dia, amb pare nostre i deu avemaries cada un d'ells. La característica d'estos misteris és que tant el parenostre com l'avemaria es canten, bé en la seua totalitat o només la primera part, així com els corresponents misteris relacionats amb ells. Tot açò s'enriquix amb el cante de Salves de Peticions i Alabances a la Mare de Déu i als Santos.

Estes confraries, de forma generalitzada, desenrotllen els seus ritus d'acord amb tres períodes que coincidixen amb els cicles litúrgics de l'Església Catòlica:

  • Nadalenc, des de la Puríssima fins a Reis: és l'únic que ja no se celebra en l'actualitat. Era el més alegre i la seua celebració consistia en les "misses de Goig", "Nadales", "Salves de Nadal" i petició de "Aguilando".
  • Passió, en temps de quaresma i de Setmana Santa, ho componen cants de passatges de la mort i passió de Crist, es anomenen "Passions", salves i cobles anomenades "Salves de la Passió". Este cicle en l'actualitat només ho podem trobar a Callosa de Segura que es canta durant el Viacrucis. A Catral que es fa en la matinada del Divendres Sant i el cante de cada passatge es fa anunciar per enormes tubes. A Orihuela, la nit de Dijous Sant en la processó del Silenci, els cors interpreten les seues estrofes, sense instruments, en diferents cantons de la ciutat al pas del Crist de l'Agonia.
  • Difunts, té lloc el dia de Tots Sants, consta de Desperta, Rosario de l'Aurora, missa d'Alba i cante de la Salve dels Difunts en la missa i en el cementeri.
  • Ordinari, la resta de l'any. El ritual d'este cicle ho componen Desperta, Rosario de l'Aurora i misses d'Alba.

En l'actualitat, en la majoria dels municipis de la comarca, hi ha grups de "auroros" i, amb seguretat, en les matinades dels diumenges d'octubre, es poden trobar en els seus carrers estos grups entonant cants religiosos al voltant d'un fanal o estendard i acompanyats d'una campaneta. De fet, des de fa anys es realitzen trobades a nivell comarcal, celebrant-se l'últim diumenge del mes d'octubre en el poble acordat.

Cal ressenyar també, que pràcticament tots els municipis de la comarca del Baix Segura tenen cases de Cultura. Normalment les Casas de Cultura municipals agrupen biblioteca, sala d'exposicions i saló d'actes, on es concentra la vida cultural i social, organitzant-se tot tipus d'activitats, des de conferències, teatre, cine, exposicions, concerts o cursos.

Icona Bandes de MúsicaLes Havaneres

Foto del Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia

L'havanera és una cançó d'enyorança, tristesa i adéu que cantaven les cubanes quan anaven al port a despedir els mariners que es feien a la mar. Este gènere musical va arribar a les nostres costes portat per algun mariner que venia d'eixes llunyanes terres. Per a parlar amb propietat de l'havanera hem de desviar la nostra atenció cap a la Torrevieja marinera, a la Torrevieja de la flota mercant del segle XIX i principis del XX. Durant el regnat de Carles III s'obri el comerç marítim a Amèrica per a tots els ports espanyols i és ací on la flota torrevejense comença a adquirir la seua importància. La més freqüent de les travessies és amb "l'illa bella de l'ardent sol", Cuba.

A partir d'ací observem els distints factors d'eixa relació quasi mítica entre l'illa antillana i Torrevieja. El mar va ser i continua sent el gran aliat de Torrevieja, eixa font de riquesa per la qual van arribar a la ciutat les més variades cultures. No debades s'ha erigit un monument a les distintes cultures, compost d'una sèrie de columnes i en una d'elles resa la inscripció: "Torrevieja al seu mar a què tant deu". Estes melodies, i especialment l'havanera, van calar en el fons de les seues gents.

El president de la Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba, Francisco Alonso Díaz, aferma que "quan tu palpes el sentir de Torrevieja, veus com se sent l'havanera com quelcom propi". L'havanera és melodia, música, però també text, lletra i poesia. Les seues lletres parlen sobretot d'amor, l'amor en els ports, el record i la consegüent nostàlgia, el morir per l'amada, l'aire passional, en definitiva la dona.

Les havaneres són el clar reflex de les experiències viscudes en les travessies, des del punt de vista de les partides i les tornades. El trànsit comercial amb Cuba permetia que els barcos romangueren ancorats en els ports cubans i existira una relació entre els mariners i la gent del poble i intercanviaren elements musicals.

L'origen musical de Torrevieja prové dels primers pobladors, genovesos o napolitans, que junt amb famílies espanyoles van ser les que van solcar els mars cap a L'Havana i a la tornada dels quals van portar este gènere musical que és semblant al nostre tanguet, encara que més lent i harmònic.

L'any 1955 naixia el I Certamen Nacional d'Havaneres en l'avinguda José Antonio, a què acudien corals de tota Espanya.

En els seus primers anys, les corals cantaven només havaneres, de les quals una era obligada i interpretada per tots els participants. En 1964 es va començar a interpretar obres de polifonia de lliure elecció, donant lloc al Certamen Nacional d'Havaneres i Polifonia.

Les principals certàmens que se celebren són:

  • Havaneres en la Platja, La idea sorgix perquè no es perda l'havanera dins del que és el poble, amb la qual cosa el públic passa a ser actor i a participar en el certamen, diversos grups locals són els que interpreten les havaneres en la platja, entre amics.
  • Certamen infantil i juvenil, El I Certamen se celebra en 1994, en el teatre Nou Cinema del nostre municipi. El seu origen se centra que el futur de les havaneres passa pels jóvens que són els que han de continuar propagant la nostra cultura musical.

El 2 d'agost de 1994 el Ministeri de Comerç i Turisme declara el Certamen Internacional d'Havaneres d'INTERÉS TURÍSTIC INTERNACIONAL.

Icona Setmana SantaLa Passió

Imatge de la representació de la passió de Callosa

La Passió, drama sacre que es representa a Callosa, té el seu origen en l'antiga Corona Mortificada que se celebrava en la Capilla del convent alcantarino des de fa segles.

És hui un grandiós Acte Sacramental que, amb el llibret original "El Drama del calvari" de l'autor Valencià Juan B. Pont, en el que s'interpreten 15 quadros escènics i que està representat per més de 60 actors protagonistes i 50 extres de repartiment, amb la col·laboració de 140 persones entre atrezzo, tramoia i col·laboradors, conegut en l'actualitat en tota Espanya.

Encara que en la seua forma moderna es representa esporàdicament des dels anys 30, ho fa de mode continuat durant la Quaresma i només a Callosa des de l'any 1969, per la qual cosa va complir el passat any la seua edició número trenta d'una manera continuat.

Este drama litúrgic va obtindre el primer Premi del Certamen Provincial d'Alacant l'any 1974.

Posseïx també el Premi a la millor Labor Cultural de Callosa de Segura, atorgat pel Consell de Cultura, l'any 1989. S'ha representat fins a l'any 1988 en el temple Parroquial de Sant Martí i des de llavors en la Casa de Cultura "Reina Sofía" de Callosa de Segura.