La comarca del Baix Segura integra vint-i-set municipis en tan sols 953 km2, la qual cosa es presenta com un territori amb molts nexes en comú reflectint una identitat socioeconòmica pròpia. Segons dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística) referents al padró de l'any 2007, la comarca del Baix Segura té un total de 361.292 habitants distribuïts de la manera següent:
| Població | Habitants |
|---|---|
| Albatera | 11.102 |
| Algorfa | 3.645 |
| Almoradí | 17.945 |
| Benejúzar | 5.419 |
| Benferri | 1.601 |
| Benijófar | 3.707 |
| Bigastro | 6.588 |
| Callosa de Segura | 17.423 |
| Catral | 8.105 |
| Cox | 6.414 |
| Daya Nueva | 1.761 |
| Daya Vieja | 459 |
| Dolores | 6.954 |
| Formentera del Segura | 3.518 |
| Població | Habitants |
|---|---|
| Granja de Rocamora | 2.271 |
| Guardamar del Segura | 15.132 |
| Jacarilla | 1.957 |
| Los Montesinos | 4.284 |
| Orihuela | 80.468 |
| Pilar de la Horadada | 22.812 |
| Rafal | 3.901 |
| Redován | 6.982 |
| Rojales | 17.543 |
| San Fulgencio | 10.583 |
| San Isidro | 1.561 |
| San Miguel de Salinas | 7.625 |
| Torrevieja | 94.006 |
El creixement econòmic, vinculat al turisme i al sector de la construcció, ha donat lloc a una dinàmica demogràfica que guarda una paral·lela correspondència amb este canvi, ja que anivelles de renda més baixos coincidixen amb les poblacions de marcat caràcter agrícola, la majoria situades en l'interior de la comarca, i per tant menor creixement demogràfic. Encara que en general, tota el Baix Segura, ha experimentat un gran augment de població censada (l'any 2003: 193.933 habitants en la comarca). Són els municipis del litoral i els més pròxims a ells els que més han elevat els índexs demogràfics. Com a exemple, Sant Fulgenci tenia una població en el 2001 de 1.600 habitants enfront dels 10.583 de l'actualitat. A Rojales el nombre d'habitants per a eixe mateix any va ser de 7.500, en l'actualitat hi ha censats 17.543 habitants i finalment Guardamar del Segura ha passat de 5.300 de l'any 2001 a 15.132 habitants l'any 2007.
La comarca del Baix Segura ha experimentat una profunda transformació econòmica en els últims anys. L'important creixement immobiliari ha portat amb si el canvi en l'activitat laboral, ha realçat el sector de la construcció i ha permés una eixida generalitzada a la desocupació crònica que existia en la comarca, lligat molt estretament a l'agricultura. Tot açò ha motivat un canvi qualitatiu de gran importància per a la comarca del Baix Segura, per tant ha deixat relegada a l'últim lloc una activitat secular i prioritària, com era l'agricultura, al desenrotllar una dedicació majoritària al sector servicis, seguida molt de prop de la indústria.
En l'actualitat, la construcció i el turisme són els sectors més puixants en les nombroses localitats de la comarca. La construcció és, sens dubte, el motor que arrossega a tots els subsectors econòmics vinculats a ella, la qual cosa ha suposat un important creixement de la immigració de molt divers origen (magribins, bolivians, colombians, equatorians, xinesos, ciutadans de l'Europa De l'Est, etc.) Quant al sector turístic, encoratjat pel bon clima i la possibilitat de practicar l'esport del golf, així com l'existència de platges i ports esportius summament atractius, ha donat lloc a la creació d'una indústria hotelera de qualitat, que anteriorment no existia.
El sector tradicional productiu, l'agricultura, davant de la necessitat aigua, està perdent importància, a pesar que pel clima, qualitat de les terres i experiència dels agricultors de la zona, la producció agrícola de la mateixa és d'excel·lent qualitat i molt competitiva. No obstant, la comarca és majoritàriament de regadiu, a pesar del que extrema del clima i l'escassetat d'aigua, gràcies a l'històrica aportació de les aigües del riu Segura.