Icona Informació GeneralDolores

Vista aèria de Dolores

Dins de la província d'Alacant, diòcesi d'Orihuela, el Partit Judicial de Dolores quedava confinat pel Nord, amb el terme de Crevillent; Este els d'Elx i Guardamar; Sud, els de Rojales, les Dayas, Pobla de Rocamora i Almoradí, i Oest, els d'Orihuela, Rafal, Callosa de Segura, Saladar d'Albatera i Catral. La seua extensió serà de 2 llegües de Nord a Sud, i 3 d'Est a Oest. Tot este terreny era erm en un altre temps, humit i quasi sempre pantanós, creixent només en ell salicornias, salsasses i altres unes quantes plantes que amen la humitat. La descomposició de les aigües per les calors del sol i la corrupció de les plantes era un focus perenne de malalties rebels, les que degenerant ben sovint en epidèmies pestilencials, s'estenia per tota l'horta d'Orihuela, causant els majors estralls i disminuint notablement la població.

Plaça del Cardenal Belluga

Condolgut el que va ser Bisbe de Cartagena, el Cardenal D. Luis Belluga i Moncada, al veure tants desastres, i que la mort s'havia apoderat d'un dels millors terrenys d'Espanya, va concebre el grandiós projecte de destruir el focus d'aquell mal, desaiguant el terreny, escavando assarbs, i obrint una multitud de canals per on correguera lliurement les aigües cap al riu o albufera d'Elx. Amb este objecte el Cardenal Belluga va adquirir en 1.715 de la Ciutat d'Orihuela les 25.000 tafulles que li pertanyien per mitjà d'una curta contribució que li va obligar a pagar anualment, la donació de les quals va confirmar i va fer per si, El Rei Felip V, el 15 de desembre del mateix any; de Guardamar del Segura les 13.000 tafulles que era amo per contracte, que es va atorgar a Orihuela en 20 de juliol de 1720, amb aprovació de Sa majestat, en el que s'obligava a satisfer anualment a la dita Vila, 150 libras en remuneració de la pesca que aquella obtenia, i a més 150 lliures amb destinació als pobres de la mateixa; i finalment Sa majestat li va fer donació de les 2.000 que formen el que es coneixia per Pleta Vella, totes les quals sumen la totalitat de 40.000 tafulles.

Pocs anys van bastar per a veure esta filantròpica empresa coronada del més feliç èxit, i per un resultat dels seus plans es va veure aquell terreny baix i pantanós, alçat a major altura amb les terres de les excavacions; i les aigües entollades abans d'esta superfície, van baixar a buscar el seu nivell, corrent pels nous canals: els llocs pantanosos van quedar secs, i este desolat i insalubre terreny, es va transformar breument en precioses hortes traçant amb bells i varis verds el trist i verd-i-negre color de les plantes aquàtiques, que abans cobrien el sòl. Va fundar llavors el dit Cardenal en aquell terreny les viles de la Mare de Déu dels Dolores, Sant Felip i Sant Fulgenci, i Dió en emfiteusis totes lasses terres d'acord amb l'escriptura que va aprovar i va manar observar El Rei Felip V, en Reial Cèdula de 13 de setembre d'1.724, aconseguint al mateix temps a favor dels pobladors que foren a establir-se en el país, indulte dels delictes que hagueren comés anteriorment, exempció de quintes per 40 anys i qualsevol classe de pits i contribucions reials, el privilegi del qual s'ha anat prorrogant fins a 1.842 pel que fa als impostos.

Totes estes franquícies i privilegis eren necessaris perquè els hòmens s'establiren en un lloc, mirat amb horror fins aquell temps; però l'experiència, ostentant la feracitat i riquesa del sòl, va ser multiplicant els veïns: l'augment de la població va produir la millora de les terres; i d'aquells camps fangosos i entollats, depòsit de malalties i mort, van brollar riques collites de blat, ordi, dacsa, vi, oli, seda, cànem, lli, banilla, fruites i hortalisses. Les terres salobres van perdre amb les labors, amb els adobs i els regs, i molt prompte van ombrejar en aquella fèrtil horta el moral, l'olivera, la vinya, el taronger de Xineses i fruiters de tota espècie.

Tal va ser la meravellosa transformació que s'ha succeït en el terreny que descrivim, el qual constituïx una part de la frondosa horta d'Orihuela, i com ella, té els seus regs procedents dels avenamientos i sobres dels que van proporcionar els aqüeductes dimanants de les preses d'Almoradí, Callosa i Alfeitamí i en les assarbs de Moncada. Participació de Catral, Abanilla, Miolajo i Regne, els quals reunits passen a les Piadoses Fundacions on s'aprofiten les aigües com vives, a fertilitzar 30.000 tafulles de les 40.000 que comprén, corresponents als termes de Dolores, Sant Felip Neri i Sant Fulgenci, comptant en cada 18 dies, a raó de 16 tafulles per hora, verificant-ho per mitjà de l'arruixadora de la Forca, Vímens, Panes, Berenguelas, Nora, Conesas, Sauras, Palacios i altres menors. En la distribució d'estos regs entenen els intendents de cada un de dites 3 pobles, en el seu respectiu territori, dels que són jutges privatius d'aigües; i la disposen en els temps d'escassetat segons ho exigix la necessitat dels interessats, en benefici de les collites pendents. Les expressades assarbs, després de recórrer com una llegua, s'incorporen amb altres secundaris que conduïxen els desaigües, part al riu pròxim a la seua desembocadura i part a l'albufera d'Elx.