Icona Què FerQuè Fer

Casa de Cultura "Joaquín Cartagena Aldeguer"

Va ser inaugurada al desembre de 1999 i en reconeixement del professor Joaquín Cartagena Aldeguer es va posar el seu nom a la nova Casa de Cultura del seu poble natal.

Esports

Poliesportiu de la Granja de RocamoraL'oferta esportiva de la Granja de Rocamora compren els activitats següents:

  • Frontó
  • Futbol
  • Futbol Sala
  • Futbol 7
  • Gimnàstica Rítmica
  • Hípica
  • Judo
  • Natació (estiu)
  • Petanca
  • Tenis
  • Voleibol

Plaças i Parcs

Podem trobar en la Granja de Rocamora els següents Places i Parcs:

  • Plaça els Emigrants
  • Plaça Filomeno Ferrándiz Pérez
  • Plaça Sant Pere
  • Plaça de l'Església
  • Plaça Antonio Manresa
  • Plaça Constitució
  • Parc Infantil

Mercat

Mercat

Tots els Dilluns té lloc en la Granja de Rocamora el Mercat, punt de trobada de comerciants i compradors de tota la comarca.

Fa la impressió de ser un soc àrab, des del que s'oferixen les coses més diverses: flors, plantes, pardals, estores, objectes d'artesania, articles d'importació, confecció, calçat, etc.


Granja Escola "La Vinya"

Granja Escola La Vinya

La granja escola "La Vinya", un lloc per a la formació en el respecte al mig que ens rodeja.

Als afores de la Granja de Rocamora, en un enclavament d'horta, s'albira un encerclat d'aproximadament 30 tafulles de terra, en les que s'ubica "La Vinya", una granja escola per a aprenentatge i gaudi dels col·legis que, diàriament, acudixen sol·licitant activitats formatives i mediambientals. En elles se'ls transmet nocions de respecte i conservació del mig. La idea del centre va sorgir de l'alcalde del municipi, que durant molts anys va exercir com a director en "El Campico", un centre agrícola en què es formen enginyers i capatassos per al treball en el camp. Esta iniciativa li rondó el cap, fins que per fi un dia, l'Ajuntament va poder comprar les 30 tafulles de terra en què es troba la "La Vinya". A partir d'ací, se van anar adquirint els animals i construint les aules que la conformen per a donar servici a la comunitat.

Tot el procés d'alçament va ser finançat pel programa PROPRODER i la Conselleria, a més del propi consistori. Inaugurat en el 2001, "La Vinya", és jove en experiència, però cada dia progressa en els seus propòsits, gràcies a l'equip de monitors i cuidadors que li donen vida.

Icona RutesRutes

Passeig Cultural

En una dels límits del poble tenim la Torre Àrab del segle XII. En ella, encara es pot contemplar el seu estil arquitectònic original. Des d'allí es pot anar passejant fins al centre del poble on, a més de trobar-nos amb l'Ajuntament, podem contemplar l'església Parroquial dedicada a Sant Pere apòstol. Enfront de l'església es troba la plaça-jardí en què està situada l'estàtua que el poble ha dedicat al Bisbe Rocamora. Molt prop de l'església tenim la Casa de Cultura "Joaquín Cartagena Aldeguer". Si creuem l'avinguda Joan Carles I, que comunica la població amb l'Autovia Alacant-Múrcia, arribem al passeig de la Santa Cruz on està situada l'ermita de la Santa Cruz, que remodelada en 1996, és lloc d'esplai preferit pels grangers.

Ruta per la Granja de Rocamora i Cox

Ruta per la Granja de Rocamora

Prop de casa hi ha llocs de notable bellesa i l'existència de la qual desconeixem. Només es necessiten dos coses per a poder disfrutar de la nostra comarca: guanyes de moure's i disposició per a conéixer el nostre mig i les nostres gents.

En el Baix Segura comptem amb una gran quantitat de municipis, quin d'ells amb tradicions, història i gastronomia més dispars. Situada en l'extrem meridional de la Comunitat Valenciana, la comarca del Baix Segura, paradís on els hi haja, es caracteritza pels seus extensos cultius d'hortalisses i fruiters. Junt amb la Vega Mitja murciana se la considera la "horta d'Europa", atés que el seu sòl d'al·luvió junt amb una climatologia molt favorable la fa propícia per al cultiu de qualsevol tipus de vegetals.

Sobre esta Vega s'alcen imponents dos relleus majestuosos formats per calcàries dolomítiques del triàsic. Pareixen dos roques gegantines posades allí pel capritx de ciclops mitològics. Es tracta de les serres de Callosa de Segura i d'Orihuela. Presenten un pendent prou accentuat i zones molt escarpades que les fan abellidores no sols per als nombrosos grups de muntanyencs que han sorgit en les poblacions que les circumden, sinó per a tot aquell ciutadà que agrade d'una vista excepcional de tota la planura i inclús de la costa.

A este enclavament accedim fàcilment al nord per l'autovia A-7, per mitjà de l'eixida Callosa-Granja de Rocamora i per la N-340 Alacant-Múrcia, al nord-oest per la carretera de Catral, al sud-oest per mitjà de la carretera de Rafal i al sud-est per la carretera d'Orihuela.

Però centrem-nos sobre el relleu callosino. Vegem quin és l'atractiu d'esta serra calcària i de les poblacions que s'assenten en sobre les seues vessants. Si un dia decidim deixar la monotonia diària, la comoditat de la llar i les ganes de no fer res, podem acostar-nos a la Serra de Callosa i fer un poc de turisme rural. Si en acabant de dinar plats típics de la zona, el cos ens demana presenciar la immensitat verda que definix la Vega, sempre podem pujar a este bonic balcó natural.

La Serra de Callosa, a causa de les seues peculiars característiques geològiques, a la seua orografia (grans pendents) i a la seua orientació i situació geogràfica (pròxima al mar), presenta una diversitat vegetal considerable. A pesar del seu aspecte desolat i estèril, este relleu s'emmarca en la província murciano-almeriense, caracteritzada per ser una de les mas riques en flora d'Europa. Si decidim passejar-nos per les diverses rutes que presenta, podem apreciar endemismes(espècies vegetals de distribució local o molt limitada), com és la casa de la cua de gat (Sideritis glauca) que només apareix en les serres de Callosa, Orihuela i del Cantón. També espècies de distribució iberoafricanas com l'oroval (Whitania frutescens) o el cornical (Periploca angustifòlia), espècies molt influenciades per la proximitat marítima del relleu. Altres espècies representatives de la zona de port arbori són la garrofera (Ceratonia siliqua) de gran importància a mitjan segle. El fruit d'este arbre s'emprava per a l'extracció de farines i elaboració de xocolate, a més de ser utilitzat per a donar de menjar a les bèsties. Altres arbres característics dels ecosistemes mediterranis són el pi blanc (Pinus halepensis) i el margalló (Chamaerops humilis).Però la Serra de Callosa també és rica en plantes medicionales i aromàtiques.

Els pobletans empren una gran diversitat de plantes en gastronomia i en medicina. Tal és el cas del timó, planta utilitzada com a desinfectant, per a prendre en infusió o bé per a donar sabor a arrossos típics de la zona; la saldorija, utilitzada per a l'elaboració de les "olives parties", conjuntament amb el fenoll, te de roca (o te moro), ...

Si no ens abellix pujar a esta aïllada serra podem fer turisme rural visitant els quatre municipis que la rodegen. Si accedim per mitjà de l'autovia a-7 en direcció sud, ens trobem en primer lloc amb la Granja de Rocamora. La història d'este veïnat va lligada a la família dels Rocamora, de la que procedix el seu nom . Noble llinatge d'origen català que va acompanyar el Rei El senyor Jaume I El Conquistador en la Reconquista. En agraïment els va donar terres i els va convertir en una de les primeres famílies de la comarca.

la Granja de Rocamora és un poble que viu de l'horta. La seua gastronomia és marcadament vegetal. El turista que desitge menjar en este enclavament podrà degustar menjars típics com l'arròs amb crosta, pròpia de festivitats i esdeveniments familiars, l'arròs granger, plat que es menja tot l'any i que consta d'arròs, faves, carxofes i aladrocs. Un altre plat típic són les pilotes de carn que es fan amb molla de pa, jolivert, carn picada, sang i ou. Les olives parties que s'aromatitzen amb timó i saldorija (plantes aromàtiques procedents de la serra) ens poden servir d'aperitiu. Els dolços mes representatius d'esta localitat són les coques de carabassa o d'ametla. A pesar que Granja és un municipi xicotet, presenta alguns llocs d'interés turístic com són la torre àrab del segle XII que, restaurada hui en dia, encara que és una casa particular pot contemplar-se el seu estil arquitectònic original.

L'església de Sant Pere apòstol enfront de la portada del qual tenim l'església parroquial dedicada al bisbe Rocamora. En el passeig de Santa Cruz s'ubica l'ermita del mateix nom, remodelada en 1996 i lloc d'esplai preferit pels grangers. Granja celebra les seues festes patronals des del 30 d'abril al 3 de maig en honor a la Santa Cruz. El municipi venera un "lignum crucis", porció de la Creu de la Passió i Mort de Crist. El turista que continue el trajecte cap al sud es trobarà de seguida amb el municipi de Cox. Ambdós poblacions es trobes solapades de manera que és imperceptible el pas d'una a una altra.

La Senda del Poeta

Més Rutes