Què Veure
Església Parroquial Sant Jaume
La va dissenyar l'enginyer Larramendi, autor del traçat urbà del "nou" Guardamar posterior als terratrémols de 1829.
Es tracta d'un edifici neoclàssic de tres naus, inacabat segons el projecte original. Destaca l'alta torre sobre la porta d'accés, i un absis, poligonal, sobre el creuer no construït.
Iniciada la seua construcció en 1845, es consagra al culte 1892, però no es finalitza fins a 1910. En els anys 60 es realitzen reformes en el temple, de les quals destaca a l'ampliació de la torre-campanar i el lluït del revestiment exterior, que oculta la fabrica de pedra.
En el seu interior es conserven alguns béns rescatats de l'antiga parròquia, com alguns llenços, peces d'orfebreria i imatgeria (Sant Jaume Pelegrí i Ntra. Sra. del Rosario). Existixen també algunes peces d'escultura de mitjan del segle XX de bona qualitat.
Casa-Museu de l'Enginyer Mira
Coneguda com la Casa Forestal, està situada en ple centre urbà. Alberga material biogràfic de l'Enginyer Forestal D. Francisco Mira nascut a Aspe, en 1863. A més, s'exhibix una exposició de fotografies il·lustratives i d'objectes relacionats amb la Repoblació Forestal de les Dunes de Guardamar del Segura a principis del segle XX. L'edifici alberga També l'Oficina de Turisme i el Centre de Recepció de Visitants.
Situació: Plaça de Constitució, 7
Horari de visites: del 16 de setembre al 15 d'octubre, de dilluns a dissabte de 10-14 h matí, de 17-20h vesprada. Resta de l'any de 10-17h.
Telèfon: 96 572 44 88
Museu Arqueològic, Etnològic i Paleontològic Municipal
Este museu ubicat en la Casa de Cultura alberga i exposa una selecció variada i representativa dels vestigis materials de les antigues cultures que van habitar en la comarca del Baix Segura. L'exposició configura dos seccions: Secció Arqueològica i Secció Etnogràfica. Destaca una rèplica del bust ibèric conegut com la "Dama de Guardamar", els plats fenicis de la Fonteta, una col·lecció de cresols islàmics d'època i una important col·lecció de ceràmiques cristianes trobades en les excavacions realitzades en les ruïnes del Castell.
Situació: Casa de Cultura. C/ Colón, 60
Horari de visites: de dilluns a divendres de 9 a 14h, dissabtes de 10:30 a 14h.
Telèfon: 96 572 86 10
Castell de Guardamar del Segura i Antiga Vila Murallada
El castell emplaçat en el més alt del turó conegut com "el Castel", on se situa les ruïnes de la muralla, torrasses (segle XIII) i la ciutadella murallada on s'ha documentat fases d'ocupació des de l'Hierro Antic fins a època Califal, està declarada Bé d'Interés Cultural, i albergava els habitants de l'antiga Vila de Guardamar del Segura des de la seua fundació fins al terratrémol d'1.829 i reutilitzats els seus materials per a la construcció del poble nou del conjunt urbà només s'han salvat alguns elements de l'estructura defensiva com a Baluard de la Pólvora i els llenços de muralles i torrasses bajo-medievales.
Assut i Molí de "Sant Antoni"
És un molí fariner de tracció hidràulica. La seua primitiva construcció data del segle XIV, amb posteriors remodelacions en el segle XVIII i principis d'este segle fins a la seua actual configuració neomudéjar. Forma part del conjunt cridada Assut de "Sant Antoni".
Jaciment Arqueològic de La Fonteta
Jaciment arqueològic del segle VIII al segle VII a.C., conjunt declarat Bé d'Interés Cultural en 1990, compost per un entramat urbanístic d'època colonial fenícia cobert per les dunes i subjacent a la Rábita Califal.
Hi ha una monumental muralla amb bastió, carrer perimetral i vivendes adossades en la seua cara interna, així com barris de cases organitzats a extramurs del recinte fortificat. Es tracta d'una de les ciutats fenícies més complexes i millor conservades, ja que, el jaciment va quedar cobert per una duna. En este jaciment s'ha arreplegat diferents tipologies de ceràmica fenícia, a més de l'aparició de ceràmica arcaica grega, i objectes rituals.
Situació: en la partida de Fonteta, en les dunes de Guardamar del Segura. Pròxim a la desembocadura del riu Segura.
Rábita Califal de les Dunes
Ribat o monestir islàmic d'època califal del segle X amb diverses cel·les-oratori adossades, cada una amb els seus respectiu mihrab, i una mesquita comunitària. Conjunt declarat Bé d'Interés Cultural en 1990, compost per un monestir islàmic que està format per un excepcional complex arquitectònic de cel·la-oratori separades per carrers o espais oberts. Sobreïx un conjunt de grafits sobre les parets d'alguna cel·la, producte de les visites de pelegrins al monestir. Este recinte va ser un centre religiós de pelegrinatge dedicat al retir espiritual.
Situació: en les Dunes de Guardamar del Segura pròximes a la desembocadura, en el parc Alfons XIII, adjacent a les restes arqueològiques de "La Fonteta".
Factoria Romana i Rábita Islàmica de la platja del Moncayo
Restes romans del segle I al IV a.C. i restes islàmiques del segle X a l'XI d.c. En estes excavacions arqueològiques s'ha posat al descobert un assentament amb diverses fases constructives de l'època romana i una rábita islàmica d'època Califal-taifal.
Situació: darrere de la duna litoral, en la platja del Moncayo, a uns 600 m. del "Hotel Campomar" en direcció a la Mata.
Fortalesa Fenícia del Pujol Xicotet de "l'Estany"
Xicotet nucli murallat d'origen fenici del segle VII-VAIG VORE a.C., situat sobre el marge dret del riu Segura. A pesar de la seua parcial destrucció per una pedrera, el sistema defensiu del poblat està format per una potent i singular muralla amb bastions en ixent i estructura interior de "casmatas", de tipologia constructiva oriental. En l'interior del nucli murallat, hi ha vivendes angulars compartimentades.
Situació: en la partida de la Raconada, sobre el riu Segura i la "Canyada dels Estanys". Pròxim a la urbanització "L'Edén".
Jaciment Ibèric del Pujol Estel
Poblat i necròpolis del segle IV a.C. En ell s'han arreplegat estàtues d'animals, objectes ceràmics ibèrics i grecs, armes, passadors o arracades d'or. La peça més important trobada ací és la Dama de Guardamar del Segura, bust realitzat en pedra calcària.
Pont Sobre el Riu Segura
Construït en els anys vint del segle XX, va substituir un més antic barroc de pedra. És una mostra de l'enginyeria de ferro de l'època, reflectisc tardà de la revolució industrial.
Sénia del Riu Sec
Aparell elevador d'aigua de tracció animal, de les denominades sénies de la corona. Consta de dos rodes, la roda d'aigua i la roda d'aire o contraroda. Actualment s'ha restaurat i s'exposa en una plaça pública.
Carnestoltes
Són centenars de persones les que participen en les desfilades per als que l'elaboració de les disfresses s'està convertint en una tradició, recompensada amb diversos premis. La multitudinària desfilada es completa amb la programació infantil i activitats culturals.
Setmana Santa
Els protagonistes són les nou Confraries i les Germandats que, junt amb la Centúria Romana, acudixen a les processons. El Diumenge de Rams s'exhibixen fulles de palmes de bellesa elxana o se celebra la processó de les mantellines. El Dilluns ixen al carrer els catorze passos del viacrucis. El Domingo de Resurrecció es representa la trobada de la Santíssima Mare de Déu i la processó de la Resurrecció en què desfila la imatge de la Immaculada Concepció endolada, acompanyada de les Confraries. La Setmana Santa de Guardamar es caracteritza per les escenificacions de la Passió que es duen a terme en els carrers de la localitat, són en total quatre: el diumenge de Ramos, entrada a Jerusalem; el dilluns sant, l'escenificació Oració de l'Hort i Captura de Jesús junt amb la Confraria de l'Oració de Jesús en l'Hort de les Oliveres; el dimarts sant, l'escenificació el Llavatori de Pilat junt amb la processó de la Germandat del Pas de la Flagel·lació del Senyor i en el matí del divendres l'escenificació de la trobada de la Verónica, que ix a l'encontre del Natzaré.
Més InformacióFogueres de Sant Joan
L'elecció de la bellea del foc infantil i la presentació de la bellea del foc major obri el programa festiu de les Fogueres de Sant Joan que se celebren a Guardamar. El Grup Les Milotxes és l'encarregat de confeccionar la foguera, carregada de crítica social. La tradicional cremà arriba la nit del 24, que acaba amb la banyà carregue dels bombers. La nit del 23 de celebra la nit màgica en la platja Centre, on un espectacle de dansa, música, foc i aigua ens torna a èpoques ancestrals de la nostra existència.
Festes de Moros i Cristians
Se celebren en honor a Sant Jaume del 14 al 25 de juliol.
El Pregó és el punt de partida de les festes, a què li seguix la representació de la llegenda de l'encantà, un espectacle de llum, aigua i foc amb base en la figura de la Dama de Guardamar, escultura ibèrica del segle IV a. C. Els primers dies de la festa se centren en la barraca popular, els concursos esportius o espectacles taurins. És en els dies posteriors quan es programen actes propis dels Moros i Cristians. Les festes acaben amb la desfilada general en què es presenten les millors vestimentes per a interpretar danses, lluites d'espases, cavalls o carrosses.
Més InformacióJunta Central de Moros i Cristians de Guardamar
Festivitat de la Mare de Déu de Fàtima
Se celebra en el Camp de Guardarmar tots els caps de setmana de setembre. La pólvora i la música són els protagonistes de les activitats programades per a les festes de la Mare de Déu de Fàtima. La pedania d'El Camp rendix homenatge a la seua patrona per mitjà de l'elecció de la Reina de les Festes, el pregó de festes o la missa de Campanya. El programa es completa amb l'actuació nocturna d'orquestres, els campionats esportius i el famós concurs de paelles a llenya.
Festivitat de la Mare de Déu del Rosario
Els grups d'auroros prenen especial rellevància durant les festes els que aporten els seus càntics a la commemoració al llarg de tots els diumenges d'octubre a l'alba. El dia gran de la festa, el dia 7, se celebra el Rosario de l'Aurora que té lloc amb els primers rajos de sol. La vesprada es reserva per a la solemne processó amb les imatges de la Mare de Déu del Rosario de Fàtima i la Mare de Déu del Rosario.