L'Església parroquial, davall el patronatge de la Mare de Déu del Pilar, va ser construït l'any 1886 amb la col·laboració dels veïns. Posseïx una nau central, dos laterals més xicotet, espai dedicat a l'altar major, cor i torre. En la imatgeria que l'embellix destaca: imatge de la Mare de Déu del Pilar, talla de gran perfecció, rubricada per l'escultor pilarense José Sánchez Lozano; Mare de Déu de la Dolorosa, espectacular obra de l'escola de Salzillo, i l'esglaiadora escultura de ple volum, el Crist de l'Agonia, d'autor anònim. Este temple ha patit modificacions en la seua estructura interna i en el seu aspecte exterior en el període 1996-1999.
S'organitza un gran nombre d'activitats entre els dies 21 de desembre i 7 de gener de cada any, al voltant d'una carpa d'uns 400 m2, en la qual es pot disfrutar d'activitats lúdiques relacionades amb els més menuts del municipi, com a projecció de cine, conta contes, atraccions de màgia, animadors,... fins per als jóvens del municipi amb discoteca mòbil i barra. Sense oblidar-nos dels més tradicionals, amb l'exposició del Betlem Tradicional i Artesà del municipi, creat per a tals dates per les dones del municipi, i que té unes dimensions de 6 x 6 m2.
Són restes d'un molí fariner en la Finca Les Moreres. S'emprava l'energia produïda pel vent per a la mòlta.
És una de les Partides Rurals més importants del terme municipal dels Montesinos, localitzada a tan sols 3 quilòmetres i mig del nucli urbà. El seu poblament es remunta a l'època romana i està testificat per l'existència de restes arqueològiques. On es troba l'ermita de "La Marquesa", de gran tradició Històrica, és un dels tresors dels Montesinos, situada en el conjunt de construccions que conformaven el poblat agrícola complia en els seus orígens, la missió de donar assistència religiosa als llauradors dels camps adjacents. Amb coberta de dos aigües, planta rectangular, torre-campanar i capella.
La marquesa alberga també un Aljub, data del segle XVIII, construït pels Jesuïtes Oriolans, propietaris de de l'heretat, per a garantir l'abastiment d'aigua a este primer nucli de població, és un aljub amb volta de canó i cubeta de decantació. Presenta una planta rectangular i murs de maçoneria travada amb morter de calç hidràulica tant en l'interior com en l'exterior, presenta restes d'estuc rogenc.
És un exponent de l'arquitectura de l'aigua molt típica en el secà del Baix Segura. Es tracta d'una construcció de morter de calç i pedra pinyol, revocada d'algeps. L'edifici comprén dos parts, una exterior rematada en capella de forma hexagonal, amb el brocal d'accés de pedra grisa i una altra interior constituïda per una cisterna rectangular coberta per volta de canó.
Com els dos anteriors, ens reflectix la importància que ha tingut per als nostres avantpassats l'emmagatzemament de l'aigua. Construït en el segle XVIII, té planta rectangular excavada en el subsòl, la obra de maçoneria i morter de calç del qual presenta volta de mitjà canó, amb tres perforacions circulars a manera de respirador. El sistema d'arreplegada d'aigües de pluja es realitzava des del sector oest, a través de diverses canaletes que confluïxen en el rebedor, de planta circular que al seu torn comunicava amb l'entrada de la cisterna.
Està emplaçada en les redones de la llacuna salada de Torrevieja. La hisenda va compaginar els aprofitaments naturals (pastius i barrella) amb una cada vegada major dedicació al foment de collites de cereal o olivera. Igual que altres de l'entorn de colonització agrícola cobraria auge, en la segona mitat del segle XVIII, una vegada el litoral es va veure lliure de les temudes incursions del cors nord-africà.
El conjunt edificat és un fidel reflectisc de l'economia del secà, que es caracteritza pel predomini de grans hisendes dedicades a l'explotació agropecuària en què residien diverses famílies d'arrendataris o parcers. En els seus voltants s'emplacen restes arqueològiques d'una vila romana, vinculada a la Via Augusta. Este jaciment posa de manifest l'existència d'un poblament des del món antic en el secà del Baix Segura.
Calçada Romana pròxima als 2.000 anys d'antiguitat que antany connectava Espanya amb la resta d'Europa (Cartagena-Romana). Actualment forma part d'un projecte de valoració com a ruta natural, turística i cultural dut a terme per la Generalitat Valenciana.
EEsta zona protegida de gran valor i diversitat mediambiental, refugie d'espècies de flora i fauna autòctones, part del nostre terme municipal, que es troba immers en este espai natural, a més dels municipis de Torrevieja i de Guardamar del Segura. Va ser declarat Paratge Natural Mitjançant Un Decret de la Generalitat Valenciana 189/1988 de 12 de desembre, i l'any 1996 va ser declarat parc Natural.