Icona Què FerQuè Fer

Casc Històric

El Municipi Turístic d'Orihuela, va anar declarat Conjunt HistoricoArtístic des de 1969, representa l'oportunitat de reviure l'història en el seu privilegiat enclavament geogràfic al sud de la província d'Alacant.

Teatre Circ

Teatre Circ d'Orihuela

El Teatre Circ es va instal·lar el 22 de maig de 1892 en la ciutat d'Alacant, des d'on va ser traslladat a Orihuela en 1907. És un recinte d'espectacles d'origen francés, hui quasi desaparegut a Europa. Tenia les característiques de teatre semiestable per a ús teatral i circense. La instal·lació elèctrica i il·luminació va ser realitzada per Isaac Peral.

El trasllat cap a Orihuela es va iniciar a principis de 1907. L'edifici s'inaugura definitivament el 25 d'abril de 1908. Comptava llavors amb un aforament de 2.000 localitats. En 1929 s'efectua una xicoteta reforma per a dotar-lo d'equip de projecció cinematogràfica. Va deixar d'utilitzar-se durant un llarg període d'anys i va ser totalment renovat, quedant definitivament restaurat en 1995.

Respon a un model arquitectònic que obeïx al dels antics circs o teatres circs, model que ha perdurat fins als nostres dies, reunint una sèrie de qualitats formals associades al fet d'haver constituït, en un moment Donat, determinats espais d'ús permanent. Decorat tant en el seu exterior com en el seu interior, de forma sublim i elaborada, reflectix l'ambició de la construcció, de verdaders teatres destinats a l'espectacle del que varia i de l'exòtic.

El Teatre d'Orihuela és inaugurat, en presència de S.M. la Reina, el sis de novembre de 1995 i des de llavors es troba en plena activitat, desenrotllant tot tipus d'espectacles.

Programació Teatre Circ

Biblioteca Pública Fernando de Loazes

Des de 1992 ocupa, en el que antany fora Palau dels Ducs de Pinohermoso, un edifici de nova planta dissenyat per l'arquitecte Alberto Camp Baeza, compartint la seua seu amb l'Arxiu Històric d'Orihuela.

La biblioteca consta de les instal·lacions següents:

Planta Baixa

Biblioteca Pública Fernando de Loazes
  • Hemeroteca.
    • Revistes.
    • Publicacions oficials.
    • Periòdics.
  • Sala Històrica.
  • Sala Infantil.

Planta Primera

  • Sala de Consulta, Préstec i Accés a Internet.
    • Fons Bibliogràfic d'Accés Directe.
    • Fons Bibliogràfic de Depòsit.
      • Accés al fons Bibliogràfic.
      • Accés a Internet.
  • Sala Multimèdia
    • Accés al Fons Audiovisual i Multimèdia.
    • Accés a Internet i Ofimàtica.
    • Consulta de Revistes de Música, Cine i Teatre.

Entreplanta

  • Procés Tècnic i Administració.

Planta Segona

  • Sala d'Estudi.
  • Sala d'Investigadors Cosme Damian Savall.
  • Sala Hernandiana.

Llotja (Conservatori de Música)

Conservatori de Música i Llotja

Obra original de 1926 de Sánchez Ballesta, tradicionalment ha sigut utilitzada com a Llotja de fruita i verdura. Actualment forma part de les dependències del Conservatori de Música i Dansa, sent utilitzat com a auditori i sala d'exposicions.


Plaças i Parcs

Glorieta

Podem trobar en Orihuela les següents Places i Parcs:

  • Plaça de San Francisco
  • Plaça del Sepulcre
  • Plaça de Sant Isidre
  • Plaça de Caputxins
  • Plaça de Monserrate
  • Plaça de Santiago
  • Parque de las Espeñetas
  • Plaça de la Salut
  • Plaça del Carme
  • Plaça Caturla
  • Plaça Comtessa Vía Manuel
  • Plaça Antonio Balaguer
  • Plaça Togores
  • Plaça de les Salinas
  • Plaça de l'Anunciació
  • Plaça de Santa Lucía
  • Plaça Nova
  • Plaça del Dr. D. Jaime Sánchez
  • Passeig Calb Sotelo
  • Plaça de la Mercé
  • Placeta d'Europa
  • Plaça Poeta Sansano
  • Plaça de la Trinidad
  • Plaça de José Fernández
  • Parc de l'Enginyer Juan García
  • Parc Severo Ochoa
  • Plaça de Torrevieja
  • Glorieta Grabiel Miró
    Dedicada a l'escriptor Grabiel Miró i la imatge del qual presidix la Glorieta. Este espai públic oferix al visitant un agradable passeig a través de gran varietat d'arbres i plantes que ho convertixen en el xicotet jardí botànic de la ciutat.
  • Plaça de Sant Sebastià
  • Parc Ocarasa
  • Plaça Nova
  • Plaça Cubero

Mercat

Mercat

ots els Dimarts te lloc a Orihuela el Mercat, punt de trobada de comerciants i compradors de tota la comarca. Hi ha dos ubicacions en el recinte firal els horts i en la Plaça de Santa Lucía (este últim només d'alimentació). L'horari d'atenció al públic en els Mercats d'Orihuela És de 9 A 14 hores.

Fa la impressió de ser un soc àrab, dónes del que s'oferixen els cuses mes diverses: flors, plantes, pardals, estores, objectes d'artesania, articles d'importació, confecció, calçat, etc.

També el dimarts té lloc en Sant Bartomé al matí i Mil Palmeras El Mercat a la vesprada.

El Dijous en Campoamor (Zona d'hivern, en la Urbanització Aiguamarina, els mesos D'octubre a maig ambdós inclusivament) i (Zona d'Estiu, Junt amb la Rambla en la platja De la Glea, els Mesos de Juny a Setembre ambdós inclusivament).

El Divendres a Orihuela, només en Plaça de Santa Lucía (només alimentació).

El Dissabte a Orihuela en les Andenes i la Glorieta.

El Dissabte en platja Flamenca.

El Domingo al matí en La Murada.


Esports

Orihuela li oferix la possibilitat de practicar tot tipus d'esports nàutics en els ports esportius de Cap Roig i Campoamor. També disposa de magnífiques instal·lacions hípiques on descobrir l'equitació i els meravellosos paratges del municipi.

Orihuela és un lloc conegut pels aficionats al golf donada la important oferta existent. Ni més ni menys que tres camps de 18 clots: Villamartín, Campoamor i Les Rambles amb tots els servicis que requerix este esport: camp de pràctiques, lloguer de pals, cotxes, professors de golf, restaurants, botigues, hotels, etc. En suma 54 clots que faran les delícies dels aficionats golfistas.

Existix, a més, la possibilitat d'exercitar-se en altres esports com el futbol, tenis, frontó i atletisme.

L'oferta esportiva d'Orihuela i les seues pedanies comprén els següents poliesportius i activitats:

Camp de Futbol els Arcs

Poliesportiu "El Palmerar":

  • 4 pistes poliesportives (1 amb dos pistes de minibàsquet).
  • Camp de futbol de gespa artificial.
  • 1 Pista central de bàsquet.
  • 4 Plançons gespa natural.
  • Piscina descoberta.
  • Pista d'atletisme i zones verdes.
  • 2 Pistes de tenis.
  • Gimnàs.
  • Pistes de petanca.
  • Circuit de radiocontrol.

Pavelló Municipal "Bernardo Ruiz":

  • Pista poliesportiva coberta.
  • Pista poliesportiva descoberta (posterior).

Poliesportiu Municipal "Espeñetas":

  • Camp de futbol de gespa artificial.
  • Pista poliesportiva coberta.
  • Pistes de petanca.

Piscina coberta i Complex esportiu "Palau de l'Aigua":

  • Piscina coberta amb dos gots de 25x16 i 8x12 metres.
  • Piscina exterior de 25x16 metres.
  • Zona spa. (jacuzzi i saunes)
  • 2 sales use polivalent.
  • Camp de gespa artificial de futbol 7.
  • 2 Pistes de pàdel.
  • 2 Pistes de petanca.

Poliesportiu Municipal "L'Apareguda":

  • Piscina descoberta. (Got gran i got de xapoteig)
  • Camp de terra de futbol 7.
  • Pista minibàsquet.
  • Pista bàsquet.
  • Pista poliesportiva.
  • Frontó.

Poliesportiu Municipal "L'Emmurallada":

  • Piscina descoberta (got gran i got de xapoteig).
  • Camp de futbol de terra.
  • Pista poliesportiva.
  • 1 Parc infantil.

Poliesportiu Municipal "Desamparados":

  • Camp de futbol 7 de gespa artificial.
  • Pista poliesportiva descoberta.
  • Pistes de petanca.

Camp municipal "Els Arcs":

  • Camp de futbol de gespa natural.

Poliesportiu Municipal "Sant Bartomeu":

  • Piscina descoberta. Got gran i got de xapoteig.
  • Camp de futbol de gespa natural.
  • Pista poliesportiva.
  • Sala multiús.
Palau de l'Aigua

Xarxa Municipal de Pistes Poliesportives:

Instal·lacions Esportives – La Matança.

  • 1 Pista poliesportiva en la Matança.
  • Camp de futbol de terra. (Barri de les set cases).
  • Pista poliesportiva. (Barri de les set cases).
  • Vestidors. (Barri de les set cases).

Pista Poliesportiva Municipal – Racó de Bonança.

  • 1 Pista poliesportiva, Vestidors.
  • Cantina.

Pista Poliesportiva Municipal – Torremendo.

  • 1 Pista poliesportiva, vestidors-lavabos i zona infantil.
  • 1 camp de futbol, Vestidors. (Terrenys Confederació).
  • Vestidors.

Pista Poliesportiva Municipal - La Campaneta.

  • 1 Pista poliesportiva, vestidors-lavabos.

Pista Poliesportiva Municipal - Cap Roig.

  • 1 Pista poliesportiva.

Pista Esportiva – Hurchillo.

  • 1 Pista esportiva.

Poliesportiu Municipal – Arneva.

  • 1 Pista de tenis.
  • 3 Pistes poliesportives.
  • Vestidors.

Pista Poliesportiva Municipal – Barri Cruz.

  • 1 Pista poliesportiva Coberta.

Parcs Amb Instal·lacions Esportives

Pista Poliesportiva parc "L'Ocarasa".

  • Pista poliesportiva amb equipament per a minibàsquet i futbol sala.
  • Pistes de petanca.

Pista Poliesportiva parc "Severo Ochoa".

  • Pista circular de bàsquet.
  • Rocòdrom.
  • Zona skate.

Pistes Minibàsquet en el "Barri de Sant Pere".

  • 2 Pista Minibàsquet.

Pista Poliesportiva Municipal "Guàrdia Civil".

  • Pista de futbol sala.

Pista Poliesportiva Municipal "Parc Barri Sant Isidre".

  • 1 Pista poliesportiva.

Pista Poliesportiva Municipal "Les 7 Casas".

  • 1 Camp de futbol 11

Platges d'Orihuela

Platges de les Mil Palmeres

A poc més de 20 quilòmetres d'esta ciutat, eixint amb direcció Bigastro i de pas per San Miguel de Salinas, Orihuela compta amb 16 quilòmetres de costa en què s'alternen penya-segats d'aigües transparents i platges de fina arena de reconegut prestigi: Punta Prima, La Zenia, Cap Roig, Campoamor, platja Flamenca i Mil Palmeres.

L'Orihuela costanera ocupa una gran extensió de terreny en què se situen urbanitzacions amb predomini de vivendes unifamiliars que mantenen un ambient tranquil i humanitzat i un perfecte equilibri entre els espai verds, d'entre els que caldria destacar les belles pinnades de la Devesa de Campoamor.

Platges d'Orihuela, any rere any, obtenen el distintiu bandera blava, segons la normativa mediambiental de la Comunitat Europea, i disposen de tots els servicis necessaris per a l'acollida de turistes i visitants.

A més, en les seues platges, cales i ports esportius es poden practicar esports nàutics en qualsevol època de l'any, gràcies a la privilegiada climatologia de la zona, que assegura una temperatura mitjana entorn de 20 graus centígrads i més de 300 dies de sol a l'any.

Cap Roig

Cap Roig

El començament de la construcció d'esta urbanització es va produir a finals dels anys 50 del passat segle, de la mateixa manera com va ocórrer amb La Devesa no s'aprova el seu pla parcial fins a 1972.

La platja de Cap Roig hi haja situada en una zona semiurbana. Limita al nord amb la platja de la Zenia i al sud amb la platja Devesa de Campoamor.

Té una extensió de 420 metres de longitud per 18 d'ample. És una platja tipus cala i a ella s'accedix per mitjà de rampes i escales.

Abillada amb un gran passeig, esta platja oferix un gran nombre de servicis als amants del sol i del mar com són qualsevol classe d'esports nàutics (vela, winsurf, esquí nàutic, etc...).

També oferix servicis de pàrquing, telèfon públic, accessos especials per a minusvàlids, parada d'autobús, torre de vigilància, post de socors així com també disposa de nombrosos restaurants on degustar exquisits plats.

Campoamor

Campoamor

Els primers conjunts d'urbanitzacions turístiques es van alçar en el front costaner en 1963, però el seu respectiu pla parcial no va ser aprovat fins a l'any 1972, amb diverses modificacions en anys posteriors per a la seua ampliació.

La platja Devesa de Campoamor és una de les platges més grans del municipi, comprén una extensió de 650 metres de llarg amb una amplària mitjana de 20 metres.

És un tipus de platja oberta dotada de fina arena i situada en una zona semiurbana limitant al nord amb la platja de Cap Roig i al sud amb la platja de les Mil Palmeres.

Campoamor disposa d'un passeig marítim així com de múltiples servicis que permeten realitzar nombrosos jocs lúdics i esportius, a més disposa d'un port en el qual podrà practicar tot tipus d'esports nàutics. La platja està dotada d'accessos especials per a minusvàlids i de passarel·les. També disposa de llavapeus i dutxes, torres de vigilància i post de socors. Si es troba cansat o té vol prendre quelcom, en esta platja també pot trobar servicis de restaurant i hotel.

La Zenia

La Zenia

És una de les platges més concorregudes d'Orihuela. S'haja situada en una zona semiurbana limitant al nord amb platja Flamenca i al sud amb platja de Cap Roig. És una platja oberta i d'arena fina amb una extensió de 350 metres de longitud per 60 d'ample. La seua situació, servicis i conservació l'han fet mereixedora d'una bandera blava. Entre els múltiples servicis que oferix destaca la possibilitat de practicar tot tipus d'esports nàutics. A més també oferix servicis de vigilància, estat del mar, accessos especials per a minusvàlids, llavapeus i dutxes, post de socors, telèfon públic, pàrquing, parada de taxi i autobús, passarel·les fins al mar, zona de jocs, etc... Situats en esta platja també podem trobar nombrosos restaurants on degustar exquisits plats i hotels on allotjar-se.

Mil Palmeres

Mil Palmeres

L'espenta immobiliària experimentada en el litoral aconseguix de nou al desenrotllament de noves fases en l'entorn de la Devesa de Campoamor case de la urbanització de Mil Palmeres.

Platja natural situada en una zona urbana limitant al nord amb la platja de Campoamor. On es disposa de qualsevol tipus de servicis necessaris per al seu ús.

És una platja oberta i d'arena blanca i fina amb una extensió de 346 metres de longitud per 45 d'ample.

La seua situació, servicis i conservació l'han fet mereixedora d'una bandera blava.

A més també oferix servicis de vigilància, estat del mar, accessos especials per a minusvàlids, llavapeus i dutxes, telèfon públic, pàrquing, parada de taxi i autobús, passarel·les fins al mar, zona de jocs, etc...


Platja Flamenca

Platja Flamenca

Estes urbanitzacions sorgixen en la dècada dels huitanta, actuant-se novament en la zona costanera per mitjà de plans parcials de desenrotllament dels diferents sectors.

Esta platja té una extensió de 150 metres amb una amplària mitjana de 16 metres i no té obstacles que impedisquen accedir a ella.

És una platja oberta de fina arena situada en una zona semiurbana i que té una alta ocupació de banyistes.

Limita al nord amb la platja de Punta Prima i al sud amb la platja de la Zenia.

Pel seu estat de conservació i els servicis que oferix se li ha concedit una bandera blava. Compta amb un passeig marítim i és de fàcil accés per disposar de parada d'autobús i taxis així com de pàrquing.

A més de tot açò també està dotada d'accessos especials, passarel·les, torres de vigilància, post de socors, zona de jocs, telèfon públic, llavapeus i dutxes.

En la platja es trobes nombrosos restaurants en els quals poder degustar els plats típics de la zona.

Punta Prima

Punta Prima

Esta urbanització es desenrotlla a partir de 1969.

És una cala estreta i repartida en dos nivells amb una extensió de 170 metres de llarg per 14 d'ample vorejada per un xicotet passeig i s'accedix a ella per mitjà de rampes i escales.

Esta situada en un zona semiurbana pel que posseïx una alta ocupació. Limita al nord amb la platja dels Nàufrags (Torrevieja) i al sud amb platja Flamenca.

La platja és de fina arena i posseïx passarel·les per a accedir fins al mar.

També disposa de dutxes i llavapeus, torre de vigilància, post de socors i pàrquing.

També hi ha parada d'autobusos i telèfon.

Port Esportiu Cap Roig

Port Esportiu Cap Roig

El port de Cap Roig compta amb excel·lents instal·lacions: 207 amarraments per a embarcacions de fins a 12 metres d'eslora i gran calat, amb presa d'aigua i electricitat. Disposa de rampa, varador i grua de 3 tones. Servici d'informació meteorològica i radiotelefonia. Club social amb restaurant, bar i dutxes.

Activitats: Cursos de vela en windsurf, óptimist i 470.

Adreça: Urbanització Cap Roig, carretera Cartagena-Alacant, Km. 49 - Platges d'Orihuela (Alacant)
Situació: 37º 54,5' N-0º 43,3' W
Telèfon: 966 760 176

Club Nàutic Devesa de Campoamor

Club Nàutic Devesa de Campoamor

Amb un original traçat que s'adapta al paisatge, compta amb 348 amarraments, especialment indicats per a embarcacions de motor pel seu calat, amb presa d'aigua i electricitat. Disposa de rampa, varador i grua de 10 tones. Servici d'informació meteorològica, radiotelefonia i subministrament de combustible. Club social amb restaurant, bar i dutxes.

Activitats: Cursos de vela en windsurf, óptimist y 470.

Adreça: Urbanització Devesa de Campoamor, carretera Cartagena-Alacant, km. 47 - Platges d'Orihuela (Alacant)
Situació: 37º 54' N-0º 45' W
Telèfon: 965 320 388

Club Hípic Campoamor

Club Hípic Campoamor

Centre eqüestre i escola d'equitació. Instal·lacions dotades de: pistes exteriors, pista coberta de 1.250 m2, pupil·latge per a cavalls, bote i parada pública. Restaurant amb terrasses, jardins i aparcament. Classes d'equitació bàsica i bote: cursets, classes particulars i eixides amb monitor.

Adreça: Urb. Devesa de Campoamor, Ctra. Cartagena-Alacant, km. 47 - Platges d'Orihuela (Alacant)
Telèfon: 965 321 238

Golf

Club de Golf Las Ramblas

Orihuela reunix una de les millors i més importants ofertes de golf del Mediterrani.

Un total de 54 clots en una àrea de 1.700.000 m2 configuren tres excel·lents camps de reconegut prestigi internacional, seu d'importants tornejos europeus.

El disseny i la variada orografia de cada camp li oferixen la possibilitat de triar el traçat que més s'adapte al seu joc. Podrà triar entre jugar en un camp pla, obert i amb suaus llomes, en un altre on el recorregut és una successió de clots sorprenent o un tercer en què la dificultat i el reg li obligaran a mantindre la concentració en cada colp.

Reial Club de Golf Campoamor

Servicis del club: Lloguer de pals. Lloguer de cotxes. Boles de pràctiques. Classes de golf. Botiga de golf. Cafeteria. Restaurant. Aparcament. S'admeten divises. Club social. Camp de pràctiques. Putting Green. Zona d'Approach.

Club de Golf Les Rambles

Servicis del club: Lloguer de pals. Lloguer de carrets. Lloguer de cotxes. Boles de pràctiques. Classes de golf. Botiga de golf. Cafeteria. Restaurant. Aparcament. Camp de pràctiques. Putting Green. Zona d'Approach.

Club de Golf Villamartín

Servicis del club: Lloguer de pals. Lloguer de carrets. Lloguer de cotxes. Boles de pràctiques. Classes de golf. Botiga de golf. Cafeteria. Restaurant. Piscina. Aparcaments. S'admeten divises. Club social. Camp de pràctiques. Putting Green. Zona d'Approach.

Icona RutesRutes

Rutes Urbanes

Casas Museu i Palauets

Palau del Marqués de Rafal i Biblioteca

Itinerari: El Palmerar - Santo Domingo (Monument Nacional) - Casa Museu Miguel Hernández - Convent e Església de Sant Joan de la Penitència (RR. Clarisses) - Museu Setmana Santa - Palau baró del Límit - Palacios marqués de Rafal i Biblioteca.

Ruta Hernandiana

Itinerari: Casa Natal - Casa Museu Miguel Hernández - Sala d'exposicions - Fundació Miguel Hernández - Col·legi de Santo Domingo (Escola d'Ave Maria) - Entorn de la catedral - Muntanya de la catedral - Seminari i Cementeri del nostre Pare Jesus.

Casc Històric I

Itinerari: Glorieta Gabriel Miró - Teatre Circ - Convent de la Trinidad - Casino Orcelitano - Hotel Palau de Tudemir - Plaça marqués de Rafal - Catedral (Monument Nacional) - Museu Art Sacre - Palau Episcopal (Monument Nacional) - Seminari i vista Castell dels Moros.


Casc Històric IIGlorieta Gabriel Miró

Itinerari: Palau Comte de la Granja – Universitat - Monestir e Església de la Visitació (RR. Saleses) - Església de les Santa Justa i Rufina (Monument Nacional) – Palau marqués d'Arneva (Ajuntament) – Convent e Església del Carme (HH. Carmelites) – Palau Rubalcava – Museu Arqueològic – Museu de la Reconquista – Església de Santiago (Monument Nacional) – Església i santuari de Ntra. Sra. de Monserrate i convent de San Francisco.

Ruta dels Convents

Itinerari: Convent de Santa Anna (Franciscans) – Convent del Carme (Carmelites) - Convent de la Visitació (RR. Saleses) - Convent de Sant Sebastià (Agustines) – Convent de la Trinidad - Convent de Sant Joan (Clarisses) - Seminari Diocesà de Sant Miquel.

Ruta dels TemplesUniversitat Miguel Hernández

Itinerari: Església i santuari de Ntra. Sra. de Monserrate - Església de Santiago - Església de les Santa Justa i Rufina - Catedral (Museu Diocesà) i Colegio-Església de Santo Domingo.

Ruta dels Palacios

Itinerari: Palau dels comtes de Lluna - Casa de Casinello - Palau del baró del Límit - Palau del marqués de Rafal - Palau del Portell - Palau Episcopal - Casa dels Mejías - Sorzano de Tejada - Palau del Comte de la Granja - Palau del marqués Arneva i Palau de Rubalcava.


Orihuela Costa

Embassament de La Pedrera

Itinerari: Orihuela – Platja de Campoamor – Platja de Cap Roig – Platja de la Zenia – Platja Flamenca i platja Punta Prima – Real Club de golf Campoamor – Club de golf Les Rambles – Club de golf Villamartín – Embassament de La Pedrera.


Rutes Rurals

El terme municipal d'Orihuela compta amb variats i abundants espais naturals. A ells podem acostar-nos per a conéixer tant els seus valors mediambientals com culturals, a través de vies pecuàries i per mitjà de sendes de xicotet recorregut i rutes cicloturistes dissenyades per l'Ajuntament d'Orihuela i altres entitats.

L'Agut - Corda de L'Emmurallada

L'Agut

Este espai es troba situat entre les pedanies de Barba-rossa i L'Emmurallada. Es caracteritza per un relleu abrupte solcat per rambles i abundant presència d'aus característiques de les masses forestals.

Podem accedir a ella per la carretera local de L'Emmurallada als Vives i recórrer-la a peu per la Colada del Camí de l'Agut, per la Sendera de la Senda de Serrans o bé a través de l'antiga senda que comunicava el caseriu dels Rubiras amb Barba-Rossa.

Soto del Molí de la Ciutat

SSoto del Molí de la Ciutat

Cal destacar com a elements d'interés patrimonial, l'existència d'un molí hidràulic amb la seua presa, anomenat Molí de la Ciutat.

L'actual Molí de la Ciutat es va construir entre 1902 i 1905 sobre les ruïnes d'un molí del segle XVIII, del qual es conserva l'assut o presa i un pont de carreu. La construcció és bàsicament una obra de rajola massissa i calç hidràulica amb bigam de pi roig de Canadà. Consta de tres plantes: la planta baixa o de turbines, la primera planta, on es troben les 6 parells de mola amb les seues corresponent tolvas, i la planta alta, que va estar dedicada a la vivenda.

Originàriament tub tres turbines de fabricació francesa dos per a la producció d'electricitat i una altra per als mola. En 1950 es va suprimir la "fabrica de llum", desmuntant-se dos turbines, i es deixe d'usar el molí, que reprenc la seua activitat en 1963.

Es pot accedir al lloc pel denominat "Camí d'Enmedio" o bé per la carretera de servici del Transvasament Tajo-Segura.

El Palmerar

Senda del Palmerar

El palmerar d'Orihuela es localitza en un context físic d'indubtable interés, per la singularitat dels ambients que rodegen a este particular enclavament.

Este espai, tradicionalment ocupat per cultius delimitats per palmeres datilíferas (Phoenix dactylifera), es troba situat al N.E. de la ciutat, en les proximitats del barri de Sant Antón, en la base de la Muntanya de Sant Miquel, junt amb la Serra d'Orihuela i el Turó de l'Oriolet, amb la qual cosa establix una relació de marcat contrast paisatgístic entre els terrenys al·luvials eminentment plans ocupats pel palmerar i els abruptes relleus que ho rodegen. Té una planta aproximadament semicircular.

L'origen d'este singular paisatge agrícola es remunta a l'època islàmica, la cultura de la qual ens ha deixat el testimoni de nombrosos jaciments arqueològics en l'entorn del palmerar, destacant el castell situat en la pròxima cima de la Muntanya de Sant Miquel, des del que es contempla bona part del Baix Segura del Riu Segura.

La relació que existix entre l'home i el palmerar s'ha conservat amb el pas dels anys, de manera que actualment encara es mantenen els usos tradicionals d'explotació com l'extracció de palma blanca per mitjà de l'encapuruchado. Estos mètodes tradicionals estan sent substituïts per noves tècniques d'extracció de palma blanca que no suposen un risc per a la supervivència de les palmeres.

Actualment el palmerar està declarat BIC (Bé d'Interés Cultural) per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, gaudint en el PGOU d'Orihuela de la figura "Especial Protecció Paisatgística".

A ell podem acostar-nos practicant senderisme a través del Collado de l'Oriolet o bé es pot practicar fúting o cross entre els horts de palmeres.

Serra d'Orihuela

Serra d'Orihuela

La Serra d'Orihuela està situada al nord de la ciutat, estenent-se cap a l'oest fins al terme de Santomera, en la veïna regió de Múrcia.

Situada en l'extrem meridional de la Comunitat Valenciana, forma part dels últims contraforts de les serralades Bètiques, caracteritzant un paisatge de forts contrastos entre la plana al·luvial del Riu Segura i els abruptes relleus calcaris de les Serres de Callosa i Orihuela.

Està formada per una gran mola de roques calcàries i dolomies amb un relleu molt abrupte amb múltiples falles i encavalcaments.

Les roques més antigues que podem trobar en este lloc són les pissarres i quarsites, ben representades en la zona Oest molt prop del límit provincial. No obstant això, la qual cosa realment identifica a este enclavament natural, és la presència d'atalusses i parets calcàries d'edat triàsica, els sediments de la qual, depositats en un ambient marí fa 225 milions d'anys, van patir els efectes de l'orogènia Alpina amb nombroses fracturaciones, plegaments i falles de gran desenrotllament.

En el context d'estos sediments marins humits, sense consolidar, i lligades a zones de fractura apareixen durant el triàsic intrusions de roques ígnies molt compactes. Són les Metabasitas o Ofites de tons verdosos freqüents en la vessant meridional de la Serra d'Orihuela, però molt escasses en tota la Comunitat Valenciana. Estes roques constituïxen l'emblemàtic turó de l'Oriolet, en les proximitats del túnel de la carretera N-332, que separa la Muntanya de Sant Miquel de l'alineació principal de la Serra d'Orihuela.

Des de l'antiguitat, estes muntanyes han sigut objecte de l'activitat minera, sent freqüents els pous i galeries que encara podem trobar. Fonamentalment, junt amb algunes explotacions d'algeps i calcàries abandonades en l'actualitat, s'extreien minerals de ferro i en uns pocs llocs or natiu.

Tota la serra presenta nombrosos buits, abrics i coves de desenrotllament variable, la qual cosa li conferix a l'abrupte paisatge una certa singularitat i bellesa geomorfològica. Destaca per la seua longitud l'anomenada "Cova de la Calor", actualment intransitable per afonaments i afonaments de blocs calcaris, però que amb els seus diversos centenars de metres, antigament descendia des de la cima de la Muntanya de Sant Miquel fins a la base de la Serra en les proximitats del Riu Segura.

Tot el territori està sotmés a una elevada insolació en els mesos estivals. Este factor, junt amb les escasses precipitacions, dificulta l'existència de fonts i cursos d'aigua permanents. Tan sols la font de Sant Cristòfol pot contindre quelcom d'aigua darrere de pluges importants, sent de totes maneres poc aconsellable el seu consum per les persones.

Els antics banys termals de Sant Antón, s'alimentaven d'un brollador subterrani que discorre davall la Muntanya de Sant Miquel, el caràcter geotèrmic de la qual es manifestava a l'aflorar en superfície amb una temperatura pròxima als 25º C. L'elevada salinitat d'esta aigua impedia el seu consum, però era utilitzada per a l'ús del balneari i el reg del pròxim palmerar d'Orihuela.

Entre la seua flora destaquen taques de pineda de repoblació i abundants espècies rupícoles amb alguns endemismes.

En el seu peu de muntanya hi ha alguns camins aptes per a la pràctica de bicicleta de muntanya, el PR.V.59 la recorre d'extrem a extrem cresteando i unes quantes zones com la Paret Negra, la Paret Frontal o el Triangle Rojo són aptes per a la pràctica de l'escalada, amb vies de diversa dificultat.

Embassament de La Pedrera

Embassament de La Pedrera

Es tracta d'una zona humida artificial, situada en les proximitats de la pedania de Torremendo.

En les seues vores i rambles adjacents abunda una flora típica de zones humides com el tamariu, canyís, junc i sempreviva, entre les quals nidifiquen abundants espècies d'aus aquàtiques. A l'embassament podem acostar-nos a través de les carreteres A-310, A-311, A-332, A-333 i A-352 o bé pel PR.V.5.

Sierra Escalona

Sierra Escalona

Àmplia zona pròxima al mar i amb relleus d'escassa altitud, situada entre els termes municipals d'Orihuela, San Miguel de Salinas i Pilar de l'Horadada.

Conserva una important massa forestal, més densa en barrancs i ombries, formada principalment per pi blanc, alborç, coscoll, llentiscle i margalló.

Entre la seua fauna destaquen les aus rapaces i alguns interessants mamífers com la geneta i el gat salvatge.

A ella podem acostar-nos a través de les carreteres A-V-3011, A-V-3501 i A-354 per a realitzar rutes en bicicletes. A peu podem recórrer-la a través de la Sendera de la Serra d'Escalona, antiga via pecuària que podem prendre en el Port de Baralla.

La Creu del Queixal

La Creu del Queixal

La Creu del Queixal és una creu de terme, com altres tantes d'Orihuela, situada en l'emblemàtica cima de la Creu del Queixal (464,1 m.)

No se sap si originàriament va ser construïda en terra i després pujada a la muntanya o si va ser llaurada d'un frondosa olivera, ja en la cima. S'ha relacionat amb el dominic sant valencià Vicent Ferrer, qui en un sermó, al seu pas per Orihuela en 1411, va poder haver dit:

"Devots oriolans, fills meus, estic cert que en aquella elevada muntanya habiten molts dimonis, els que amb les seues infernals astúcies causaran entre vosaltres innumerables ruïnes espirituals i temporals. Si voleu veure-vos lliures d'ells, col·loqueu allí el sobirà estendard de la Santíssima Cruz".

No obstant això, hem d'esperar a 1715 per a datar una primera creu de fusta. L'historiador J. Montesinos, en els albors del segle XIX, dóna compte del costum d'acudir el sagristà major de la catedral el dia de Pasqües de Resurrecció a beneir els termes al peu d'esta creu, col·locant palmes benditas en les tres anelles que la mateixa ostentava.

El temps i l'home van destruir el símbol en més d'una ocasió. El beat oriolà Inocencio Carretero va proposar en 1910 la fabricació d'una gran creu de ferro, que va paréixer durant els anys de la guerra civil. En 1942 va tornar a col·locar-se, de ferro. El 2 de gener de 1985 va ser serrada per incontrolats i reconstruïda per fervor popular.

En l'actualitat la creu té una alçada de 14,80 metres per quasi 8 de braços, i està sostinguda per una peanya de ciment d'1,60 metres.

A ella podem accedir per dos rutes, bé per la cara sud, des del bar El Maçole, situat en la N-340, o des del vessant nord que comença en la urbanització Montepinar, situada en la carretera local de la Matança, a uns cinc quilòmetres d'Orihuela.

Arribem a Montepinar per l'accés habitual, és a dir prenent la carretera cap a Benferri i Abanilla i torcent a l'esquerra com per a enllaçar amb l'autovia, direcció Múrcia.

Entrem en la urbanització i ascendim fins al carrer Orense (l'última a l'esquerra). Al final de la mateixa, si hem arribat amb cotxe, ho aparquem i ja podem iniciar l'excursió. El primer tram cal fer-ho pel camí que voreja uns horts de llimeres, que quedaran sempre a la nostra esquerra.

Passem molt prompte junt amb una caseta al voltant de la qual s'agrupen un grapat de ruscos. De seguida trobem el camí de pujada pròpiament dita, res més passar el cartell de vedat privat, i sense abandonar-ho, comencem l'ascensió.

Darrere de les inicials cuestecillas serpenteantes, arribem a una primera àrea de "recuperació" des de la qual podem divisar el poble de Redován, al peu mateix de la Serra de Callosa.

Durant uns tres-cents o quatre-cents metres el camí d'ascens se suavitza fins al punt de permetre'ns caminar en pla i inclús en lleugera baixada, sempre vorejant la serra.

Abans que torne a empinar-se el camí podem contemplar l'extensa franja de Vega Baixa que es deixa veure des d'estos primers replecs. Pobles com Bigastro, Jacarilla, Benejúzar, Redován, i les pedanies oriolanes de La Campaneta, Sant Bartomeu, L'Escorratel, etc.

Seguim l'ascensió, i la capritxosa trajectòria de la senda ens torna a l'altre flanc de la muntanya, el del nord, permetent-nos ara dirigir la mirada en una altra direcció, cap a la pròxima urbanització de Montepinar, i allunyant-nos d'ella, cap a Benferri, L'Emmurallada, Abanilla (ja en la província de Múrcia), la barriada coneguda com la Mare de Déu del Camí.

Després d'una hora de pujada arribarem a l'antesala de la Cruz, un xicotet altiplà des de la qual ja podem divisar la fertilísima Vega Baixa del Segura. Dirigint la mirada cap a ponent, si el dia és clar, veurem sense dificultat el Crist de Monteagudo, i també la torre de la catedral de Múrcia.

Deixem l'altiplà i després d'uns dos-cents metres culminem l'ascensió i davant de nosaltres desplega els seus braços metàl·lics la Creu del Mola.

Ja als seus peus, podem contemplar el que queda del Palmerar d'Orihuela, i horts de llimeres i tarongers.

En dies de poca o nul·la calitja, es pot apreciar sense problema les salines de Torrevieja i La Mata, el mar més al fons, des de Santa Pola fins a Guardamar i a la ciutat salinera.

Molts oriolans realitzen esta ruta setmanalment, i és que pujar a la Creu del Mola acaba produint addicció entre els amants de la naturalesa i l'aire lliure.

Repetidor de Hurchillo

Serra de Hurchillo

La Serra de Hurchillo, situada entre les poblacions d'Arneva i Hurchillo, representa un dels relleus més característics localitzats entre el marge dret del Riu Segura i el litoral alacantí.

Geològicament, estos sediments amb plecs anticlinals es van depositar durant l'Era Terciària, durant el pliocé (2-5 milions d'anys) i el miocé Superior, fa uns 6-8 milions d'anys, per la qual cosa són depòsits relativament recents si els comparem amb els que formen les veïnes serres d'Orihuela i Callosa, molt més antics.

Recorrent els seus barrancs i les terres que la rodegen no és estrany trobar restes d'antics organismes que vivien en estos mars poc profunds.

En alguns enclavaments, apareixen en les roques estranyes marques ondulades, que no són més que l'empremta deixada pels corrents marines en el fons arenós d'estos antics mars.

Entre les roques presentes en la Muntanya de Hurchillo, dominen les arenoses i calcàries organógenas (amb fòssils), però resulten molt característiques les potents formacions de margues en la base de la serra. Estes margues blanquinoses, molt impermeables, contenen moltes vegades cristalls d'algeps, i es presenten sovint alternant-se amb estrats més durs de calcàries i arenoses, produint-se fenòmens d'erosió diferencial, Esta facilitat d'erosió de les terres margoses baix un sostre de roca, ha sigut emprada des de l'antiguitat per l'home per a construir coves on refugiar-se i guardar el bestiar.

Este recorregut ens conduïx fins a la cima de la Serra de Hurchillo, en la qual es troba el repetidor de televisió i telefonia mòbil. Discorre per una pista asfaltada que prenem a la dreta del cementeri de Hurchillo i a l'arribar al canal del transvasament creuem el pont endinsant-nos en una massa de pi blanc que ens acompanyarà durant tot l'itinerari fins a la cima de la muntanya. Des de la cima d'esta muntanya també podem observar una magnífica vista de la vall del Segura i en dies de bona visibilitat fins a la desembocadura del riu.

A Vista de Pardal (Muntanya de Sant Miquel)

Vista des de la Muntanya de Sant Miquel

Esta senda recorre part d'un antic camí islàmic que unix el Seminari Diocesà amb el barri de Sant Isidre. Des d'ací, a través del tossal Oriolet, arribem al Palmerar d'Orihuela situat en el barri de Sant Antón. Durant el recorregut podem observar part del casc històric d'Orihuela amb les esglésies de Monserrate, Santiago, el popular barri del Rabaloche i la Muntanya de les Espeñetas. Este traçat, que discorre quasi en la seua totalitat per la vessant oest de la muntanya, permet observar el contacte entre els sediments del peu de la muntanya de la Serra d'Orihuela amb la plana al·luvial del riu Segura.

Les Aixares del Riu

Aixares del Riu

El Riu Segura inicia el seu recorregut en la província d'Alacant pel terme municipal d'Orihuela, prop del paratge conegut com "Les Sénies". A partir d'ací, entre cultius d'horta i fruiters de regadiu, recorrerà uns 40 Km. fins a la seua desembocadura a Guardamar del Segura.

En el curs baix del riu, a causa de l'escàs pendent del terreny, les aigües han acumulat potents sediments llimosos que són l'origen de la fèrtil Vega Baixa del Segura.

La comarca del Baix Segura, íntimament lligada a la història del riu, ha patit en el passat fort inundacions que no són més que un intent per recuperar les terres que van ser depositades per les aigües en el passat.

Este itinerari transcorre a través de l'horta d'Orihuela seguint el llit del riu Segura. Al llarg del recorregut podem disfrutar del bell paisatge de la Serra. Amb les seues cimes principals, d'esquerra a dreta: Pic de l'àguila (Peña d'Orihuela - 633 m. I Creu del Mola - 464 m. La ruta comença en el paratge de Les Sénies, en el límit de la província de Múrcia, i discorre pel camí de servici situat en el marge dret del riu, excepte el tram comprés entre els tubs del transvasament i la ciutat d'Orihuela.

Les Sénies Bessones

Sénies Bessones

Les Sénies Bessones es coneixen amb els nom de Gota i Planell, esta última denominada anteriorment com Cobos. Gota està documentada des del segle XIV i pot suposar-se-li un origen islàmic.

En el segle XVIII es va construir l'actual assut i les obres de carreu que sosté a les dos sénies. Originàriament eren de fusta, sent substituïdes per altres de ferro en el segle XIX. Les Sénies Bessones constituïxen la primera presa d'aigües del sistema de regs del Baix Segura del Segura, beneficiant-se gràcies a elles més de 2.000 tafulles, encara que en l'actualitat han sigut substituïdes per motobombes.

Riu Naixement i Devesa de Campoamor

EEl riu Naixement constituïx el principal curs d'aigua que travessa les extenses pinedes de la Devesa de Campoamor. Naix en les proximitats del port de Baralla, en plena Serra d'Escalona i recorre un 16 Quilòmetres fins a desembocar junt amb el port de Campoamor, en la denominada platja de la Glea.

La conca fluvial ocupa una superfície aproximada de 50 Km, i es troba molt ramificada en capçalera. Arreplega les aigües dels amplis territoris orientals d'Escalona (Sierra del Port) per mitjà d'una important xarxa de barrancs i canals (Barranco del Llop, Carrerada de l'Espartar, Carrerada Serrana, Rambla de la Giva...).

Durant el seu recorregut, el riu travessa sediments geològics de l'era Terciària, bàsicament arenoses, alcarenitas i algun episodi de margues blanques, materials que a l'encaixonar al llit, li conferixen bona part de la bellesa paisatgística que posseïx.

Club Nàutic Devesa de Campoamor

Estos materials pliocens, ens indiquen que fa uns 2-5 milions d'anys tota esta regió (i gran part del sud d'Alacant) formava part d'un mar succint on es depositaven els organismes que ara trobem fossilitzats en els sediments.

En el tram final del Riu Naixement apareixen, penjades uns metres sobre el nivell actual del llit, depòsits d'una terrassa fluvial formada per cudols i llims negres quaternaris, semblants a les situades en el pròxim Riu Sec, ja en el terme del Pilar de l'Horadada.

En un context semiárido dominant i dominat per les pinedes de la devesa, el Riu Naixement ens oferix un paisatge diferent, on no falten les restes d'antics assentaments humans com els del convent de Sant Genís, la història dels quals es remunta en el temps i on encara es conserven pous i aljubs que delaten l'antiga relació de l'home amb este curs d'aigua tan singular. Probablement en este lloc s'ubicara la ciutat romana de Thiar, junt amb la que s'han trobat trams de calçades atribuïdes a la coneguda Via Augusta.

Aigües baix de l'encreuament del riu amb el canal del camp de Cartagena, el llit s'eixampla gradualment, i el paisatge incrementa la seua diversitat d'ambients, amb zones de cultius intercalades entre les masses de pi blanc i els espais oberts del pròxim camp de golf que afronten en alguns trams amb el propi llit del riu Naixement.

La Zona Litoral

La Zona Litoral oriolana s'estén des de l'anomenada cañada de Perdonavides, situada 1 Km. Al sud del port de Campoamor, fins a Punta Prima. En total són prop se set Km. De costa, on s'alternen platges, cales i xicotets penya-segats.

Cala Capità

Tota la zona està plenament urbanitzada, tan sols en algunes àrees pròximes a Punta Prima i en la zona d'Aigua Marina hi ha amplis espais oberts amb una vegetació que en alguns casos presenten un bon estat de conservació.

Geològicament, el litoral emergit està constituït per paquets sedimentaris Plio-Cuaternarios d'argiles i llims, on no falten els episodis de pinyol que a manera de crostes calcàries, caracteritzen tota la zona litoral.

Esta formació pertany en origen a un extens glacis (relleu suaument Inclinat que s'estén des de les serres cap a les planes), que està travessat per la xarxa hidrogràfica actual composta bàsicament pels llits del Riu Naixement, Cañada de l'Estaca (molt transformada en l'actualitat) i altres barrancs menors. Estos llits, junts amb altres existents en el passat van aportar els sediments que van crear les platges arenoses actuals.

Al suroeste de Cap Roig, en les proximitats d'Aigua Marina hi ha una cridanera formació de margues blanques pliocenes, però el que realment caracteritza geològicament e esta zona, és la presència d'una platja fòssil quaternària amb gran quantitat de restes de bivalves, que de vegades ocupen quasi la totalitat de les roques formant verdaderes lumaquel·les.

Este lloc presenta un elevat interés científic i educatiu perquè constituïx un exemple immillorable per a comprendre el paleoambiente existent entre el domini marí i el terrestre de fa 125.000 anys.

En la zona compresa entre Cap Roig i Punta Prima també apareixen formacions de calcarenitas i calcària oolítiques quaternàries que segons pareix constituïen un antic cordó o barra litoral responsable, almenys en part del tancament de les salines de Torrevieja.

Estes formacions de dunes fòssils que poden localitzar-se en alguns punts de litoral, tenen el seu origen en els períodes de regressions marines durant les glaciacions quaternàries on el nivell del mar podia baixar més de 100 metres respecte al seu nivell actual o pujar mes de 40 durant les transgreciones dels períodes interglacials.

El litoral actual ho constituïxen una successió de platges, cales, caps i alguns penya-segats. També existixen en les proximitats del Cap Roig xicotets illots com l'Illa del Carme o l'Illa de l'Escullano.

Totes les platges i cales presenten junt a la costa fons arenosos de mitjana profunditat, la qual cosa les fa especialment idònies per al bany.

L'arternancia de fons arenosos, rocosos i masses de Posidonia oceànica li conferix a esta zona del litoral cert atractiu per a la pràctica del busseig en apnea. En les proximitats dels principals caps han d'extremar-se les precaucions i respectar-se les senyalitzacions de boies i balises existents.

La torre sentinella de Cap Roig, situada en la part alta del cap, representa un bon exemple de les torres de defensa I vigilància que en època de Felip II es distribuïen per tot el litoral llevantí. Presenta una planta circular i en l'actualitat s'haja restaurada. En el litoral comarcal, existien en el passat fins a sis torres d'este tipus, de les que encara es conserven les pròxima Torre de la Perforada (Pilar de l'Horadada), la Torre del Moro (Torrevieja) i la Torre La Mata (Torrelamata).

La seua funció era servir d'avís enfront de les incursions dels pirates barbarescos, per a la qual cosa s'encenien fogueres que permetien la comunicació entre les diferents torres del litoral.

Al llarg de la costa oriolana encontra'ns dos ports esportius, el port de Cap Roig, a resguard del propi cap, i el port de Campoamor.

Ambdós mantenen una flota permanent d'embarcacions de recreació que compartixen espai amb els xicotets bots i barcos de pesca tradicionals.

La serra de l'Argallet

La serra de l'Argallet

La serra de l'Agallet constituïx el limite septentrional de l'acabe municipal d'Orihuela. La penya Grossa (1087m) situada en l'extrem occidental de la serra separa els termes de L'Algueña, La Romana, Fondó de Les Nieves i Orihuela.

Com totes les serres que orienten en direcció este, la Serra de l'Argallet presenta un elevat contrast entre les zones d'ombria i de solana que es veu reflectit en les formacions i cobertures de vegetació existents. Geològicament està formada per calcàries i dolomies del juràssic inferior pertanyents al subbètic autòcton de la zona externa de les Serralades Bètiques.

La zona inferior de la serra està formada per colònies massius grisos que deixen pas a un potent paquet de calcàries massives blanquinoses i grisenques que constituïxen els atalusses superiors. També poden aparéixer localment episodis de calcàries rosades i rogenques. En estes serres juràssiques s'han localitzat alguns jaciments fossilífers d'interés. En la serra de l'Argallet s'han trobat branquiòpodes i ammonita que vivien en el mar juràssic fa uns 190 milions d'anys. Les calcàries i dolomies constituïxen d'altra banda una unitat hidrogeològica (6.39 km) les aigües de la qual s'exploten per al reg de cultius.

Al sud del massís principal trobem les Llomes de la cabanya, on apareixen xicotets afloraments cretacis i triàsics i un poc més al sud dos serres individualitzades: Les muntanyes del Coper, formada per calcàries i dolomies juràssiques i la Serra dels Frares, en les calcàries juràssiques de la qual també apareixen ocasionalment estratificacions de sílex.

El clima de la zona és el mas continentalizado del tot el terme municipal, podent registrarse precipitacions en forma de neu en les àrees superiors de la Serra de l'Argallet durant l'hivern.

En les serres pròximes és freqüent l'explotació de marbres en pedreres, que com les del Pinós i el Cantón podem observar fàcilment des de les zones més elevades de la serra.

El Turó de l'Agut i el seu entorn

El Turó de l'Agut

Dins d'este apartat incloem els territoris que s'estenen per l'ombria i solana del Turó de l'Agut, així com els situats a l'est del mateix, coneguts com a Serres de l'Emmurallada o Corda de l'Emmurallada. Tota la zona presenta a banda dels seus valors faunístics i botànics, un indubtable interés paisatgístic a causa del seu particular modelatge geomorfològic.

Hi ha interessants jaciments paleontològics i mineralògics en l'entorn del Turó de l'Agut, els quals són citats genèricament donat el seu interés, i en algun cas reduïda extensió. Els sediments més antics pertanyen al triàsic, i es presenten en forma de grans paquets d'argiles roges i algeps (moltes vegades pintats) atribuïts al Keuper. Estos materials impermeables constituïxen la base plàstica sobre la qual s'han desplaçat els relleus subbeticos de les grans mols calcàries juràssiques pròximes (serres del Cantón, serra de Crevillent, etc). Els algeps triàsics, molt purs, s'han emprat tradicionalment per a la fabricació d'escaiola.

Totes estes formacions geològiques i paleontològiques haurien de conservar-se per al seu estudi i no ser objecte de destrucció ni de recol·lecció indiscriminada.

En la vessant meridional del Turó de l'Agut hi ha xicotetes explotacions de roques, especialment ofites triàsiques, que en la majoria dels casos estan abandonades en l'actualitat. Estes xicotetes pedreres són llocs interessants, per tant ens permeten observar curioses mineralitzacions i formacions geològiques.

Junt amb estes pedreres hi ha xicotetes casetes semidestruidas que van ser construïdes amb les mateixes roques de les antigues explotacions i que en l'actualitat formen part del nostre patrimoni etnològic. Inclosos en estos materials triàsics trobem de forma dispersa dolomies, camiolas i les interessants ofites verdoses (roques subvolcanicas que actualment s'exploten en pedreres com el Pujol Negre d'Albatera) que es drecen sobre el conjunt argilós.

Relacionats amb estos afloraments d'ofites subvolcanicas, apareixen localment depòsits minerals on s'han trobat entre altres: algeps pintats, calcopirites, albites, quarsos, dolomites, epidotas i pistomesitas. El principal relleu del territori ho constituïx el propi Turó de l'Agut (734 m), format per calcaris grisos Molt compactes atribuïdes al miocé inferior. Este relleu de gran rellevància paisatgística, constituïx un punt de referència indiscutible en un entorn caòtic dominat pels grans paquets argilosos del Keuper que s'estenen per bona part de la seua vessant meridional.

El paisatge als peus de l'Agut està dominat pels tons rogencs d'estes argiles que estan travessades per una complexa xarxa hidrogràfica, en la que és fàcil perdre's a causa d'allò que s'ha intricat de les rambles i barrancs que ho travessen. En estos materials són freqüents junt amb els llits existents , els depòsits salins i mes rarament, inclosos en estes argiles versicolors, apareixen alguns Jacints de Compostel·la rojos i negres (s'anomenen així per portar-los els pelegrins que des del llevant peninsular anaven a Santiago de Compostel·la).

En àrees situades al nord i nord-oest del turó, dominen les arenoses, calcàries arenoses bioclásticas i en alguns casos margues del mar Tortoniense (miocé inferior).

Prop d'estos antics límits costaners existien zones arrecifales on en l'actualitat poden aparéixer eriçons fòssils, corals i bivalves.

Rambles Salades i Barrancs

Rambles Salades i Barrancs

Els terrenys situats en la vessant meridional del Turó de l'Agut i Corda de l'Emmurallada constituïxen la conca hidrològica de cinc rambles principals.

En la zona est, delimitant el terme d'Orihuela amb el d'Albatera, se situa la Rambla Salada, també anomenada Rambla Seca, caracteritzada per l'existència d'importants depòsits salins en el llit del llit. Mes cap a l'oest trobem la Rambla de Ballester i Rambla de la Llima i ja junt amb el límit el terme quasi en la regió de Múrcia, les Rambles de la Cova Negra i Rambla del seient.

Estes rambles, al travessar de forma obligada els materials argilosos del Keuper, han originat un paisatge molt característic, caòtic i intricat, on predominen els cridaners tons rogencs en les parets dels llits. La Rambla Salada presenta les seues aigües saturades de sal, la qual cosa provoca que durant els mesos més càlids, esta precipite i es deposite sobre el terreny creant Un paisatge de gran bellesa plàstica.

Quan les rambles travessen terrenys margosos solen aparéixer en les seues vessants l'albardín (Ligeum spartum) i la granereta (Salsola genistoides). Si els terrenys travessats ho constituïxen les argiles roges amb algeps del Keuper, la vegetació gipsicola es torna dominant en les vessants, amb bones representacions de les espècies esmentades anteriorment, com la trencapedres (Hermiaria fruticosa), fals poliol (Teucrium libanitis), estepeta d'escates (Helianthenum squamatum) i sopaenvino (Limonium caesium). Algunes de les espècies presents en estos ambients gaudixen de protecció, estant prohibida o de vegades regulada la seua recol·lecció. La utilització de la sal per l'home ve des d'antic, on ja s'utilitzava en la conservació d'aliments, condiment i amb fins comercials. Altres usos són per al tractament i adob de pells, tractament d'aigües i alimentació animal. La vegetació existent en estos ambients és generalment escassa. En alguns llits apareixen masses de baladres o balandres (Nerium oleander) i exemplars de Tarays, amb Tamrix boveana i Tamarix canariensis.

Hi ha antics sondejos i pous molt profunds en el llit d'esta rambla, per la qual cosa si transitem per esta zona haurem d'extremar les precaucions. Prop d'este lloc, la serra és travessada per un salmueroconducto que transporta aigües saturades en clorur sòdic (sal comuna) des del Diapiro del Pinós fins a les Llacunes de la Mata i Torrevieja. La finalitat d'esta conducció és incrementar la productivitat de les salines.

Conforme ens allunyem dels relleus del Turó de l'Agut i el seu entorn, els llits de les rambles travessen en direcció sud-est els terrenys quaternaris i plio-cuaternarios del camp de l'Emmurallada. Tot este territori situat entre la població de L'Emmurallada i els relleus de la serra, constituïx un extens camp on s'han desenrotllat diferents cultius agrícoles de secà i regadiu. Són freqüents els camps cultivats amb amb ametlers, oliveres, llimeres, vinya i figueres, entre els que es mantenen garroferes. La intensa explotació agrícola d'estos territoris es relaciona directament amb l'existència de nombroses basses de reg i amb el canal del transvasament tall-Segura que travessa d'Est a Oest tot el territori.

Si transitem a peu o amb bicicleta pel camí de servici d'esta conducció d'aigua, podem observar bona part dels cultius més representatius de la zona, així com moltes de les aus que habiten en estos ambients agrícoles. En este lloc no és estrany albirar algunes aus pròpies de les zones humides que visiten ocasionalment este canal i les basses de reg limítrofs.

Ruta Verda Comarcal Vega Baixa

Ruta Devesa de Pinohermoso

Mapa de la Ruta Verda Comarcal Vega Baixa

Este tram transcorre des de Les Sénies Bessones, en la pedania de Desamparados, fins al port de Baralla on hi haurà un enllaç amb la senda proposada com a Tram 3.

El dit tram ens acosta una vegada més a l'horta de la Vega a través de la Séquia Quibla per a arribar després a la Devesa de Pinohermoso on la senda transcorre per les pinnades i muntanyes fins a arribar al port de Baralla.

Municipis:

  • Orihuela, Parròquia dels Desamparados i Torremendo

Aspectes culturals:

  • Les Sénia Bessones i la xarxa de Séquies que alimenta la fèrtil Vega.
  • Aljubs i vista d'un molí al llarg del recorregut.

Flora:

  • Horta de la Vega: equisetum, hortalisses, cítrics, àlbers, oms, moreres...
  • Muntanya mediterrània: margalló, arç negre, albardín, espart, pi blanc, llentiscle...
  • Cultius de secà: ametlers, oliveres, garroferes, etc.

Fauna:

  • Avifauna presente en els llocs lligats a l'aigua: verderoles, verdecillos, agrons, fochas, polles d'aigua, etc.
  • Grans rapaces lligades a les zones de muntanya.
  • Xicotets Mamífers lligats a les zones de muntanya.
  • Rèptils: fardatxo ocel·lat, sargantana cendrosa, colobra bastarda, etc.

Paisatge:

  • A mitat de camí, mirant cap a Múrcia, podem divisar el riu amb la seua Vega.
  • Xicotets Mamífers lligats a les zones de muntanya.
  • Rèptils: fardatxo ocel·lat, sargantana cendrosa, colobra bastarda, etc.

Ruta L'Apareguda

Amb esta curta senda, es crea un enllaç entre la senda proposada com a Tram 1 i el PR V-59 ja homologat que discorre per la serra d'Orihuela.

El recorregut d'este tram comprén des del riu Segura, en el seu marge esquerre i a l'altura de la pedania dels Desamparados fins a la pedania de L'Apareguda, on s'enllaça amb l'itinerari que recorre la serra d'Orihuela.

Municipis:

  • Orihuela, Parròquia dels Desamparados i L'Apareguda.

Aspectes Culturals:

  • Estructures etnològiques: al llarg del recorregut el més peculiar des del punt etnològic és l'horta, i la seua peculiar distribució de séquies, parades i contraparades. En les proximitats hi ha sénies i molins, que permeten l'elevació de l'aigua per al reg o per a la mòlta.

Flora:

  • Riu Segura: La flora que trobarem al llarg del recorregut serà aquella típica de la ribera dels rius i de l'horta. A pesar de com es troba de modificat el llit del riu encara queden vestigis de la vegetació que una vegada va existir, exemple d'això són els àlbers blancs i els oms que encara queden. En els marges del riu es desenrotlla una vegetació característica de zones humides: canyís, canya, albarzers, herbes de vora de camí i nitròfiles, etc. Pels marges del riu també trobem molta Retrama que ompli de colorit els camins de servici, moreres, tarays, etc.
  • Horta de la Vega: cultius de cítrics junt amb àlbers i oms de prou edat. Conjunts de palmeres que s'alineen en els marges divisoris dels horts trobant en ells els nivells òptims d'humitat i climatologia.

Fauna:

  • En la línia d'aigua del riu, els animals aprofiten la cobertura vegetal de la canya i canyís per a amagar-se. Veurem fonamentalment: polles d'aigua, fochas, agrons, verdecillos, verderoles, cogullada, bugadera blanca, trist, etc. Els arbustos de tamariu també són un bon refugi per a les aus.
  • En les assarbs o séquies, podrem observar amfibis, sobretot en aquells llocs on el nivell freàtic està alt i permet l'existència de xicotets tolls amb aigua de millor qualitat per a realitzar el cicle.

Paisatge:

  • El paisatge que podrem observar és peculiar perquè ens situa en el centre de l'horta, podent observar les escarpades muntanyes que conduïxen el riu. Al llarg del recorregut s'observa la impressionant serra d'Orihuela cap a la qual ens dirigim.
  • Passejarem entre horts fonamentalment de productes hortícoles, per la qual cosa el paisatge es torna quadriculat, rectilini i humanitzat. En l'itinerari ens acompanyen arbres típics d'horta com els àlbers, oms i moreres. Les moreres cada vegada són més escasses a causa de la pèrdua de la cultura de la seda, producte molt valorat abans de l'aparició de niló.
La Senda del Poeta
Camí del Cid

Més Rutes