Icona Què VeureQuè Veure

Església Parroquial de Sant Pere Apòstol

Església Parroquial de Sant Pere Apòstol

Este temple es va construir en la primera mitat del segle XVIII edificat en maçoneria. Les obres de l'Església Parroquial de Sant Pere apòstol van començar el 9 de març de 1780 i la seua construcció va culminar en 1788. No obstant això, el temple va quedar destruït, junt amb altres construccions de la localitat, a causa del terratrémol que va assolar Rojales en 1829. D'esta manera, la seua fatxada manifesta hui en dia un estil eclèctic fruit del pas del temps i el canvi d'estils arquitectònics eclesiàstics. Cal destacar en el seu interior la gran cúpula, obra de Fra Antón Vilanova, i la seua cuidada imatgeria religiosa. Posteriorment es va afegir a la nau principal, la capella de la Mare de Déu del Rosario.

Museu Arqueologico-Paleontològic

Museu Arqueologico-Paleontològic

El Museu Arqueologico-Paleontològic Municipal implantat en l'antiga Casa Consistorial de la Vila, després d'una important remodelació arquitectònica de l'edifici i un intens procés d'estudi i execució d'interiors (departaments i sales del museu), dividix el seu espai expositiu en dos grans àrees. En primer lloc, l'àrea de paleontologia mostra l'evolució paleogeográfica del territori a través dels testimonis d'infinitat de sers que van viure en la nostra zona fa milions d'anys. D'altra banda, l'àrea d'arqueologia facilita una comprensió global de l'evolució cultural del poblament establit en l'entorn de Rojales des dels més llunyans temps prehistòrics fins a la fundació de Rojales com a aldea i municipi.


El Molí de Vent

Molí de Vent de Rojales

El Molí de Vent constituïx una de les construccions més interessants de l'arquitectura preindustrial de Rojales. Està situat en una de les llomes elevades del parc Rajoleria per a aprofitar millor la força del vent. El molí, construït en el segle XVIII, només conservava la seua fàbrica en forma de torre, per la qual cosa la seua actual restauració (1998) ha permés restituir els seus dos pisos originaris, igual que la maquinària i els engranatges interiors, que han sigut reconstruïts segons els seus paral·lels tradicionals.

L'edifici restaurat sobrepassa l'altura de 10 m., comprenent el cilindre de la torre i la caperutxa. L'interior de l'edifici consta de tres parts:

  • La planta baixa o sitja; zona que servia de magatzem, creant-se també una cuina, i on trobarem els primers escalons de l'escala que se cenyix a l'estructura circular, conduint a altres altures.
  • El primer pis o cabina, on es troba la neta de farina i el sedàs o cernidora.
  • I el segon pis, on trobem d'una banda la neta del blat abans de moldre-ho, i la resta de la maquinària, la imatge se reflexa de la qual en la fotografia adjunta.

No obstant això, serà molt curiós observar, en la visita al molí, la seua part superior; on trobarem tot l'imponent entramat d'engranatges de fusta que gira amb la roda gran i al que se li denomina enginy, el qual està cobert amb un sostre cònic muntat sobre la mateixa roda gran i que gira sobre un carril superposat al mur circular de l'edifici. Mentres que ajustat també a la roda està l'eix del molí, que se subjecta a l'eix vertical per la seua banda superior, prop d'on es troba la llanternó o carro, i que treballa amb la roda d'engrane, rebent el seu moviment de les aspes.

Ecomuseu de l'Hàbitat Subterrani

Respecte a l'origen històric de les vivendes subterrànies de Rojales, és necessari assenyalar que la major part de les coves i cases-cova que conformen els barris troglodítics de la població de Rojales s'excaven entre els segles XVIII, XIX i primeres dècades del XX. Esta resposta ha de relacionar-se, fonamentalment, amb l'estructura de propietat concentrada de la terra heretada de l'Antic Règim, el gradual creixement demogràfic i l'auge de l'agricultura comercial que protagonitzen el segle XVIII i, principalment, el XIX a Rojales i la seua comarca.

Ecomuseu de l'Hàbitat Subterrani

L'Ecomuseu de l'Hàbitat Subterrani, és un conjunt arquitectònic popular subterrani de gran importància etnològica i cultural. Estes coves estan situades en els flancs de diversos turons que delimiten al nucli urbà pel sud. L'entrada en vigor en 1991 del Pla de Rehabilitació dels Barris de Cuevas, promogut per l'Ajuntament de Rojales i el Servici de Patrimoni Cultural, va aportar un nou enfocament cap a la recuperació d'estos barris subterranis reafirmant la seua importància etnològica com a conjunt arquitectònic popular. La reutilització d'estes barriades de coves s'han beneficiat amb la formació d'un extens "Ecomuseu de l'Hàbitat Subterrani Municipal" (15 coves-tallers artesanals i sales d'exposició) i Soc Artesanal en les coves rehabilitades i municipalitzades del Barri de la Volta. Nucli atractiu d'activitats formatives i participatives on s'organitzen entre altres coses: cursos, activitats extraescolars, fires i exposicions del món de les arts i oficis artesans. També es poden adquirir obres d'art originals i peces artesanals.

Cuevas de la Volta

Cuevas de la Volta

Les coves de la Volta són un complexa tradicional de vivendes excavades en la roca entre els segles XVIII - XX i habilitades com a coves-taller d'artesans i artistes.

En el Soc Artístic Artesanal Subterrani "Cuevas de la Volta" es poden visitar llocs de gran valor cultural natural i artístic.

Amb un extens ecomuseu de l'Hàbitat Subterrani, amb parcs urbans en el seu entorn i un soc artesanal en les coves del Barri de la Volta.

Nucli atractiu d'activitats formatives i participatives on s'organitzen entre altres coses: cursos, concerts, activitats extraescolars, fires i exposicions del món de les arts i oficis artesans.

Conjunt Monumental Hidràulic Urbà

Imagen antiga del Conjunt Monumental Hidràulic

El Conjunt Monumental Hidràulic Urbà de la vila presenta també una sèrie de monuments de caràcter historicoartístic (tal com s'entén este concepte en la legislació vigent) representats per l'Assut, Boqueres de Séquia, Sénia i Pont de carreu (segles XVI-XVIII), que constituïxen un fita paisatgística i urbà de singular importància en la comarca. Este conjunt de caràcter hidràulic, situat en el centre del municipi, pot ser un altre dels punts d'interés visitables en la població.

En síntesi, l'Assut desenrotlla una corona circular, amb una longitud de 40 m. I 10 m. d'amplària, que fa elevar el nivell del corrent del riu per a desviar aigua pel canal de captura d'unes quantes séquies majors i la sénia de Rojales i va ser construït en el segle XVI. Per la seua banda, La Sénia de La Bernada s'instal·la en el riu aprofitant l'assut i es fortifica o resguarda amb una obra de carreu per a no ser danyada per la crescuda. La sénia és una roda metàl·lica de grans mides que actua com a verdader pont d'anivellació entre el riu i les terres a irrigar del marge dret, i les primeres dades històriques sobre la seua existència daten del segle XVI. I finalment, el Pont de carreu, monument la fàbrica del qual és de perfecte carreu, amb tres ulls baix voltes d'arc rebaixat o carpanell que es projecten sobre magnífics pilars rematats per capellets piramidals, el qual va ser construït en el segle XVIII.

Pont de Carles III

Pont de Carles IIIAigües dalt de l'assut un sòlid pont amb la seua calçada formant dos plans inclinats creua el riu Segura a través de tres amplis ulls. Tota la fàbrica d'este monument és de perfecte carreu, amb tres ulls baix voltes d'arc rebaixat o carpanell que es projecten sobre magnífics pilars rematats per sombretes piràmides. Va ser constituït en el segle XVIII, regnant Carles III.


La Casa de les Petxines

Esta vivenda té una superfície de 250 m2 consta de planta baixa i terrassa; va ser adquirida per D. Manuel Fulleda Alcaraz, l'any 1974, amb la intenció de fixar la seua residència a Rojales, darrere de romandre nou anys a França.

En eixes dates, la fatxada de la vivenda era de ciment i al Sr. Fulleda se li va ocórrer cobrir-ho amb petxines. Al llarg de set anys s'ha dedicat a arreplegar petxines de cloïsses i clòtxines de les platges de Guardamar del Segura i la Mànega del Mar Menor, i es calcula que poden haver-hi unes 550.000 petxines.

El Museu de l'Horta

Horta de Rojales

El Museu de l'Horta forma un conjunt arquitectònic, agroecológico i ecomuseístico (entés com a experiència històrica de cada poble interpretant la seua relació amb l'àmbit natural, social i cultural) de gran interés. Dita complexa ecomuseístico se situa en el centre d'una gran explotació agrícola amb una superfície de 30.562 m2 s'estructura a partir de les característiques i els immobles que pertanyien a l'antiga Hisenda dels Plans: casa principal d'inspiració modernista, casa secundària, cavallerisses, almàssera i els horts de regadiu que la circumden.

Les exposicions etnològiques s'integren, al seu torn, ambientant el conjunt d'immobles tradicionals que configuraven la dita hisenda hortolana i arrepleguen elements de la cultura material, oral i espiritual de Rojales; classificant-se en diversos conjunts: els treballs de l'Horta (el cultiu, el regadiu, el cànem, la batuda, etc.), les activitats artesanals (majoral, corrionero, etc.) la vida domèstica (menjador, dormitori, sala de costura, etc.), vehicles de transport tradicional i aparells de bous i cavalleries, l'oli (almàssera), el cicle del cereal (forn i molí tradicional), apotecaria, pesos i mesures, el gelat, la caça, l'apicultura, etc. El seu contingut és el resultat de la seua pròpia activitat incrementada progressivament amb els objectes i efectes donats per les persones del municipi que han col·laborat i enriquit el dit museu.

Carro de Bous

Així mateix, la realitat humana i agroecológica de l'Horta que acull el dit Museu, integra, producte de l'esforç de moltes generacions, un conjunt harmoniós de valors i elements patrimonials arreplegats en la legislació vigent d'àmbit autonòmic, nacional i europeu relativa al patrimoni cultural i natural.

L'Horta és un paratge natural antropizado que integra gran varietat d'espais: camps de cultiu, palmerars, saladars, etc., que constituïxen xicotets ecosistemes amb una fauna i flora de gran diversitat, d'alt valor paisatgístic i de gran bellesa. És un lloc d'interés cultural com a producte de la interrelació de l'home i la naturalesa que inclou i il·lustra tota una sèrie de coneixements i usos tradicionals de la terra, associat amb tradicions vives i béns històrics de significació universal. Destacant pel seu patrimoni arqueològic, monumental, patrimoni hidràulic, etnològic, tradicions populars, etc. I és un paratge de gran interés agrari, perquè es tracta d'un paisatge de regadiu d'origen ndalusí que ha anat evolucionant en funció del desenrotllament tecnològic i la canviant producció agrícola.

Els Aljubs de Gasparito

Entrada a l'aljub Este

Els Aljubs de Gasparito, construïts en 1922, són un sistema hidràulic que s'obri al llarg de tot el Pujol del Molí, procedint a la busca de l'aigua de pluja per mitjà de dos extenses séquies o canals de conducció a cel obert (superant el quilòmetre de longitud cada una) que voregen les seues vessants este i oest. Estes dos canalitzacions, seguint un suau pendent, conduïxen l'aigua fins a fer-la desembocar en dos monumentals aljubs o cisternes subterrànies excavades en la muntanya. El procés d'excavació de les cisternes subterrànies es va realitzar segons la tècnica minera a l'ús, dirigida per un mestre barrinador.

Des de la seua construcció, estos aljubs es van configurar com a grans depòsits de captació i comercialització d'aigua de pluja, als que acudien els "aguaores" d'uns quants pobles a la redona (Rojales, Formentera, Benijófar i Sant Fulgenci) a omplir les seues bótes, que transportaven amb el carro de mules, distribuint l'aigua als habitants dels pobles mencionats.

El seu reutilització està possibilitant mostrar com "Ecomuseu de l'Aigua en el món Tradicional" diferents exposicions que evoquen i reconstruïxen diversos aspectes del món tradicional a què pertanyen.

Festes

Festes de Rojales

Les més importants són les celebrades en honor a Sant Pere del 23 de juny al 7 de Julio. En estos dies es realitzen activitats esportives, exposicions de pintura (Sala Mengolero) i les famoses desfilades de Moros i Cristians en què participen actualment sis comparses: Almohades, Benakies, Berbers, Contrabandistes, Pirates i Tuareg. Després de les desfilades se celebren animats balls en totes les kábilas.

Més Informació

A mitjan maig se celebra La Romeria de Sant Isidre en el parc públic "El Recorral".

Cal destacar la gran participació dels veïns en totes les activitats que comencen dissabte a la nit amb l'actuació de grups musicals i ball fins a la matinada. El diumenge al matí se celebren múltiples actes: concurse de paelles, carrosses, cucanya, pinyol, petanca, pique, actuacions de balls folklóricos, cors i l'homenatge que, per tradició, es realitza als agricultors majors per la seua dedicació a la terra.

No podem oblidar la celebració de la Setmana Santa amb les seues tradicionals processons de les palmes, mantellines, el Via Crucis, Sant Enterrament i Enterrament. Nou confraries trauen als carrers de Rojales els tresors culturals dels seus passos: La Flagel·lació, El Crist, El Sepulcre, El Natzaré, La Soledad, L'Enjugatorío, La Puríssima Concepció, La Creu dels Llauradors, L'Oració de l'Hort, Sant Joan i La Dolorosa.

Més Informació

Mencionar, finalment, les festes celebrades en honor a la Mare de Déu del Rosario a qui el poble té una gran devoció i són celebrades a principis d'octubre.