Icona Què VeureQuè Veure

Església

Sant Fulgenci

L'Església de Sant Fulgenci, sense deixar de ser barroca, s'ix del barroquisme que impregna les construccions contemporànies a ella, destacant per la seua sobrietat i senzillesa. Es troba ubicada en el mateix centre del poble, junt amb la resta d'edificis oficials.

De les dades històriques existents es desprén que el temple Parroquial pertany al segle XVIII, coincidint per tant amb la fundació del poble.

Es tracta d'una construcció de planta de creu grega, amb tres naus separades per arcs sobre gruixuts pilars. La nau central és més estreta i llarga i es prolonga cap a la capçalera amb el seu absis, on es troba l'altar major, el sagrari i la fornícula del patró Sant Fulgenci.

El creuer ocupa la part central, coronat per una xicoteta cúpula, recolzada sobre petxines i sobreelevada per un tambor d'escasses dimensions. La cúpula està dividida per una sèrie de nervis que confluïxen en la figura que representa l'Esperit Sant.

Respecte de la seua obra escultòrica, les talles dels patrons van ser destruïdes durant la Guerra Civil, no sent pocs els que mantenen que l'autor de les mateixes va ser Salcillo, fet que no es troba documentat. No obstant això, l'actual imatge del patró, Sant Fulgenci, va ser realitzada per José Ballester Badía (1902-1967) en 1939 i posteriorment restaurada en 1995 per Valentín García Quint.

La imatge de la Mare de Déu del Remei, patrona de Sant Fulgenci, és obra de José Sánchez Lozano i va ser beneïda en 1942, proclamada patrona en 1952 per Pius XII i coronada pel bisbe García Goldáraz el dia de la Mare de Déu del Pilar del mateix any. L'actual imatge de Sant Antón, co-patró de la localitat és d'origen desconegut. Finalment, apuntar que actualment es troba en període de tramitació la construcció de l'església Ntra. Sra. de la Paz, la qual s'ubicarà en la Urb. la Marina.

Jaciments

En la província d'Alacant, es poden trobar un gran nombre d'establiments d'època ibèrica. De nord a sud de la nostra província, trobem testimoni d'estos assentaments, que en molts casos perviuen fins a l'arribada dels romans a la península.

Alguns d'estos llocs, se situen prop del curs d'un riu, com succeïx en la comarca del Baix Segura. Junt amb la desembocadura del riu Segura, trobem nombrosos establiments ibèrics, que han sigut objecte d'estudi des de començaments d'este segle. Este és el cas dels jaciments arqueològics que es troben en el terme de Sant Fulgenci.

En el marge esquerre del riu Segura, ja en els anys 30 D. José Lafuente Vidal i D. J. Senet, van realitzar els primers treballs arqueològics en la necròpolis d'El Molar (Sant Fulgenci-Guardamar). Els treballs d'estos arqueòlegs van evidenciar que esta necròpolis es podia datar en un dels moments més antics de l'època ibèrica (S. VI a.C.), així ho testifiquen les restes materials trobats. A través d'estos també coneixem el ritual funerari que realitzaven, la cremació, habitual en el món ibèric, les distintes cerimònies que duien a terme abans dels soterraments, ofrenes rituals o banquets amb danses, així ho determinen, restes com a campanetes, címbals, copes i àmfores.

Ceràmica ibèrica amb decoració vegetal

El segon jaciment excavat en Sant Fulgenci va ser L'Escuera (2ª mitat del S. V a. C. – S. II a. C), situat en les vessants del barranc de "Les Cueras", d'on procedix el seu nom. L'excavació va ser efectuada per la Dra. Solveig Nordström en 1960. Els resultats dels treballs d'esta arqueòloga van posar de manifest la importància d'este jaciment.

Edifici excavat per Nordström en els 60

D'entre les restes arquitectòniques trobades, es pot diferenciar com més destacable, la línia de muralla que limitava el poblat i un edifici de grans dimensions que la Dra. Nordström ho va considerar de tipus cúltico. A partir de 1985 es van reprendre les excavacions, en esta ocasió sota la direcció de D. Lorenzo Abad Casal, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant. En esta segona fase d'excavació es van descobrir distints carrers del poblat pavimentades amb grans lloses i distintes habitacions de planta rectangular.

Els materials recuperats són sobretot ceràmiques ibèriques amb decoració geomètrica i ceràmiques gregues de vernís negre.

A partir de la construcció de diverses urbanitzacions pròximes a este poblat, es fa necessari el tanca de tot el perímetre arqueològic, perquè es puguen prosseguir els treballs d'excavació d'este important poblat ibèric.

Edifici de culte, excavat per S. Nordström

L'últim jaciment excavat en Sant Fulgenci és L'Oral. D'este jaciment es tenen notícies des de començaments de segle, però no serà fins a 1980 quan comence la seua excavació sistemàtica. Les excavacions, igual que en la segona fase de l'anterior, també van estar dirigits per D. Lorenzo Abad. Este poblat ibèric amb una cronologia més antiga que l'anterior (primera mitat del S. V a.C.). Ha conservat les seues estructures quasi intactes gràcies a la seua situació allunyada d'espoliadors i abancalamientos agrícoles.

Es troba situat en els contraforts de la serra del Molar, a un quilòmetre aproximadament del poblat de "L'Escuera" i possiblement estiga directament relacionat amb la necròpolis de "El Molar" pel paral·lelisme cronològic entre els materials trobats en ambdós jaciments.

"L'Oral", és el jaciment millor conegut de tots els existents en Sant Fulgenci ja que els treballs d'excavació han sigut més continuats i inclús es continuen realitzant en l'actualitat, amb campanyes d'excavacions ordinàries, sota la direcció de Lorenzo Abad i Feliciana Sala, en el mes de setembre de cada any, i on participen alumnes d'arqueologia de la Universitat d'Alacant.

Jaciment l'Oral

El més destacable d'este poblat és el seu urbanisme, en ell es pot apreciar que la construcció d'este es va fer d'una forma preconcebuda i no es va deixar res a la improvisació. El poblat està rodejat per una muralla i en la seua part menys defendible se situen dos torrasses, dels quals es poden apreciar les restes d'una d'ells. En l'interior del perímetre murallat es disposen les cases amb estances d'una, dos i fins a huit habitacions. També es pot apreciar la distribució dels carrers, i el que els investigadors d'este poblat han denominat com a plaça central on s'aprecia l'estructura d'un forn. En l'interior de les cases han aparegut llars, paviments d'atovons i de petxines.

Prop de la muralla va aparéixer un canal vorejat amb petxines que està relacionat amb el desaigüe d'aigües cap a l'exterior de la muralla.

Els materials que han apareixen en este poblat, solen estar molt fragmentats, possiblement pel fet que este s'abandona de forma pacífica i els seus habitants, només deixen allò que ja no els servix.

Entre els materials trobats hi ha ceràmica ibèrica amb decoració geomètrica simple, ceràmica grisa i de cuina, àmfores ibèriques i d'importació. A penes apareix ceràmica de vernís negre, però cal mencionar l'aparició d'un olpe de bronze possiblement d'origen etrusc, i un fragment d'ou d'estruç relacionat directament amb el món fenici.

Museu Arqueològic de Sant Fulgenci

Es contemplen restes arqueològiques trobades en els jaciments de Sant Fulgenci i és una exposició monogràfica del món Ibèric, destacant les ceràmiques.

Festes

Processó

Al Gener Sant Fulgenci celebra les seues festes en honor al seu patró, del mateix nom, i el seu copatrón, Sant Antoni Abad. Són festes que es caracteritzen per un marcat component religiós, amb les processons en honor als dos Santos durant els dies 16 i 17, o la "Benedicció dels animals i el pa" el dia de Sant Antón.

També hi ha una part de festa popular, que és la "Petició de la Gallina", en la qual les autoritats locals recorren els carrers del poble junt amb la banda de música i els veïns que així el volen oferixen un animal.

El dissabte posterior a estos dies se celebra la tradicional Menjada de Germandat, on tots els veïns del municipi es reunixen per a compartir, junt amb una bona dinar, un dia de convivència.

En el mes d'octubre se celebren les festes en honor a la Mare de Déu del Remei, patrona del municipi. Són les gents del poble els que acaparen els actes festius, com l'engalanamiento de carrers, les desfilades de carrosses, ...

A més, altres actes de cort més religiós o institucional tenen lloc durant estes dates, com és la Coronació de les Reines i Dames de les Festes, amb la lectura del Pregó de Festes i l'Ofrena de Flores a la Mare de Déu.

Com a colofó final de despedida a les festes, és costum llançar un fabulós castell de focs artificials l'últim dia de festes.

El diumenge immediatament posterior al 15 de maig se celebra la Romeria de Sant Isidre, Sant que, a pesar de no ser patró de la localitat, sí ho és dels agricultors, i ja que Sant Fulgenci és poble agrícola, també celebra esta festivitat.

A primerenca hora del matí es reunixen els romeus en la porta de l'església per a acompanyar el Sant portat per un carro amb bous fins al "Paratge L'Oasi", on, després de celebrar-se diversos cultes religiosos, solen entonar-se cançons populars i continuació menjar a l'aire lliure.

La primera setmana del mes d'agost en la Urbanització Marina se celebren les festes en honor a la Mare de Déu de la Paz. Festes en què tots els ciutadans de distintes nacionalitats s'unixen per a disfrutar de tots els actes. Tots els residents i visitants poden disfrutar d'activitats lúdiques (festa de la cervesa, de la bromera,...), o bé d'actes religiosos com la "novena a la Mare de Déu de la Paz" i l'ofrena de flors.

El "Rosario de l'Aurora" és un ritual religiosos que se celebra a l'alba de tots els diumenges del mes. Consta de dos parts: la desperta; que són cants centenaris que fan al·lusió a la Mare de Déu, a la Passió del Senyor i als Santos. La formen un grup de persones, que recorren el poble, detenint-se en cada cantó o encreuament de carrers, acompanyades d'un bombo, per a mantindre el ritme del cant. La seua finalitat és reunir a l'alba als fidels a resar el Sant Rosario, que és la segona part d'este acte. A continuació se celebra la missa de 8:00 hores (o missa primera).

Setmana Santa

La Mare de Déu de la Soledad

Sant Fulgenci és un xicotet poble del Baix Segura que com molts altres celebra la seua Setmana Santa amb les seues desfilades processionals.

En estos dies el fervor i la devoció del poble es manifesta en els carrers, per això el poble de Sant Fulgenci invita a viure esta Setmana Santa de passió i entusiasme amb la vostra participació.

Sant Fulgenci compta amb huit confraries, Confraria de Sant Joan, Confraria Ntra. Sra. de la Soledad, Confraria Crist del Perdó, Confraria de La Verónica, Confraria Creu de Llauradors, Confraria de la Piedad, Confraria d'El Natzaré i Confraria del Crist Jacent que animen Al seu poble a millorar la seua Setmana Sant any rere any i fer un pas cap avant en estos actes de tradició popular.

Més Informació