Icona Informació GeneralSan Miguel de Salinas

Vista aèria de Sant Miquel de les Salines

San Miguel de Salinas és un poble de la província d'Alacant, situat en la comarca del Baix Segura del Riu Segura, més concretament es troba ubicat en la vessant de la muntanya Calvari. Dista a 59 Km. De la capital de província i a 11 Km. Del Mar Mediterrani, la seua altura sobre el nivell del mar és de 75 metres, la qual cosa situa al poble com el més elevat de tota la comarca del Baix Segura del Segura.

Pareix que el seu actual emplaçament pertany a l'època romana en què s'anomenava Nisdomia. Sempre ha estat vinculada a Orihuela de la que va aconseguir separar-se en 1836 encara que el seu terme municipal només comprenia el nucli urbà. En 1955 es va ampliar el terme municipal fins a l'actual comprés entre l'Embassament de la Pedrera, La Laguna de Torrevieja i la Peña de l'Àguila. El seu terme municipal és en l'actualitat de 54 km2.

La topografia és doble, ja que tenim una zona muntanyosa i una altra que és una plana. La zona muntanyosa és de poca latitud i coberta de pins, trobant-se en ella variants geogràfics com ara rambles, barrancs i muntanyes. La zona plana, denominada "El Pla" es troba en el camp de les Salinas, en ella es combina el cultiu de secà amb el de regadiu.

L'activitat preferent és l'agricultura de secà, especialment lleguminoses i cereals, encara que des de 1955 cultiva 256 hi ha. De regadiu subministrades pel Canal de regs de llevant gràcies al transvasament Tajo-Segura.

La proximitat al mar, així com l'ambient tranquil i plàcid, en el que es conjuga un paisatge i un clima típicament mediterrani, amb temperatures suaus i primaverals quasi tot l'any ha facilitat el desenrotllament del sector turístic, la qual cosa ha suposat un gran canvi en l'estructura econòmica de la població.

Dels primers pobladors de Sant Miquel, dels que tenim vestigis, és dels ibers, els restes de ceràmica del qual es troben en abundància en els seus voltants.

Pel fet que en l'Antiguitat es trobava enmig de dos xicotets cursos d'aigua, i donada la seua escassetat en prou quilòmetres a la redona, va ser lloc de cita de les més variades cultures.

Després dels ibers, es van establir pobles com els romans (tan sols com a lloc de pas) i sobretot els àrabs, dels quals encara queden algunes mostres, com el forn de coure ceràmica, en la finca "Les Cortines".

Cap a l'any 800 d.C., vénen les primeres referències al convent de Sant Genís, situat als voltants del municipi al costat del Riu Naixement. Este convent va tindre molta importància al llarg de diversos segles fins a la seua desaparició en 1639, potser per la pesta o perquè a l'acabar les incursions àrabs a les costes va deixar de tindre interés com a lloc de defensa.

A partir del segle XV es té la certesa que el poble estava habitat en el seu enclavament actual a causa de les restes de soterrament trobats en diverses excavacions. La construcció de la primera església data de l'any 1600, sent demolida en 1689 i construïda l'actual.

L'etapa que es pot anomenar de "Esplendor", iniciada per Sant Miquel en 1820, queda truncada pel desastrós final de la dècada, a banda de la nova negativa per part d'Orihuela de la segregació del terme municipal. Com si tot estiguera en contra, el dia 21 de març de 1829, un gran terratrémol va destruir gran quantitat dels municipis del Baix Segura. El terme municipal s'aconseguix el 4 de març de 1955, després de molts anys de litigi amb Orihuela.