La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
22 de setembre de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Cultura > Arquitectura

Baix Segura

Cultura

Arquitectura

Població:
Albatera
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTIAGO APÒSTOL
Església Parroquial d'Albatera

Ubicada en un lateral de la Plaça d'Espanya s'alça el principal monument de la localitat, l'Església Santiago apòstol, testimoni del passar de generacions passades, i esperant a ser descoberta per generacions presents i futures. L'Església data del segle XVIII i la seua construcció va comprendre el període de 1636 a 1728.

Va ser manada fer pel senyor Gaspar de Rocafull i Boyl. És d'estil barroc llevantí i està construïda en planta de creu llatina. Té una extensió de 1252 m2 està orientada cap a ponent.

La Portada és barroca, però en l'ornamental posseïx influxos del rococó francés. Es va finalitzar cap a 1755. En ella trobem una fornícula que acull l'escultura de ple volum de Santiago apòstol, abillat de Pelegrí.

Adreça: Plaça d'Espanya Tel.: 965 485 304

Horari: de dilluns a dissabtes a les 19:00, dissabtes i diumenges a les 12:00 hores.

Algorfa
EL CASTELL DE MONTEMAR
Castell de Montemar

Esta casa senyorial va ser construïda a finals del segle XVIII i des de llavors i, durant quasi 150 anys, va pertànyer a la família dels comtes de Casa Rojas.

Este Castillo mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residència estiuenca dels successius amos. El seu estil és quelcom afrancesat. Té dos torres quadrades i dos circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", té timbassos en els seus cantons, i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Posseïx un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta. Els sostres de les torres són plans i accessibles, encara que durant el segle passat van tindre cobertes a quatre aigües fetes amb pissarra. La vista que es té des d'estes terrasses justifica sens dubte el nom d'este "Castillo de Montemar".



Benejúzar
ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. DEL ROSARIO

De planta rectangular, amb dos torres desiguals en la seua entrada. Construït l'any 1831, dominant la Plaça d'Espanya en un emplaçament privilegiat, s'eleva com a edifici afavorit el temple parroquial de Benejúzar. Seguint les tendències arquitectòniques neoclàssiques de l'època: planta cruciforme, creuer, sagristia a la dreta del presbiteri, en la part més meridional. La clàssica orientació de les Esglésies cap a l'Est no es porta ací, es preferix que mire a l'horta.

El temple té el seu accés principal per la cara nord, la portada està flanquejada per dos torres desiguals. La fatxada està composta de dos cossos: el superior entorn d'una xicoteta finestra i l'inferior ho compon un ingrés dintelado flanquejat per dos fornícules.

La torre sud, torre del rellotge d'estil neogòtic i la torre nord, torre del campanar d'estil neoclàssic.

Adreça: Plaça d'Espanya. Tel: 96 535 56 20

Benferri
Capella de la CreuPARRÒQUIA DE SANT JERONI

Acabada en 1622 per mediació de la família Rocamora, és d'estil renaixentista tardà. Consta de tres naus, una central i dos laterals, en una d'elles es troba la imatge de la Mare de Déu del Rosario, patrona del municipi i en altar Sant Jeroni, patró de la localitat. Destaca una xicoteta torre amb rellotge decorada amb vidrieres i l'escut nobiliari dels Rocamora llaurat en pedra en la fatxada.

Adreça: Carrer de les palmeres. Tel: 965 369 471

CAPELLA DE LA CREU

Es troba ubicada en la zona del Vessant i de nova construcció. És el destí d'una romeria que se celebra a principis de maig, en el dia de la Cruz. És una construcció moderna realitzada amb una llosa de formigó blanc que connecta amb l'arquitectura moderna del segle XXI.

Benijófar
SÉNIA ÀRAB

Situada en un meandre als afores del nucli urbà, al marge dret del riu Segura, construïda amb murs de sillería a mitjan s. XVII (1659), constituïx el símbol de l'horta i de la localitat. Forma un conjunt hidràulic en què s'inclou el molí i l'assut.

Bigastro
ESGLÉSIA PARROQUIAL VERGE DE BETLEM

És l'edifici més important de Bigastro construït en el segle XVIII, de planta basilical amb tres naus, la central de major altura que les laterals. Està coberta per una gran cúpula que il·lumina l'interior i en les quatre petxines estan representades les figures dels quatre evangelistes.

En una de les capelles es troba la imatge de Sant Joaquim, conegut popularment com “El Iaio”. L'escultura data del segle XVIII i és obra de l'artista murcià Francisco Salzillo . Està considerada com una de les obres barroques més importants de la comarca.

Adreça: Plaça de la Constitució Tel.: 965 350 032

Callosa de Segura
Església de Sant MartíESGLÉSIA DE SANT MARTÍ BISBE

Els orígens del temple de Sant Martí es remunten a l'11 de novembre de 1265, quan el rei Jaume I el Conquistador dedica la mesquita a temple cristià, i al ser aquell dia de l'entrada de les tropes cristianes festivitat de Sant Martí, va posar el nom del primer temple de Callosa al dit sant. Posteriorment vindria un temple gòtic, l'existència del qual va durar de 1281 a 1494, que seria d'una sola nau. Desaparegut aquell temple gòtic, es va alçar l'actual edifici renaixentista, de monumental planta basilical, dividida per tres naus i sostinguda per 18 columnes d'orde corinti. Es van mantindre els plantejaments arquitectònics del segle XVI podent destacar el fet que en el seu interior existisca una sorprenent unitat estilística, cobrint-se amb voltes vahídas a l'estil de les utilitzades en Vandelvira.

En la capella major ens cridarà poderosament l'atenció les puntes de diamant de l'habitació d'esfera i en la capella del nostre Pare Jesús, els seus bells cassetons amb rosetes, mentres que en la capella de la Inmaculada, la seua peculiar cúpula renaixentista d'alternança: rosetes i caps de querubí, cobrant per tot això 2.000 libras.

La capçalera del temple s'atribuïx a l'arquitecte Juan d'Anglés (segle XVI ), que realitzaria la gegantina fornícula de l'altar major (o capella major) i les dos capelles laterals a la mateixa.

La portada goticoplateresca se situa als peus del temple i s'atribuïx la seua execució a l'arquitecte Alonso d'Arteaga.

Sobre l'arquitecte que va traçar el temple hi ha molts dubtes, que van des del nom de Francisco Ripoll i que Elías Tormo assegura que l'acaba en 1553, fins a l'atribució de la professora Cristina Gutiérrez Cortines, que la considera realitzada pel Mestre Major de la catedral de Múrcia, Jerónimo Quijano, sent més creïble esta última versió.

A l'obra renaixentista del temple de Sant Martí van succeir els treballs de decoració barroc-rococó, de pa d'or en les voltes i inclús claus en forma de raig-sol, tallades en fusta, de les que agarren graciosos àngels de fang.

D'època barroca també cal mencionar la portada de l'antesacristía, de gran riquesa decorativa, la sagristia i l'escala d'estípics, etc.

Adreça: Plaça d'Espanya,1. Tel: 96 531 05 50

Catral
ESGLÉSIA PARROQUIAL DELS SANTS JOANS

Cap a 1299 es derroca la mesquita i s'alça un temple cristià d'arcs diafragma, sostrada de fusta a doble vessant i d'una sola nau, els gastos del qual van ser sufragats pels alemanys, senyors del lloc. Però es queda xicoteta i cap a 1572 s'emprenen una sèrie de reformes en la seua capçalera i se li afig un creuer.

Estes reformes no acabaran en els successius anys, per la qual cosa la fàbrica de l'església amenaçarà ruïna i es decidirà derrocar en la dècada de 1760, emprenent un ambiciós pla constructiu i estructural del nou edifici a alçar, acabant-se este en 1802 i configurant-se així el definitiu que actualment contemplem.

La seua estructura presenta una transició entre el Barroc i el Neoclassicisme, constant el temple d'una planta de creu llatina, nau única amb volta de llunetes, capçalera absidal, capelles entre contraforts amb funció de pseudo naus laterals (per estar perforat el contrafort) i cobertes amb voltes vaídas, a més de tindre adossades la capella del Pilar (antiga sagristia), la capella del Sant Crist i la de la Comunió, mentres que la torre-campanar queda fora de l'eix axial del temple presentant una finíssima decoració rococó.

Quant al patrimoni moble, la parròquia de Catral compta amb valuoses obres de què destaquen: un refinat Lignum Crucis. Així com un llenç de Sta Bàrbara i la imatge del patró, Sant Joan Baptista, atribuït al taller de l'imatger murcià Salcillo, ambdós obres del període barroc i una preciosa imatge de la Mare de Déu de l'Encarnación de finals del segle XVIII.

Adreça: Plaça Espanya. Tel: 965 72 32 37

Cox
ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA

És un temple d'estil Barroc-Neoclàssic, construït entre els anys 1774 i 1778 per l'Arquitecte El senyor Miguel de França Guillén, davall l'episcopat del senyor José Tormo i Juliá. Va ser fonamentat sobre les bases de l'anterior església i primitiva mesquita àrab i des dels seus començaments dedicat l'advocació de Sant Joan Baptista amb la categoria de primer ascens i altar privilegiat, sent en 1597 convertit en parròquia.

Adreça: C/ del Portichuelo Tel: 96 536 03 63

Daya Nueva

Església parroquial de Sant Miquel ArcàngelESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

El més important element arquitectònic del municipi és la seua Església Parroquial que està davall l'advocació de Sant Miquel Arcàngel.

En el mes de juny de 1992 va ser descobert de forma casual un mur d'uns 10m. de longitud que formava part d'un monument funerari ibèric conegut com a pilar-estela. La seua base seria escalonada, de la que arrancaria un cos rectangular o quadrangular rematada per una gola (una espècie de gran capitell) i, sobre ella, una escultura d'animal real o fantàstic.

Estes restes datades entre els segles V i IV a.C., van ser catalogats com l'arquitectura funerària ibèrica més rica de la província.

Adreça: C/ del Generalíssim.

Formentera del Segura
MOLÍ HIDRÀULIC

El Molí HidraulicoFariner de Formentera del Segura va ser construït en el segle XVIII i restaurat recentment. Es localitza al peu del riu Segura, al costat de l'assut i d'una sénia.

Situat en el Barri El pantà, s'accedix a través del Camí del pantà. És un antic molí fariner pertanyent a un sistema d'aprofitament de les aigües del Riu Segura. El Molí forma part d'un complex hidràulic aïllat respecte a l'ocupació urbana concentrada. El complex hidràulic ho componen l'Assut o presa, el Molí de Formentera rehabilitat l'any 2000 i la Sénia de Benijófar. Està previst la posada en marxa en el seu interior d'un museu etnogràfic. Ben Cultural Protegit (1994).

Adreça: Plaça de l'Ajuntament, 3 Tel: 966 79 20 83

Guardamar del Segura
ESGLÉSIA PARROQUIAL SANT JAUME

La va dissenyar l'enginyer Larramendi, autor del traçat urbà del "nou" Guardamar posterior als terratrémols de 1829.

Es tracta d'un edifici neoclàssic de tres naus, inacabat segons el projecte original. Destaca l'alta torre sobre la porta d'accés, i un absis, poligonal, sobre el creuer no construït.

Iniciada la seua construcció en 1845, es consagra al culte 1892, però no es finalitza fins a 1910. En els anys 60 es realitzen reformes en el temple, de les quals destaca a l'ampliació de la torre-campanar i el lluït del revestiment exterior, que oculta la fabrica de pedra.

En el seu interior es conserven alguns béns rescatats de l'antiga parròquia, com alguns llenços, peces d'orfebreria i imatgeria (Sant Jaume Pelegrí i Ntra. Sra. del Rosario). Existixen també algunes peces d'escultura de mitjan del segle XX de bona qualitat.

Adreça: Plaça de la Constitució. Tel: 965 72 90 72

Jacarilla
Casa - palau del Marqués de FontalbaCASA-PALAU DEL MARQUÉS DE FONTALBA

La Casa-Palau és una magnífica construcció de dos plantes, la fatxada de la qual s'orienta cap al jardí, i destaca el cos central que té un pòrtic i un acabament en forma de balustrada. L'estil decoratiu, auster, és de taulellets amb temàtica purista.

Molt funcional quant al disseny, la casa presenta una planta baixa amb un saló de recepció i altres salons de recreació, menjador, cuina, habitacions d'invitats i les dependències dels criats, mentres que en la primera planta es troben els dormitoris dels senyors de la casa junt amb unes esplèndides lavabos realitzades en marbre.

Adreça: C/ Marques de Fontalba Tel: 965 35 04 28

Orihuela
S. I. CATEDRAL DEL SALVADOR

La catedral va començar a construir-se a principis del segle XIV, i sense ser un gòtic de llum i grans dimensions, té bellíssimes proporcions. És d'un gòtic singular llevantí. Un altre gòtic posterior, paregut al de la Llotja de la Seda a València, talla transversalment les naus.

Es va alçar sobre l'antiga mesquita Aljama. En el seu inici va ser concebuda com a Església Parroquial, sent ja en el segle XVI, Església Arxiprestal, col·legiata en 1413 i catedral en 1510, a pesar de la qual cosa la separació del Bisbat de Cartagena no es va produir fins a 1564.

La construcció es va iniciar en el primer terç del segle XIV. Pot enquadrar-se dins de les característiques del gòtic català. La seua planta és de creu llatina amb braç de creuer que no sobreïx a l'exterior. És de tres naus amb capelles entre els contraforts. La nau central és lleugerament superior a les laterals pel que els finestrals són de dimensió reduïda. La seua deficient lluminositat i l'escassa importància concedida als arcbotants, fa que els exteriors siguen massissos i faltats de lleugeresa. Cal destacar la reforma del creuer del s. XVI, realitzada per Pedro Conté.

Té 3 portes principals:

Adreça: C/ Ramón i Cajal, s/n Tel: 96 530 06 38.

Horari de Visites: de Dilluns a Divendres: de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 18:30 hores Dissabte: de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 19:00 hores.

ESGLÉSIA DE SANTIAGO

Porta de l'Església de SantiagoUna obra gòtica del s. XV amb capçalera renaixentista i una important capella lateral barroca.

L'església és de nau única amb capelles laterals entre els contraforts, igual que altres temples de la ciutat del gòtic català.

La fatxada principal és d'estil gòtic isabelí. Consta d'un arc apuntat i esbocat amb arquivoltes de decoració vegetal, mainell amb la imatge de Santiago i timpà amb els emblemes dels Reis Catòlics; tot això emmarcat per un alfiz amb un fris d'arcuacions cegues en la seua part superior.

La Capilla Major es va construir entre 1549 i 1609, segons traça de Jerónimo Quijano, encara que en l'adreça dels treballs van participar altres mestres com Alamiquez, Anglés, Bernardino i Torregrosa. Va ser concebuda com un mòdul autònom separat de la resta de la nau per una estructura en forma d'arc de triomf. L'element més original ho constituïx la cúpula de base quadrada, amb arcs a manera de tirants i decoració de cassetons. La Sagristia forma una unitat amb la Capilla Major, és de planta octogonal i està coberta amb cúpula i llanternó. Un afegit del s. XVIII, ho constituïx la Capilla de la Comunió. Esta té una interessant portada de dos cossos, amb un esquema típic dels retaules barrocs. Els temes escultòrics del timpà i la fornícula superior fan referència a temes al·legòrics de la Fe i l'Eucaristia.

El tabernacle i el púlpit són obra barroca del s. XVIII realitzats per Bernardino Ripa. Mereixen així mateix destacar-se l'orgue del s. XVIII, obra de J. Castell i José Rocamora, i el grup escultòric de la Capilla de Sant Josep de l'escultor murcià Francisco Salzillo.

Adreça: Plaça de Santiago, s/n Tel: 965301360

Horari de visites: Dimarts a divendres de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00. Dissabtes 10:00 a 14:00.

COL·LEGI I ESGLÉSIA DE SANT DIUMENGE

L'edifici, en el seu origen, va ser un convent amb un col·legi annex (butla de 1552) que més tard va passar a ser Universitat (butla de 1569), la qual va estar funcionant fins a la seua clausura definitiva en 1824.

La Fatxada Sud o Principal amb una marcada horitzontalitat, interrompuda únicament per les finestres i les tres portades d'accés:

Vista aèria del Col·legi Santo DomingoEl Claustre del convent d'estil renaixentista, es va construir a principis del s. XVII. El seu traça es deu a Agustín Bernardino. Ho constituïxen dos cossos d'arcs: en l'inferior els arcs es recolzen sobre pilastres i en el superior sobre semicolumnas jòniques. Les galeries del cos superior van ser tancades en el XVIII. El Claustre de la Universitat, d'estil barroc, es va construir entre 1727 i 1737, segons disseny de Francisco Raymundo. És també de dos cossos d'arcs de mig punt que es recolzen sobre columnes d'orde compost i fust llis. Té una profusa decoració heràldica en les eixutes dels arcs, entre altres es distingixen els escuts d'Espanya, Calatrava i dels papes.

El Refectori de l'Antic convent, és de planta rectangular cobert de nervadures gòtiques del s. XVI. En ell destaca sobretot un sòcol de taulelleria valenciana del s. XVIII, considerat un dels més importants exemples de tota la Comunitat.

La Porta de la Sagristia, realitzada per Juan Anglés en l'últim terç del s. XVI. Té un esquema d'arc de triomf sobre el qual es recolza un templet.

La Torre. És de planta quadrada i està construïda en rajola. Va ser realitzada mitjan del s. XVIII en substitució de l'anterior campanar renaixentista. Presenta decoració d'àngels, humanoides sobre aus i heràldica.

L'Església, excepte la fatxada, és del segle XVII. Va ser traçada per Pedro Quintana. És de nau única amb volta de mig canó, capelles entre els contraforts, amb creuer i cúpula en la unió d'este amb la nau. L'exuberant decoració interior correspon a finals del s. XVII i principis del XVIII.

Adreça: C/ Adolfo Clavarana, s/n Tel: 96 673 80 41

Horari de visites: Dimarts a dissabte de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 19:00. Diumenges i festius 10:00 a 14:00 hores.

ESGLÉSIA DE LES SANTES JUSTA I RUFINA

És una obra gòtica dels segles XIV i XV, que va patir importants transformacions durant el renaixement (s.XVI) i barroc (s.XVIII). El temple és d'una sola nau, de gran amplitud, amb capelles laterals entre els contraforts, esquema típic del gòtic català. La seua capçalera és d'estil renaixentista. En ella destaca una cúpula lleugerament apuntada que descansa sobre petxines i tambor. Està decorada amb cassetons encoixinats.

La Torre és un dels elements més antics de l'església, és de planta quadrada amb contraforts acanalats, en ella destaquen les gàrgoles, de gran qualitat escultòrica.

Té dos fatxades, la lateral, projectada probablement per Juan Anglés, consta de dos cossos: l'inferior ho componen l'arc d'ingrés de mig punt franquejat per dos columnes d'orde compost i quatre fornícules, i el superior dos fornícules rematades en un frontó.

La Puerta principal o Porta de Les Grades, d'estil barroc, va ser dissenyada per Antonio de Vilanova en 1753, inspirant-se segons pareix en la catedral de Múrcia. Les obres les va executar Cristóbal Sánchez fins a l'any 1766 que van quedar paralitzades.

Ens trobem amb un típic exemple de fatxada borrominesca, amb una sèrie d'entrants i ixents per mitjà de corbes, la qual cosa dóna una gran mobilitat al conjunt i produïx un gran contrast de llums i ombres.

També obra barroca és la Capilla de la Comunió, de planta i cúpula el·líptiques.

Altres elements destacables són l'orgue del s. XVIII i la pila baptismal obra de Juan Bautista Borja, en la que destaca la tapadora amb motius iconogràfics de la Jerusalem Bíblica i el Baptisme de Crist.

Adreça: Carrer Sant Justa, s/n Tel: 96 530 06 22

Horari de visites: Dimarts a divendres de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00. Dissabtes 10:00 a 14:00 hores.

ESGLÉSIA NTRA. SRA. DE MONSERRATE

El bisbe Gómez de Terán va impulsar la reedificació d'este santuari, darrere de la demolició parcial d'un altre existent, alçat en el segle XVI, que havia patit greus danys durant els terratrémols de 1747. Les obres del nou temple les duria a terme Bernardino Ripa entre 1750 i 1776.

La fatxada és molt senzilla i, quasi diríem, pobre. Tan sols està ornamentada per dos torres bessones de tres cossos, rematats per templets octogonals i per l'exigua decoració de la portada.

Església Ntra. Senyora de Monserrate Quant a l'estil arquitectònic, s'intenta un tímid acostament al neoclassicisme, a pesar dels frontons partits de la portada, o la concessió al decorativisme barroc que suposa la utilització de marbres de color. Cal tindre en compte que el neoclassicisme com a fenomen igualitari i monotonizante de l'arquitectura civil i religiosa espanyola s'imposa, per decret, en 1780 per a acabar amb els residus de les escoles i tendències regionals.

Per tant a esta església el classicisme li ve Donat més per acostament a una moda que per acatament a uns decrets. En el medalló central de la portada es representa l'anagrama i els símbols d'este temple, al·lusius a una bella tradició sobre la troballa de la Mare de Déu de Monserrate.

L'interior de l'església participa també de la senzillesa classicista. La planta és de creu llatina coberta per volta de canó amb llunetes, que utilitza com a suports arcs de mig punt sobre pilars, en tant que el creuer es tanca amb una volta semiesfèrica, sense llanternó i decorada amb cassetons.

Encara conserva la planta del temple l'empremta del primitiu santuari, la nau central de la qual va ser aprofitada com a creuer en l'actual església, la qual cosa es reflectix en la falta de simetria dels seus braços i en la disposició de les capelles. La que hui és Capilla del Crist era llavors Capilla Major, per ser este el lloc on, segons la tradició, es va trobar la primitiva imatge de la Mare de Déu de la Puerta, nom amb què es va venerar la Mare de Déu de Monserrate fins a 1483. La seua pèrdua ens priva d'un testimoni artístic i històric inapreciable.

Una reproducció del segle XVI es troba en el Museu Diocesà. Segons esta figura, la primitiva Mare de Déu de la Puerta o de Montserrate, era una imatge gòtica del segle XIII, semblant al tipus iconogràfic importat pels croats després de la presa de Constantinoble, que van atribuir a les verges morenes de Sant Lluc un extraordinari poder miraculós com a protectores de les ciutats.

Adreça: Plaça de Monserrate,s/n Tel: 96 530 13 60

Horaris de Visites: Concertar per telèfon.

Pilar de la Horadada
TORRE DE LA HORADADA

Torre de la HoradadaTorre Horadada en Pilar de l'Horadada: (segle XVI- any 1591), situada en un promontori que s'endinsa en el mar i de marcat caràcter defensiu amb planta circular. La torre de la Horadada pertanyia al sistema de vigilància costanera, i va ser construït l'any 1580 sobre una altra torre anterior. Assenyalava el límit sud tradicional del Regne de València, i durant el segle XIX va ser utilitzada per a fer senyals amb el telègraf òptic.

Encara que ha sigut reconstruïda en diverses ocasions, continua mantenint l'estructura original de l'època de la seua construcció Es tracta d'una torre de base troncocònica, lluïda i emmerletada, que disposa de diverses finestres. L'accés a l'interior es realitza des de l'interior de la vivenda particular a què està adossada. El seu nom prové de la disposició interior dels seus pisos, que es comunicaven per un forat central que travessava la torre d'amunt a baix. El seu estat de conservació és bo, encara que ha patit algunes modificacions. És propietat dels descendents del Comte de Roche.

Adreça: C/ comte Roche, 2 Torre de la Horadada

Redován
ANTIC AJUNTAMENT

Amb una torre-rellotge que data de finals del segle XIX, artesanal i de gran valor artístic, amb un impressionant mecanisme i un campanar superb. Situat en la Plaça de l'Ajuntament. Va ser seu dels primers ajuntaments construïts en el municipi. En la part baixa de l'edifici es trobaven els calabossos. Una vetusta escala de caragol conduïx fins a la magnífica Torre del Rellotge. És un dels edificis emblemàtics de la localitat. El rellotge està en funcionament i té dos esferes amb campanar. En 1998, l'excel·lentíssim Ajuntament de Redován, conscient de la importància històrica d'este immoble, va executar un projecte de reforma i condicionament de les instal·lacions del vetust edifici, conservant l'aspecte tradicional del mateix, amb amplis finestrals allargats. Té un ampli Saló d'Actes en la primera planta i un balcó clàssic de gran bellesa artística, que guarda consonància amb l'estil de l'edifici. La vella Torre del Rellotge és un dels monuments més importants que conserva el municipi. Actualment està en ús i és seu de distints servicis municipals.

Adreça: Plaça de l'Església.

NOU AJUNTAMENT

Nou ayuntamentAntic Palau residència de l'Orde de Predicadors. Durant l'exercici del rector D. Esteban Ferrer i Galindo es va acabar de construir el "Palau", la conclusió del qual data de 1.726, sent rector el Reverendíssim Pare Fra Domingo Fenoll.

En el seu origen estava dotat d'unes quantes sales, alcoves i habitacions d'estudi, menjador, cuina, rebostos, bella vista i uns quants balcons de ferro; les seues sales estaven adornades amb més de quaranta retrats de sants, pontífexs i escriptors de l'Orde. L'any 1782 es van afegir cortines, taules i diversos mapes del Mestre i rector Fra Antonio Gálvez. A un costat estava l'almàssera on es va fabricar l'oli de tots els llauradors del terme de Redován. Davant es trobava la real presó. (Manuscrit del Magíster Montesinos S. XVIII).

Durant el segon semestre de 1968, comencen les obres de condicionament del "Palau" per a nova Casa Consistorial i altres servicis públics, conservant-se l'estructura i l'aspecte palatí, però patint interior i exteriorment reformes importants.

L'any 2000, es va remodelar per a modernitzar el seu interior, ja que albergava les dependències de l'actual Ajuntament.

Adreça: Plaça de l'Ajuntament, 1 Tel: 96 675 40 25

Rojales
EL MOLÍ DE VENT

Molí de ventConstituïx una de les construccions més interessants de l'arquitectura preindustrial de Rojales. Està situat en una de les llomes elevades del parc Rajoleria per a aprofitar millor la força del vent. El molí, construït en el segle XVIII, només conservava la seua fàbrica en forma de torre, per la qual cosa la seua actual restauració (1998) ha permés restituir els seus dos pisos originaris, igual que la maquinària i els engranatges interiors, que han sigut reconstruïts segons els seus paral·lels tradicionals.

Adreça: parc Rajoleria.

Horari: sol·licitar visita. (visites guiades)

CONJUNT MONUMENTAL HIDRÀULIC URBÀ

El Conjunt Monumental Hidràulic Urbà de la vila presenta també una sèrie de monuments de caràcter historicoartístic (tal com s'entén este concepte en la legislació vigent) representats per l'Assut, Boqueres de Séquia, Sénia i Pont de sillería (segles XVI-XVIII), que constituïxen un fita paisatgística i urbà de singular importància en la comarca. Este conjunt de caràcter hidràulic, situat en el centre del municipi, pot ser un altre dels punts d'interés visitables en la població.

En síntesi, l'Assut desenrotlla una corona circular, amb una longitud de 40 m. I 10 m. d'amplària, que fa elevar el nivell del corrent del riu per a desviar aigua pel canal de captura d'unes quantes séquies majors i la sénia de Rojales i va ser construït en el segle XVI. Per la seua banda, La Sénia de La Bernada s'instal·la en el riu aprofitant l'assut i es fortifica o resguarda amb una obra de sillería per a no ser danyada per la crescuda. La sénia és una roda metàl·lica de grans mides que actua com a verdader pont d'anivellació entre el riu i les terres a irrigar del marge dret, i les primeres dades històriques sobre la seua existència daten del segle XVI. I finalment, el Pont de sillería, monument la fàbrica del qual és de perfecte sillería, amb tres ulls baix voltes d'arc rebaixat o carpanell que es projecten sobre magnífics pilars rematats per capellets piramidals, el qual va ser construït en el segle XVIII.

PONT DE CARLES III

Aigües amunt de l'assut un sòlid pont amb la seua calçada formant dos plans inclinats creua el riu Segura a través de tres amplis ulls. Tota la fàbrica d'este monument és de perfecte sillería, amb tres ulls baix voltes d'arc rebaixat o carpanell que es projecten sobre magnífics pilars rematats per sombretes piràmides. Va ser constituït en el segle XVIII, regnant Carles III.

San Fulgencio
ESGLÉSIA DE SAN FULGENCIO

L'Església de San Fulgencio, sense deixar de ser barroca, s'ix del barroquisme que impregna les construccions contemporànies a ella, destacant per la seua sobrietat i senzillesa. Es troba ubicada en el mateix centre del poble, junt amb la resta d'edificis oficials.

De les dades històriques existents es desprén que el temple Parroquial pertany al segle XVIII, coincidint per tant amb la fundació del poble.

Es tracta d'una construcció de planta de creu grega, amb tres naus separades per arcs sobre gruixuts pilars. La nau central és més estreta i llarga i es prolonga cap a la capçalera amb el seu absis, on es troba l'altar major, el sagrari i la fornícula del patró San Fulgencio.

El creuer ocupa la part central, coronat per una xicoteta cúpula, recolzada sobre petxines i sobreelevada per un tambor d'escasses dimensions. La cúpula està dividida per una sèrie de nervis que confluïxen en la figura que representa l'Esperit Sant.

Adreça: Pl. Constitució, 26 Tel: 96 679 42 63

Torrevieja

ESGLÉSIA ARXIPRESTAL DE LA INMACULADA CONCEPCIÓ

Església de la Inmaculada ConcepcióReconstruïda en 1.844 amb els carreus de la primitiva Torre Vella, semiderribada pel terratrémol d'1.829. Abans de la Guerra Civil, l'església va ser panario. Erigida en 1.789, en la seua construcció seran utilitzats durant l'any 1844 els carreus d'aquella Torre Vella pròxima a les Eres de La Sal que, després dels terratrémols que van assolar la ciutat, es trobava en un estat ruïnós.

Esta església s'inscriu dins d'un estil de línies neoclàssiques. En el seu interior, la tradicional planta de creu llatina es cobrix amb volta de canó amb llunetes en la nau central i d'artistes en les laterals. Posseïx també belles imatges, destacant la de la Immaculada Concepció en la fornícula central del retaule. La seua portada és senzilla i sòbria, destacant les seues dos torres-campanar rematades amb figures apiramidadas.

Adreça: Pl. Constitució, s/n Tel: 96 571 21 32



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI