La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
21 de abril de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Geografia > Demografia

Baix Segura

Geografia

Demografia en la Baix Segura

Desenrotllament Demogràfic

 

(Dades de l'1/1/2009)

Habitants província d'Alacant: 1.917.012 habitants

Superfície província d'Alacant: 5.817 km2

Densitat població província d'Alacant: 329,55 habitants/ km2

Habitants comarca del Baix Segura: 390.817 habitants

Superfície comarca del Baix Segura: 956 km2

Densitat de població del Baix Segura: 408,80 habitants/ km2

 


Censo 2009
Població de la Baix Segura 2009
Població Nº d'habitants
Albatera 11.745
Algorfa 4.346
Almoradí 19.147
Benejúzar 5.467
Benferri 1.876
Benijófar 3.976
Bigastro 6.744
Callosa de Segura 17.924
Catral 8.745
Cox 6.826
Daya Nueva 1.942
Daya Vieja 674
Dolores 7.427
Formentera 4.285
Granja de Rocamora 2.362
Guardamar del Segura 16.329
Jacarilla 2.096
Los Montesinos 4.949
Orihuela 86.164
Pilar de la Horadada 22.050
Rafal 4.135
Redován 7.335
Rojales 20.510
San Fulgencio 12.030
San Isidro 1.806
San Miguel de Salinas 8.135
Torrevieja 101.792
Total Comarca 390.817
Total Província 1.917.012

Evolució Demogràfica

Estudiant el creixement demogràfic en la comarca del Baix Segura podem constatar que ha tingut un comportament si més no, irregular. Així ho demostren les estadístiques: durant la primera mitat del segle XX es va produir un increment accelerat, aconseguint l'índex 169 l'any 1950, sobre base 100 en 1900, convertint-se així en la segona comarca més dinàmica després del Baix Vinalopó.

Durant la dècada dels cinquanta, es ralentitza no obstant això l'expansió demogràfica, constatant-se este extrem en pràcticament totes les poblacions de la comarca, que tenen en estos anys saldos migratoris negatius. Es produïx així un flux de població cap a zones econòmicament més prometedores, com poden ser el Baix Vinalopó, la capital de la província o inclús els països d'Europa. L'explicació d'este flux migratori, no és més que el fruit de l'escassa rendibilitat agrícola i la inexistència d'una alternativa de tipus industrial. No obstant això, podem trobar en este mateix període alguna excepció a les nostres asseveracions. És el cas d'Albatera, que és l'únic municipi de tota la comarca en què el saldo migratori és positiu per la instal·lació de colons en el llavors poblat de nova creació de Sant Isidre d'Albatera (municipi independent des de 1993 amb el nom de Sant Isidre)

Arribats a la dècada dels seixanta, podem constatar que es presenta el final d'este procés regressiu en tota la comarca. Els increments afecten municipis de la comarca com a l'anteriorment mencionat d'Albatera, i als de Guardamar, Torrevieja, Sant Miquel de les Salines, Bigastro, Rafal, Jacarilla, Cox i Almoradí. Són anys en què s'inicia una regressió en els fluxos d'emigració per la situació en l'exterior. Molts trien també l'opció de la tornada a Espanya al no sentir-se acollits i haver estalviat prou en el país d'acollida. Este procés, provocarà avançant el temps, que en la següent dècada, la dels 70 i inclús en la dels 80, es produïsca una recuperació demogràfica de la comarca del Baix Segura. Així, entre 1971 i 1981 la comarca recuperarà uns 18.700 habitants, mentres que en el següent decenni, 1981 i 1991, la recuperació s'estima en uns 29.000 habitants.

Les causes que expliquen este increment tan espectacular, obeïxen a diverses causes. La primera, la modernització dels cultius de finals dels anys 60, la generalització de l'agricultura a temps parcial, la implantació del treball a domicili en la comarca i la revaloració de les rendes terciàries i de la construcció a causa del turisme de masses que arriba a les zones del litoral costaner i prelitoral de la comarca.

En els primers anys del segle XXI l'explosió demogràfica de la comarca de la Vega baixa ha sigut espectacular, sobretot per la gran afluència de població estrangera que s'ha acabat assentant en esta zona. Tant és així que moltes poblacions han arribat a doblegar el seu nombre d'habitants, i altres ho han vist augmentar de manera significativa, havent de destacar per a acabar, que la densitat de població està per damunt del que és la mitjana en la província d'Alacant.


Fonts: Institut Nacional d'Estadística


¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI