La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
22 de setembre de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Geografia > Orografia

Baix Segura

Geografia

Orografia comarcal

Pujol d'AlbateraEl Baix Segura està enclavat dins del domini Bètic. Els plegaments seguixen la direcció nord-est-sud-oest, configurant les línies generals del relleu amb tres alineacions o franges de major altura, separades per dos planes que, distintes en el seu origen, acaben per fondre's en una sola: la depressió del Segura.

La primera alineació muntanyosa la formen les serres subètiques de Crevillent i Abanilla amb afloraments triàsics i cretacis, que conformen un anticlinal continu que tanca la comarca pel nord.

La segona línia d'altures la constituïxen les serres d'Orihuela (643 metres) i Callosa de Segura (568 metres) i uns pujols de menys altitud en les proximitats d'Albatera. Són blocs de calcàries dolomítiques del triàsic, que emergixen aïllats enmig de la plana al·luvial; les seues formes són abruptes i molt fragmentades.

En el marge dret del riu Segura sorgix la tercera alineació muntanyosa, l'altura màxima de la qual és de 341metres en la Serra de Pujálvarez. És una alineació ondulada de materials miocens, uns plegats pels últims moviments orogènics del terciari mentres que altres, corresponents a períodes postorogénicos, presenten una estratigrafia horitzontal.

Una falla recent de 400 metres d'alt dividix este àrea en dos parts, deprimida l'oriental i montuosa l'occidental.

Sierras de Orihuela y AlbateraPel que es referix al subsector oriental, només apareix un front elevat unit al riu Segura (el Pujol de Hurchillo, la Lloma de Bigastro, l'Escotera d'Algorfa i el Moncayo), darrere del qual es troba una zona de subsidència on es localitzen les llacunes de La Mata i Torrevieja. La perifèria nord i oest de les mateixes està constituïda per un glacis de grandària molt més reduït que els desenrotllats en el sud i sud-est de la comarca, entre el riu Naixement i la localitat de Pilar de l'Horadada.

De les dos planes anteriorment citades la més important és la formada pel riu Segura, ja que l'altra constituïx un enorme glacis que s'estén al sud de la Serra de Crevillent i se submergix davall els sediments fluvials del riu en els trams en què entra en contacte amb ells.

Les costes presenten una varietat notable, amb un litoral rectilini, arenós i baix fins al cap Cervera, sobre el qual s'han depositat abundants dunes (fixades les de Guardamar del Segura i mòbils les de La Mata), algunes amb més de 30 metres d'altitud; més al sud els materials miocens, amb una estructura tabular o plegada arriben fins al mar formant una costa de penya-segat mitjà o davall, articulada per barrancs i cales. El litoral penya-segat, cada vegada menys destacat, finalitza en la Torre de la Perforada en una prolongada platja.

 

Font: "El Baix Segura" de Gregorio Canales Martínez



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI