La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
20 de maig de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Almoradí

Baix Segura

Història

Benejúzar

Els primers assentaments humans en el terme de Benejúzar es remunten a l'època del Bronze Antic (1800-1500 a. De J.C.) trobant-se un jaciment en la cima del Pujol Molló. Este emplaçament no és casual, ja que als voltants apareixen sòls de margues i algeps que permeten retindre l'aigua i aflorar brolladors necessaris per a l'agricultura.

Durant l'època ibèrica, segles VIII a. J.C., trobem en la serra, un xicotet poblat, la dedicació principal del qual era el latifundi i possiblement obligats a servir com a mercenaris a cartaginesos i romans.

La Història de Benejúzar està estretament lligada a la de la nostra comarca; la Baix Segura del Segura, i molt en particular a la història de la ciutat d'Orihuela a la que va pertànyer fins al primer terç del segle XVII.

Benejúzar té el seu origen en una alqueria àrab -Bani Yusuf- (descendents de José), en la ribera esquerra del riu Segura.

Sufocada la rebel·lió mudèjar de 1264 per les hosts castellanes amb l'ajuda de les aragoneses de l'infant El senyor Pedro i del rei El senyor Jaume I d'Aragó, van permetre deixar sense efecte el pacte de 1243, per la qual cosa Alfons X el Savi, va haver de prendre les mesures necessàries, per a incorporar Orihuela a la Corona de Castella. I una d'estes mesures, seria la confirmació, el dia 15 de juliol de 1266 del seu terme i jurisdicció, tal com ho havia tingut en el període almohade: Orihuela, Abanilla, Albatera, raval i Guardamar.

Així les coses, amb més pau que discòrdies, iniciarà el rei castellà la repoblació del solar oriolà. Torres Fontes en el seu "Repartiment d'Orihuela", transcriu el text del Còdex referit al llavors terme oriolà. El referit autor ens informa que en "BENEYUCEF", va haver d'haver una part que constituïx un "donadío", perquè en la tercera partició es prenen sis-centes tafulles a Pedro Cornell, per a repartir-les entre els hereus d'esta "quadrella". Situa a la "quadrella" de Beneyucef a l'esquerra del riu Segura i escriu: "pareix que no hi hi ha dubte quant a la seua identitat amb l'actual Benejúzar, amb un terme llavors més reduït."

Despoblada durant més de mig segle, és partir de 1370, quan la propietat de les terres de Benejúzar passa a uns cavallers de cognom Martí, que van començar a adquirir hisendes en la localitat, i van donar a titular-se senyors de Benejúzar. El "Lloc", va haver de sorgir de forma natural com una xicoteta agrupació de vivendes, els habitants de la qual mantenien interessos comuns: contractes d'arrendament, cultius, torns de regs, etc.

Durant els segles XIV i XV existia a Benejúzar una parròquia davall l'advocació de Sant Bartomeu, que incloïa el que hui és el poble de Sant Bartomeu. La fundació de la nova parròquia de la Mare de Déu del Rosario data de 1615 (els llibres de partides de baptisme més antigues que es conserven són d'eixa data). Lloc de moriscos, la seua expulsió en 1609 va vindre seguida d'una carta de poblament de 1611 a favor de Jaime Rossell de Rocamora i DesDesprats, cosí del marqués de Rafal, Jerónimo de Rocamora, que va contractar a 32 veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscos. La casa de Rossell (Rossell de Rocamora) va ser la que durant més temps va ostentar el títol de senyors de Benejúzar i per això és el seu escut el que va ser acceptat com a escut de Benejúzar. En 1628 es va separar d'Orihuela.

Iniciant el segle XVII, el noble Jaime Rossell i DesDesprats adquirix la majoria de les terres de Benejúzar i contracta per al seu cultiu mà d'obra morisca. Després de l'expulsió dels moriscos al novembre de 1609 el “Lloc de Benejúzar“ queda quasi deshabitat. En 1611 Benejúzar va sorgir com a senyoriu Alfonsí establint el seu posseïdor La Carta de Poblament en un contracte d'arrendament amb 32 veïns i 2 viudes, edificant església, rectoría (Ajuntament) i un pont sobre el Segura. El quatre d'octubre de 1628 en Cartes Solemnes i Reials Gràcies atorgades per Felip IV Benejúzar obté la segregació d'Orihuela.

Durant l'any de 1648, la comarca sencera va ser violentament assotada per una gran epidèmia de pesta, on va morir més del 63% de la població. Açò va ser una de les causes, encara que no l'única, de la pèrdua de la llengua valenciana en el Baix Segura: al produir-se un considerable buit demogràfic que va ser cobert amb les migracions de ciutadans de Múrcia a la Baix Segura a partir de la segona mitat del segle XVII.

En el segle XVIII, es van realitzar els primers censos generals en tota Espanya en números d'habitants. Cal destacar que Benejúzar es troba entre els quatre nuclis més poblats de la comarca amb 2.212 habitants.

La primera mitat del segle XIX va ser nefasta per al municipi, una sèrie de desastres, còlera i febra groga, relacionats amb fenòmens meteorològics extrems assolen a la població. En 1829 un terrible terratrémol arruïna Benejúzar (entre altres llocs) segant la vida de més d'un centenar de persones. Un any més tard, l'enginyer Reial D. José de Larramendi reconstruïx el poble a l'altre costat del riu Segura en què hui és el seu actual emplaçament.

No podem deixar de mencionar pel que suposa per a la història d'esta població, que va patir junt amb tota Espanya, les conseqüències de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que va provocar la seua divisió i la de la seua població en dos bàndols enfrontats. Alguns dels confinats en la presó d'Alacant es van confiar en braços dels que ells consideraven el seu únic suport donades les seues fondes arrels catòliques, la mare de Déu en la seua advocació del Pilar. Al terme de la guerra, els supervivents tornats a Benejúzar van introduir el culte a esta advocació i a hores d'ara encara se celebra cada 12 d'octubre la romeria que en el seu honor, com a agraïment, van promoure aquells hòmens.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI