La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
23 de juliol de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Callosa de Segura

Baix Segura

Història

Callosa de Segura

La primera evidència d'un poblament important en el terme de Callosa la tenim amb el jaciment de Vessants del Castillo, pertanyent a l'Edat del Bronze i adscrit a la Cultura Argárica (II mil·lenni a. C.). El topònim Callosa prové de l'àrab Qalyusa, que vol dir "Lloc bell", encara que és molt probable que el seu origen estiga en l'Antiguitat.

En 916, Abderrahman III (912-961) va conquistar Orihuela i pobles comarcans dels sequaços de Daisam, trobant només resistència a Callosa i el seu castell.

L'Orde de Santiago i Callosa va ser expedida a Cartagena el 15 de juny de 1255, quan Alfons X, el Savi, va donar Catral i el lloc i el castell de Caloja o Caloixa als Cavallers de Santiago, transformant-li estos llocs per Esda, Aledo i el seu Castillo, amb el seu raval Totana, el 14 d'abril de 1257. Destacarem que per les Capitulacions d'Alcaraz, fins maig de 1296, Callosa va pertànyer al regne de Castella. Mentres que des de maig de 1296 va passar a poder d'Aragó per conquista del Rei D. Jaume II, el Justo.

Creat el Senyoriu d'Orihuela en 1329, a favor de l'infant aragonés D. Fernando, tots els pobles de la comarca junt amb Caloixa van ser integrats al Senyoriu. Des dels dies de la Reconquista, Callosa va viure la història d'Orihuela com una pedania més de les moltes que formaven la municipalitat orcelitana.

En 1579 va obtindre la independència respecte a Orihuela amb el rang d'Universitat Independent i amb el nom de Callosa d'Orihuela, sent rei Felip II. El seu nét, Felip IV, la va elevar a Vila Reial en 1638 i uns anys després li va atorgar entrada i vot en les Corts de València. Ferran VII li va atorgar els títols de "il·lustre", per les persones de prestigi i renom que vivien en el lloc; i el de "Fidelíssima", per la lleialtat demostrada durant la Guerra d'Independència.

A penes si va patir els efectes del greu terratrémol que va sacsar la Baix Segura el 21 de març de 1826 i que va arrasar localitats com Torrevieja, Almoradí o Guardamar, gràcies a estar situat el nucli de població sobre l'estrat rocós de la serra. D'eixe fet va quedar un clavill en el mur Este de l'Església Arxiprestal de Sant Martí. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'oli i el cànem, utilitzats en la fabricació d'espardenyes i xarxes, eren el motor del creixement local.

En 1925, Alfons XIII va visitar la vila i se li va demandar el títol de "Ciutat", que posteriorment va ser concedit. Després de la crisi del cànem en els anys 60 molts veïns van emigrar a Europa (França i Alemanya fonamentalment). Actualment amb la indústria ja reconvertida, amb un fort sector de servicis i amb una alta taxa d'immigració, la ciutat experimenta uns alts nivells de creixement.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI