La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Catral

Baix Segura

Història

Catral

Els orígens del topònim Catral són incerts. En l'actualitat hi ha tres hipòtesis per a explicar el seu origen des del punt de vista fonètic: Per un costat es troben els que li atribuïxen un origen iber, ja que ho relacionen amb els poblats ibers pròxims al municipi. D'un altre estan els que opinen que és una paraula llatina que prové del terme CASTRUM ALTUM i el significat de la qual és "emplaçament militar elevat". Finalment, es troben amb els que es decanten pel seu origen àrab, pel fet que durant el segle XI era una xicoteta aldea islàmica que pertanyia al districte regional administratiu de la Cora de Tudemir, dependent de l'estat omeia. És precisament durant eixe període en què es produïx un gran desenrotllament dels regadius en la conca baixa del Segura. El sistema de regadiu creat, amb séquies com la de Callosa, i que encara existix, permet l'assentament definitiu de la seua població.

Santa Àgueda 1960La història de Catral es remunta a la Reconquista, fins a aconseguir la seua independència, quan Jaume I d'Aragó, que va vindre en ajuda d'Alfons X el Savi en 1265 durant la sublevació mudèjar, va passar pel lloc un 23 de juny, convertint l'antiga mesquita en temple cristià baix l'advocació de Sant Joan Baptista. A més, com a recompensa per l'ajuda i els servicis prestats en la campanya de conquista, estos monarques van fer donacions de terres i béns a Orihuela, i el seu terme a ordes militars i a grans senyors.

El mateix concepte de donadío dóna la concessió a l'Orde de Santiago dels llocs de Callosa i Catral en 1255, encara que Alfons X les reintegra a la seua corona en 1264, donant-los a les santiaguistas Aledo i Totana.

Catral apareix a finals del segle XIII i finals del XIV com una propietat heretada pels cavallers D. Lope Díaz i D. Diego López d'Haro, germans. Més tard el fill del Rei Savi Sancho IV, El Brau, el va alienar entregant la mitat al poble i terme a D. Jordà Alemany, cavaller d'Aragó i capità dels exèrcits de Castella. Apareix com queda indicat fins i tot el moment de la donació que, per mitjà de Privilegi de 29 de maig de 1323, va confirmar a Toledo el mateix monarca, amb dret de successió a favor dels fills de l'aragonés, Ramón i Guillén Alemany.

Catral era durant els segles XIV i XV una aldea poblada per mudèjars (encara que esta població autòctona va quedar sotmesa als nous colons cristians o repobladors que majoritàriament van ser valencians, catalans i aragonesos) amb un desmantellat castell, una xicoteta horta i amplis camps d'aprofitament cerealista. El mes d'octubre de 1358 hauria de figurar com a data nefasta per a la població per la tala de tota l'arbreda per les tropes castellanes, deixant l'horta arrasada i Catral, Almoradí i Daya destruïdes i saquejades.

La recuperació de la comarca en el segle XV va ser lenta i laboriosa a causa de les fams cícliques, a la reaparició esporàdica d'epidèmies, a la guerra de Granada i a l'expulsió dels jueus en 1492. El desig d'emancipació i d'erigir-se en municipi autònom per part del veïnat de Catral va romandre en molts casos latent, especialment quan la favorable evolució demogràfica, econòmica i altres factors de diversa índole van encoratjar les ànsies d'autogovern.

La resposta a les aspiracions segregacionistes va vindre de la mà de la creació d'una nova categoria municipal denominada precisament UNIVERSITAT per mitjà de privilegi atorgat per la Corona. És allò que s'ha ocorregut amb el lloc de Catral, dependent d'Orihuela, quan en 1604 va sol·licitar títol d'UNIVERSITAT oferint a la Corona 2.500 libras. Però la seua pretensió es va veure desestimada a l'exigir-li la Corona un total de 4.000 lliures a canvi del privilegi, quantitat que l'escàs veïnat de Catral no va poder sufragar.

Temptativa també frustrada va ser la de D. Ginés Juan Portell Soto, cavaller i familiar del Sant Ofici de la Inquisició de Múrcia, veí d'Orihuela, volent crear un nou senyoriu alfonsí, de 1684 a 1691, en les marjals de Catral pròxims a l'ermita de Santa Àgueda, on el dit Portell tenia propietats, quan ja havia sigut atorgada inclús la carta-pobla, corresponent.

Vista de CatralCap a 1700 es va procedir a la rompuda i cultiu de les marjals de Catral, repartits en lots d'entre 200 i 400 tafulles. La descripció d'estes terres va donar uns resultats tan satisfactoris que Catral prompte es va convertir en Vila, sent declarada com a tal en 1741 per Felip V. El creixement poblacional i econòmic del lloc va arribar a desembocar en l'adquisició d'este títol, i el cost d'esta segregació va ser elevat per als veïns del municipi. Van haver de suportar 12.499 lliures, però no de manera ruïnosa, per tant van guanyar a canvi l'exempció de contribuir a la ciutat d'Orihuela, obtenint independència per a crear i organitzar els seus propis recursos per mitjà de la consolidació d'una oligarquia local que, naturalment, va contribuir amb els seus propis mitjans a este procés independentista.

A partir d'eixe moment, a la vila de Catral li va correspondre el gaudi, en primera instància, de la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi, que va recaure sobre els seus alcaldes ordinaris, encara que esta jurisdicció estava subjecta a la supervisió del corregidor del partit. També tenia òrgans propis de govern que tenien a càrrec seu l'administració i govern dels assumptes municipals, i un territori delimitat sobre el qual exercir les funcions que li eren pròpies.

L'alcalde era la màxima autoritat local i la seua funció principal consistia en l'administració de justícia. Podia presidir tant les causes civils com a militars. El primer alcalde de la vila de Catral va ser D. Antonio Sirvent. Els que van ocupar estos càrrecs van ser els veïns més influents i adinerats, els quals van contribuir al pagament dels gastos del Privilegi del Villerazgo. A més, el terme municipal va disposar d'una "forca" en l'entrada de la població per a poder fer justícia en tot el terme municipal.

El dia 21 de març de 1829 en la comarca del Baix Segura es van produir forts i paoroses convulsions sísmiques, i encara que percebudes a Catral amb gran violència, no van produir cap dany, per la qual cosa des d'eixa data es canta el Misere en honor a Sant Emigdio, patró dels terratrémols, a la mateixa hora i dia que va tindre lloc el succés.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI