La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Orihuela

Baix Segura

Història

Orihuela

La història d'Orihuela, és llarga i complexa. Hi ha vestigis humans des del Calcolítico, en la segona mitat del tercer mil·lenni, en el 20.000 a. C., encara que pareix que fins al Solutrià no es va produir el primer assentament. També va haver-hi altres manifestacions en la zona, com la de les cultures Argárica, Bronze Final i Hierro Antic, pertanyent a este període les restes ubicades en el jaciment dels Saladars, que segons pareix acabaria sent conquistat pels ibers.

Romeria Sant Antón 1920En un moment posterior, cal destacar l'expansió de la “Cultura dels Millares, que va possibilitar passar d'una economia ramadera a una altra de tipus agrícola o mixta. Estes millores, van arribar procedents de la zona d'Almeria fa uns 3500 anys amb la “Cultura Argárica”. Les seues influències arribaran fins a la necròpolis de Sant Antón, testificant algunes de les reformes “importades” com la societat jerarquitzada i l'especialització en el treball, junt amb la millora en les tècniques de fosa de metalls els soterraments apareguts en gerres i en forma de túmul, estos últims destinats a l'aparéixer a soterrar personatges importants.

Estem en el món iber, amb un primitiu urbanisme i la presència de ceràmiques decorades i realitzada en torn. A esta presència, caldria afegir la dels Celtes, que busquen la sal de Guardamar i que es diluïxen prompte entre les altres zones. Esta unió, donarà lloc al poble contestà.

El següent contacte forà digne de destacar, pareix s'el de relació amb els grecs mercé a l'intens ús que en eixa època es feia de la important artèria fluvial del riu Segura, conegut en aquella època com Thader i que permetia estendre el comerç a l'interior de la comarca. L'altra gran presència comercial de l'època, com és la dels fenicis, és més difícil de datar cronològicament, encara que hi ha innovacions que ens parlen d'eixa relació, com pot ser el coneixement i l'ús en terrisseria del torn i del forn per a coure-la.

Poc després, arribarà un nou tipus de relació que ja no serà estrictament comercial com les anteriors, introduirà algunes novetats, com el concepte de la dominació política i l'ús de la moneda des del 223 a. C. A això, caldrà afegir el concepte del domini del territori, perquè seran estos també els que construïsquen la primera fortificació en la zona del primer meandre en el riu.

Ara podrem parlar d'un emplaçament urbà complet, era l'anomenada Orcelis, que formava part de la província Cartaginesa i en la qual es parlava la seua llengua, el llatí, i es cultivava el mateix i de la mateixa manera que ells. 

Carrer Sant PascualAmb la caiguda de l'Imperi Romà i el període d'anarquia corresponent, ve l'Imperi Romà d'Orient, Bizanci, que ocupa gran part del Sud-est espanyol, com ocorre amb la veïna Cartagena. És l'època esplendorosa de l'emperador Justinià. Poc després, arriben Suintila i els seus, els visigots, que conquistaran tota la zona d'influència bizantina entorn del 625. Conquisten Orcelis i la reanomenen com Auriiola, fent que siga una de les huit províncies o demarcacions en què s'estructurava la Hispània Visigoda. Este període, va ser en principi poc popular per als pobladors de la península. Els visigots eren prou altius, mentres que els bizantins els recordaven la grandesa de Roma, posseïen la seua mateixa religió i parlaven llatí, a la qual cosa caldria afegir quelcom que els va faltar, la pau contínua per a viure, comerciar, quelcom inexistent per a este poble batallador sense parar.

Arribats a l'any 713, amb la conquista per part dels musulmans de la Península ja molt avançada, trobem a Orihuela en mans del noble visigot Tudmir o Teodomiro. Este havia sigut capaç de firmar amb els invasors per mitjà d'un enginyós engany per a simular un exèrcit major, una pau per al seu senyoriu. Este, s'estenia per gran part de les actuals províncies d'Alacant i Múrcia. Este senyoriu, es mantindria independent fins a la mort de Teodomiro en 825, independent, passant llavors a dependre de l'Emirat Omeia.

Hi ha llavors un altre canvi, en 929 el territori es coneix com a regne de Múrcia, mantenint eixa denominació fins a l'any 1031. En eixe any, passa a convertir-se en una de les províncies del Califat de Còrdova. Uryula, que és la denominació àrab, passa a ser part de l'emirat de València i comença un període que comprén des del 1053 fins a l'any 1212 en el que hi ha successius canvi de propietat: de mans valencianes a murcianes i viceversa.

Orihuela, serà en eixa època posseïdora d'un gran patrimoni arquitectònic. Una gran urbs posseïa edificis de múltiples tipus: banys, mesquites, muralles… Igualment, en la veïna horta, assistirem a la construcció d'una atapeïda xarxa de séquies i canals, que amb el concurs de les sénies construïdes, com les de Desamparados i la introducció de nous tipus de cultiu, com les taronges i les llimes milloren prou la situació de l'horta.

El 17 de juliol de 1243 o 1242 segons els historiadors, l'infant Alfonso, va conquistar Orihuela per a la Corona de Castella, rebent el Fur Reial en 1265.

Al seu torn, en 1296 Jaume II d'Aragó reconquista per al Regne de València després d'una sublevació morisca tot el sud L'actual província d'Alacant, inclosa per descomptat Orihuela. Esta situació, queda ratificada per la Sentència Arbitral de Torrellas en 1304, que a més dota a Orihuela d'un estatus jurídic particular. La sentència, convertix a Orihuela també en Capital de la Governació amb dret de vot en les corts, passant a ser la segona ciutat en importància del Regne de València.

Creu del va riure 1908Durant esta època, es produirà l'època de major esplendor de la ciutat i de la Governació sens dubte. Així, en 1437 va ser declarada ciutat per Alfonso V, que declara gentilhòmens a tots els habitants presents i futurs, distinció a què cal afegir la creació de la diòcesi d'Orihuela darrere de les conversacions mantingudes entre el monarca Castellano i el papa Eugeni IV, encara que al no agradar el candidat, família dels comtes de Cocentaina, se suprimix una altra vegada la diòcesi.

En 1488 es convoquen Corts per part dels Reis Catòlics a Santiago, encara que alguns estudiosos, proposen la llavors col·legiata del Salvador, elevada a catedral en 1510. El motiu, de la dita convocatòria, és la finalització de la Conquista de Granada.

El papa Julio II serà el que concedisca la catedral a Orihuela. Passa així la diòcesi de Cartagena a tindre tres seus, Cartagena, Múrcia i Orihuela.

En estos anys, sorgix com a conflicte més important la Guerra de les Germanies. Unes quantes ciutats importants de la Corona d'Aragó se subleven contra l'emperador Carles I. Açò ocorre en 1518. Els gremis i les tropes dels agermanats s'unixen sota la direcció del notari Pedro Palomares. Prompte, estes tropes derroten al Virrei de València i expulsen a la noblesa de la Governació d'Orihuela. L'emperador envia el marqués dels Vélez. Ambdós bàndols, s'enfrontaran a l'altura del Racó de Bonança, resultant perdedores les tropes agermanades, que van veure els seus líders penjats i/o esquarterats. Orihuela mateixa, va patir trenta dies de saquejos i excessos, quedant oberta la porta per a la conquista de València.

Orihuela, seguix reforçant-se com a capital a pesar d'este episodi, i així tenim que en 1564 gràcies a Felip II es constituïx per fi la diòcesi d'Orihuela. Relacionats amb eixa elevació de la dignitat d'Orihuela, tenim com en 1610 es constituïx també la Universitat d'Orihuela, regentada per l'Orde dels Dominics i que funcionaria fins a 1807 sense interrupció, a la qual cosa caldria afegir la construcció del Seminari de Sant Miquel en 1762. Hi ha no obstant això una pèrdua de poder. Les pestes de 1648 i 1678, comporten a més una ruïna en l'agricultura comercial, i a tot això, cal sumar la segregació de diverses poblacions: 1570 Callosa de Segura, 1636 Rafal, Guardamar del Segura a finals de segle, perdent així l'entrada natural de mercaderies a la Governació. També va significar una reducció de la superfície de la Governació els projectes colonitzadors del Cardenal Belluga amb les Pías Fundacions.

Estem ja en el segle XVIII, recordat a Orihuela per la Guerra de Successió i el partit que prenen les seues autoritats, el de l'austracista. Durant la guerra entre els austracistas i els borbó, comandats pel Cardenal Belluga, un rellamp cau en el castell d'Orihuela, usat com a polvorí, aniquilant a tota la guarnició. En eixos moments, s'eliminen els privilegis de València, convertint-se Orihuela en capital del Regne de València, encara que va ser per poc de temps, ja que l'aversió que el Cardenal Belluga sentia per Orihuela va fer que se li tornara la capitalitat a València. Orihuela, per eixa època veia com es desploma la seua prosperitat amb les ciutats que a partir de llavors s'aniran: Alacant, Elx, Montfort, Xixona, La Vila Joiosa, agost, Busot, Sant Joan…Torrevieja a finals del segle XVIII, també serà un altre municipi important pel seu poble que quedarà fora del seu àmbit.

Però com se sol dir, els mals mai vénen sols. En 1799 es perd la capitalitat en favor d'Alacant, província que passa amb els francesos i la seua organització en prefectures a dependre de Múrcia. En 1833 amb la divisió de Javier de Burgos, Orihuela torna a ser part de la província d'Alacant, on esta serà la capital, gràcies al poder econòmic que es desprén del seu port.

El terratrémol de 1829, afectaria diversos edificis del municipi, com les poques restes del castell i causant estralls en la població.

Gravat de la riuada de Santa Teresa 1879Del segle XIX, poc podem destacar, més enllà de les guerres carlines, amb les incursions de Forcadell, les desamortitzacions, que van suposar un dur colp per a la ciutat i per al clero, al perdre's municipis com Bigastro o Redován i molts immobles que a poc a poc compra el capítol, propietat d'altres ordes exclaustrades, com a Trinitaris, Dominics, Agustins, etc. També cal assenyalar com anecdòtica la presència cantonalista d'Antonete Gálvez, que crea el Cantó d'Orihuela, després d'una batalla amb les forces de l'orde locals. En 1884 arribarà el ferrocarril a Orihuela de la mà de la Companyia d'Andalusos. La línia Alacant-Alqueries i el Ramal d'Albatera a Torrevieja, va tindre les seues celebracions centrals a Orihuela, assistint Cánovas del Castillo, antic president de la companyia a elles. La ruïna total va arribar amb la Riuada de Santa Teresa (1879). Incapaç d'industrialitzar-se, Orihuela va optar per desenrotllar el regadiu, que va transformar la comarca. En el segle XX, hi ha tres fites que posen a Orihuela en la senda de la modernitat i fan que se la conega. La primera, la visita d'Alfons XIII per a inaugurar Regs de llevant en 1926, la següent és la figura de Miguel Hernández. La seua obra, la seua tràgica mort després de la Guerra Civil tancat en una presó en 1942, el seu ús com a símbol de la llibertat i les celebracions del seu centenari, marcaran molt del temps d'Orihuela. Finalment, està la democràcia, una demanda després dels 40 anys del règim del General Franco. La democràcia ha obert diferents vies de diàleg i ha modernitzat els modes i els costums, encara que no ha aconseguit a pesar del potencial de la ciutat d'Orihuela, traure-la de la seua tradicional apatia en l'econòmic. El sector terciari podria ser si es concep un bon pla, la salvació d'una Orihuela que ja va perdre el tren de la industrialització.

 



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI