La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Pilar de la Horadada

Baix Segura

Història

Pilar de la Horadada

De la predilecció de la Humanitat per estes terres ha quedat mostra en les diverses troballes d'artefactes i estructures iberes, romanes i àrabs. Els orígens de la població cal buscar-los en una mansió o lloc de parada. Els romans la denominaven Thiar, un enclavament en la Via Augusta entre les ciutats d'IIlici (Elx) i Carthago Nova (Cartagena). De fet, està constatat com de la pedrera romana de Pilar de l'Horadada s'extreia pedra, que probablement va servir per a pavimentar la Via. Annexa a eixa artèria de comunicació, cal mencionar en la zona de Pilar de l'Horadada la construcció per part dels romans d'aljubs i diverses estructures que servien per al descans dels viatgers. La necessitat donar de beure a les tropes i viatgers, i per descomptat al bestiar va crear una sèrie d'infraestructures que van ser conservades pels àrabs, i posteriorment en època medieval fins a arribar quasi fins als nostres dies. Exemples, tenim diversos, com els de l'aljub “La Conqueta”, “La Verea”, “El Muntaner” O “El Romero”, que es daten entre els segles XVIII i XX.

Estes permetien l'aportació d'aigua als pastors i als seus bestiars, que van utilitzar cada vegada amb més freqüència les vies i senderes en què s'ubiquen o pròximes a elles. El moment de la transició entre l'època visigoda i l'arribada dels àrabs, està dominada per la figura de Teodomiro d'Orihuela. Este noble visigot, integrant de la guàrdia del rei Egica, va rebre com a pagament dels seus servicis una sèrie de terres pròximes a la contornada d'Elx, instal·lant-se allí. Després de la conquista àrab, Teodomiro va pactar amb Abd a l'Aziz Ibn Musa. En Pilar de l'Horadada, està demostrada la presència àrab tant pels vestigis arqueològics com pel gran nombre de topònims que s'han perpetuat en el seu ús fins als nostres dies. També caldria destacar que durant la dominació àrab, Pilar de l'Horadada va tindre un marcat caràcter agrícola.

Plaça

Serà després de la Reconquista, quan arriben una altra vegada els conflictes fronterers. Durant els regnats de Ferran III de Castella i Jaume I d'Aragó, sorgixen conflictes fronterers que es calmarien amb la firma del Tractat d'Almizra en 1244 entre Jaume I i el seu gendre, el futur Alfons X. Este tractat, firmat entre les corones d'Aragó i Castella, fixaria els límits del Regne de València. Amb este tractat, s'establixen també els límits del Regne de Múrcia, que conformarien el que en l'actualitat és el límit del Terme Municipal de Pilar de l'Horadada amb Sant Pere del Pinatar. Esta rivalitat fronterera, s'ha mantingut en una certa forma fins als nostres dies amb les disputes entre Sant Pere del Pinatar i Pilar de l'Horadada, conclosa per l'Institut Geogràfic Nacional.

Després de la mort sense descendència de Carles II, l'últim monarca espanyol de la Casa dels Àustria, arribem a la Guerra de Successió, mantinguda entre els partidaris de l'arxiduc austríac Carlos I de Felipe d'Anjou, després Felipe v i descendent dels Borbó francesos. Quasi tota Catalunya i València amb unes poques excepcions com Xàtiva van proclamar la seua fidelitat al pretendent austríac. En 1707, mesos després de la Batalla d'Almansa, es proclamaran els decrets de Nova Planta que aboliran els furs de València i Aragó, reduint les seues lleis a les de Castella. Caminant el temps, en 1750 la població del Camp de la Perforada ja és important, sumant unes 300 persones que vivien majoritàriament en caserius dispersos però entorn d'un xicotet oratori conegut com a Capilla del Sagrat Cor. Dos anys després, el Bisbe Gómez de Terán decidix erigir en ple camp la parròquia de la Mare de Déu del Pilar i Sagrat Cor. En 1758, esta església parroquial posseïa en propietat les terres situades al seu front i a la seua esquena i que hui constituïxen la plaça en què es troba l'església.

Cal mencionar també en estos anys en què ja és només un mal record, la pirateria barbaresca i els seus efectes en l'interior. Feia uns anys que s'havia arribat inclús pacte per a la seua eliminació i només quedava com un mal record la xarxa de torres costaneres que es van alçar per a avisar de la presència de pirates i que es comunicaven entre si per mitjà de senyals lluminosos, com les fogates. Algunes, amb el temps serien desmantellades, encara que altres van tindre més sort i només van canviar d'amo i d'ús. És el cas de la torre sentinella de la Perforada, que va ser construïda en època de Felip II i que acaba en 1905 sent palau dels comtes de Roche.

Per a trobar un període d'auge econòmic interessant, va ser a principis del S. XIX. E eixe moment, el Camp de la Perforada va presentar un període d'auge econòmic. El medi dinamitzador, va ser el Decret Desamortitzador d'11 d'octubre 1835, conegut com Mendizábal, pel qual totes les terres i edificis que posseïa l'Església, van passar a l'Estat, estant entre elles la finca de la Devesa de Sant Genís, també coneguda com a Perdonavides en Campoamor. Esta finca, estava en possessió de l'Església des de 1350, havent-se creat en eixe any la confraria i l'ermita per al culte del Sant. Abans va haver-hi un altre intent d'intervenció d'eixa finca, com el de 1822, amb el bienni constitucional. Durant este temps, l'Estat va intervindre la finca i va vendre dos terços d'ella a D. Guillermo Maclure, sogre del Poeta D. Ramón de Campoamor, restituint-se-li als Pares Mercedaris amb l'extinció del bienni. És en 1835, amb l'arribada del mencionat decret desamortitzador quan esta finca va tornar a poder del senyor Maclure.

Cap a 1929, es crea en Pilar de l'Horadada la Societat Agrícola Instructiva, mantenint-se fins a 1935 viva. Poc després, al juliol de 1936, esclatarà la Guerra Civil, i Pilar de l'Horadada es va trobar en zona republicana. Serà a l'agost d'eixe mateix any quan s'assistisca a la fusió dels sindicats CNT i UGT. En estos anys, apareixeran diversos butlletins, sent el primer i més famós el Butlletí informatiu El Barracó, fundat en Lo Monte, on a més d'intervindre civils de Pilar de l'Horadada, van intervindre militars.
Darrere de la Guerra Civil i les consegüents substitucions dels càrrecs polítics, assistim a un període de tranquil creixement en què destaquen les obres del Transvasament Tajo-Segura, el canal de les quals circumval·la el nucli poblacional permetent ampliar la zona de regadiu i ampliar la zona agrícola intensiva i el creixement urbanístic des dels anys 70, que possibilitaran que el 30 de juliol de 1986, després de diversos anys d'espera, fructificaren les gestions de la Comissió proAjuntament i Pilar de l'Horadada deixara de ser una pedania d'Orihuela, segregant-se així a l'aconseguir el seu propi Ajuntament.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI