La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Rafal

Baix Segura

Història

Rafal

Actualment, el municipi de Rafal té una extensió d'1,62 Km2, situats tots ells dins del cor de la Baix Segura, en el marge esquerre del Riu Segura. A uns 50 km de la capital de la província. Els seus quatre punts cardinals estan flanquejats per les veïnes poblacions de Callosa de Segura al nord, Benejúzar al sud, Almoradí a l'est i Orihuela a l'oest.

Les seues terres argiloses són especialment fèrtils, i en elles, la majoria dels seus habitants cultiven hortalisses i cítrics en règim de minifundi.

Compta amb una població de 3.100 habitants.

No seria fins a l'arribada dels àrabs quan ens trobem a Rafal com un xicotet poblat. Els primers repobladors àrabs enviats pel califa, es van instal·lar en nuclis dispersos o abandonats per ibers o gots. Les terres les dividien en alqueries i rahales. Estes no eren més que xicotets poblats o assentaments en l'horta i els pobladors de les quals eren amos de la terra, o en el cas dels rahales, finques privades de persones importants o autoritats. En alguns moments, diverses d'estes, van arribar a fusionar-se formant un municipi i prenent el nom de la més gran. És el cas de Rafal, finca particular d'algun mandatari. Amb els àrabs, van arribar diverses millores en regadiu, tècniques de construcció amb l'arribada de les barraques i finalment la introducció dels cítrics, les moreres i el cotó. En un primer moment, la vida de rafal no canviaria amb la reconquista d'Orihuela en 1243, amb els musulmans treballant fins que arriba la sublevació mudèjar en 1265. En eixe moment, els musulmans són expulsats, perden les seues propietats i deixen a l'agricultura en la fallida. Arriba també el repartiment de Còrdova del rei Alfons X, que era partidari de repartir les terres entre els cavallers participants en la conquista en porcions xicotetes, repoblant-se la zona des d'eixe moment amb famílies catalanes i aragoneses. En el cas que ens ocupa, va ser la família DesDespuig la receptora de la finca Rahal al-wazir, que depenia de la jurisdicció oriolana i portava un any abandonada. Repoblada amb 42 famílies de Catalunya i Aragó, se'ls va assignar una porció de terra que no havien d'abandonar, cedint la quarta part a la família DesDespuig. En 1268, va haver-hi una tercera repoblació, amb la que es destinen famílies per a cobrir els buits, a la que cal sumar una quarta en 1272.

Antic molí fariner

En 1304, amb la sentència de Torrellas, la Baix Segura passa a poder de la Corona d'Aragó. Serà poc després quan arribe la gran epidèmia del segle, la de la pesta bubònica. És 1348 i la Baix Segura quasi es despobla íntegrament, necessitant famílies castellanes vingudes de Múrcia per a repoblar-se. En eixos moments, la propietat passa a ser de la família Monsí de Castañeda, que van derogar els contractes d'arrendament i van portar a la població rafaleña d'arrendatària a llauradors mal pagats. A estos, els va succeir la família García de Lassa. En aquell moment, amb el pas dels anys, la denominació havia canviat. El sufix àrab al-wazir havia desaparegut i la “h” de Rahal va ser evolucionant fins a la f, per la qual cosa la denominació seria des de llavors la de Rafal. Estem ja a finals del segle XVI i Rafal aconseguix la denominació de senyoriu, sent el primer senyor Rafael García de Lassa. Posteriorment, la seua filla María, III Senyora de Rafal, va casar amb Jerónimo de Rocamora i Thomas. Este, rebria de la Corona Espanyola el títol de marqués de Rafal, quedant suprimit el senyoriu. Este va decidir demanar la segregació del territori respecte d'Orihuela i la concessió del marquesat de Rafal per al seu fill. En 1640 Rafal ja tenia personalitat jurídica pròpia amb agricultors que treballaven la terra a perpetuïtat, a canvi de no poder vendre eixe privilegi a forans i donar al propietari de les terres una part de la collita. Als primers pobladors se'ls concedien diverses parcel·les en caràcter d'arrendament per mitjà dels anomenats “Contractes Enfiteúticos”. Amb este sistema es va aconseguir atraure a importants contingents de població que van ocupar el poble i els terrenys circumdants.
El relleu és totalment pla, ja que el terme municipal està assentat sobre terreny sedimentari, format pels arrossegaments i avingudes del riu. El sòl està compost per arenoses i argiles que, junt amb l'aigua, li donen fertilitat. Per esta raó, les terres que rodegen Rafal són zones de cultiu variat, solcades de canals i séquies per al reg i travessades per camins i senderes que permeten passejar en contacte amb la naturalesa.

En 1639 existien 20 cases, almàssera, forn i Taverna, una botiga, un celler i l'església, amb una carnisseria i un molí, sent barraques la resta de construccions. El poble, eren llavors tres carrers i una plaça, estant els negocis del poble arrendats per a un any, reservant-se el molí i el forn el marqués a manera de regalia. De la mateixa manera, per a la construcció de qualsevol casa o barraca, se cedia a perpetuïtat el terreny, que passava de pares a fills sempre que no venguera, cedira o s'abandonara el poble.

Cal recordar que entre els S. XVII i XVIII, l'autoritat la imposarà el Justícia, que havia de resoldre qualsevol problema entre veïns.

El càrrec tenia una duració inicial d'un any, sent també l'apoderat del marqués, encara que se li podia reelegir.

La construcció de l'Església va ser iniciada pel fundador del poble, El senyor Jerónimo, en 1639, finalitzant en 1640 la seua primera fase. En eixos moments estava el segon Marqués, El senyor Gaspar, que va incorporar a l'escut dels Rocamora el dels García de Lassa. La segona fase de les obres de l'església, és de 1700, la tercera de 1830 i la quarta i última, de 1927.

El segon marqués de Rafal va ser el que va encarregar la imatge de l'actual patrona la Mare de Déu del Rosario, que està en el retaule de l'Església, i la campana que estava en el poble de Rocamora. Va ser acabada cap a l'any 1700.

En 1789 Carles III li atorgaria al marquesat de Rafal la Grandesa d'Espanya. En 1812, la Constitució, va suposar la desaparició dels senyorius, excepte els dels nobles portadors de la Grandesa d'Espanya que hagueren contribuït en la lluita contra el francés.

Arribats al segle XX, cal destacar la importància del desaparegut Sindicat Agrícola de Rafal, fundat en 1920. En un principi, servia per a comercialitzar productes agrícoles, passant després a desenrotllar obres socials, com la construcció de vivendes socials, l'electrificació del poble o la instal·lació de l'electricitat i el telèfon. Després de la guerra civil, arribarà l'arrancada econòmic, urbanístic i social. Es construïxen el poliesportiu, vivendes, arriben els Planes Generals d'Ordenació Urbana, etc.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI