La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Redován

Baix Segura

Història

Redován

En el municipi de Redován, el pas de diferents civilitzacions des de temps remots, està documentada pels jaciments arqueològics trobats en el seu terme, sent un dels pobles més antics de la comarca, com testifiquen els jaciments de l'època del bronze apareguts en llocs com el Racó o el Pujol. També caldria destacar els descobriments realitzats en les últimes dècades del segle XIX per la seua importància. És un jaciment ibèric, del que van sorgir ceràmiques grecollatines d'importació i diverses peces escultòriques, de les que encara queden algunes en el Louvre sense tornar a Espanya. Entre les que sí que van tornar, destaca el conegut com “Grifo de Redován”. Este és un animal fantàstic que presenta les gola obertes a manera de bec, els ulls ixents, les celles unides i una cresta que està flanquejada per banyes caprines.

Grifo. Arxive Mas. Barcelona

Quant a l'origen del topònim Redován, pareix demostrat el seu origen àrab, corresponent per la seua etimologia al nom d'un possible cabdill àrab de nom “ Farax ben Rebdan” o “Farax ben ReRedwan”, un comandament militar dependent del comandament de Granada, que instal·laria el seu campament en la muntanya de Redován, en “El Bancalico dels Moros”, sent conegut des de llavors el lloc com Redován.

El municipi, va ser reconquistat per les tropes castellanes d'Alfons X. En 1242 és ocupada l'alqueria que donava origen al municipi, passant a la família Tafaner. Amb els acords de Torrelllas de 1304 passa a la Corona d'Aragó, i en 1490 els és comprada als Tafaner per Jaime Santángelo. Esta família, havia participat en la Reconquista de València i considerava com a lloc de recreació i descans a Redován. Durant el segle XIV, les epidèmies de pesta van delmar la població, tirant-la cap a la més segura Orihuela. Un any després, va proposar en Consell poblar Redován de cristians i moros, quelcom difícil si no se'ls atreia amb algunes llibertats. Per a això, va suplicar que als nous pobladors se'ls fera francs de cisa i mur, aprovant-se eixes exempcions per espai de vint anys.

El 15 de maig de 1501, els Reis Catòlics confirmen per Reial Decret el senyoriu de Redován, que comportava la independència d'Orihuela.

Entre 1563 i 1572 Redován ja figura amb vida pròpia, separat de la municipalitat d'Orihuela i amb ajuntament propi segons documents trobats en la Casa d'Osuna.

En 1614, darrere de l'expulsió dels moriscos Jerónimo de Rocamora dota a este municipi d'una Carta de Poblament. A partir de 1615, serà propietat dels dominics d'Orihuela, que van pagar 12.000 libras. Desgraciadament, fins ben entrat el Segle XVIII, no s'arriba a superar la barrera dels 100 veïns. La indústria era alguns molins d'oli i alguns telers. Per a trencar eixa barrera, hem d'esperar al S. XIX, moment en el qual hi ha 160 cases.

Fàbriques de Redován 1971

En 1810, veiem que també li va a afectar la nova divisió per prefectures que empra el govern titella de José I Bonaparte al gust francés. Dependria Redován llavors del Departament del Riu Segura, que tenia la seua capçalera visible en la veïna ciutat de Múrcia, tornant a la província d'Alacant amb el final de l'ocupació francesa.

En 1822 torna al control de la veïna Múrcia, retornant a la d'Alacant en 1833 amb la nova divisió provincial de Javier de Burgos. En 1840 es concedix la segregació de la pedania redovanense de Fondó de les Neus.

Redován iniciarà una etapa de creixement humà i econòmic en les acaballes del S. XIX. Este es deu a l'accés a la propietat dels antics colons i arrendataris i a l'expansió del cultiu amb el creixement de la superfície de regadiu per mitjà de l'ocupació de pous. La ramaderia i els oficis i manufactures tradicionals, també van tindre el seu paper en eixe auge econòmic i urbanístic, portat a l'extrem en els últims anys amb el canvi de l'agricultura i la ramaderia a la construcció i els servicis.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI