La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > San Isidro

Baix Segura

Història

San Isidro

El naixement del municipi de San Isidro va ser fruit del projecte de bonificació dels saladars, un dels projectes de fundació i transformació agrícoles sorgits en la dècada de 1950 a l'empara de l'Institut Nacional de Colonització. Estos projectes, perseguien la transformació de terrenys improductius, convertint-los en terrenys fèrtils i productius. En el cas de San Isidro, el projecte es va posar en marxa en 1952, començant en 1956 a entregar-se als colons els lots compostos per vivendes i terres. Del projecte del poble, es va encarregar l'arquitecte Fernández de l'Amo. El municipi creat, dependrà de la veïna Albatera fins a 1993, moment en què es constituirà com a municipi independent.

Un dels elements que van permetre el projecte de l'Institut Nacional de Colonització, va ser l'aigua. El municipi compta amb tres brolladors naturals en la zona denominada de “els Pujols”, abastint un d'ells a la piscina del poble. Els altres dos, més xicotets, s'estaven utilitzant per a regar els terrenys, junt amb les aigües del Segura que arriben a través de la xarxa de canals i séquies.

Tot açò, va donar lloc a una vila de característiques singulars, que sorprenia en una època al visitant pel blanc de les seues cases emblanquinades i els seus carrers perfectament regulars, a la qual cosa calia afegir la nota de color verd dels amplis palmerars que per un dels seus costats rodegen al municipi. De fet el municipi va arribar a ser conegut per l'apel·latiu de “l'oasi de la Baix Segura”. Hui el municipi ha crescut i precisament de la mà d'eixe creixement, s'han alterat alguns d'eixos senyes d'identitat, com el blanc de les cases o la pròpia morfologia de les vivendes al construir-se d'una altra forma, encara que queden altres encara perfectament identificables, com l'església, d'estil modernista, que posseïx un retaule realitzat en mosaic. Al costat del temple, ens trobem amb “El monument a la Cruz”, que escenifica el moment de la Crucifixió i que està realitzat en pedra tallada.

El municipi, de tradició agrícola en els seus primers moments, té també desenrotllada en la zona Nord-oest del terme una zona de grans parcel·les de terreny cultivable, algunes amb vivendes i explotacions encara en ús.

El terme municipal, té uns 2000 habitants, gent senzilla i oberta, i una extensió d'11,04 quilòmetres quadrats, limitant amb Crevillente, Albatera, Granja de Rocamora, Catral y Callosa del Segura. Precisament eixa proximitat als municipis mencionats i el caràcter actiu dels seus habitants, ha portat un desenrotllament econòmic espectacular al municipi en els últims anys, a què se suma la presència de ciutadans estrangers, sobretot alemanys, atrets pel benigne del clima i el tranquil del municipi. Hui, el dinamisme s'ha estés de la mà de la instal·lació del Polígon Industrial de La Granadina, que ha portat la instal·lació d'empreses de logística i distribució sobretot, encara que també ha portat la instal·lació d'empreses de servicis i l'extensió del comerç, amb la instal·lació els diumenges d'un mercat ambulant tradicional en els seus carrers. La proximitat a les carreteres N-340 i autovia AP-7, han influït en el seu establiment, i a més han potenciat el desenrotllament local, desenrotllament que pot arribar a integrar una plataforma logística combinada amb el ferrocarril. La proximitat de la línia Alacant-Múrcia i la construcció de la futura línia de l'AU, comencen a presentar múltiples possibilitats d'expansió per al municipi.

Les seues festes, vénen marcades pel seu passat agrícola, i les dediquen al seu patró San Isidro el 15 de maig, amb una romeria a la muntanya pròxima de “El Pujol”, i a la Mare de Déu de Fàtima, que és el 13 del mateix mes, i després estan les festes de “La Segregació”, que es commemoren cada 22 de març, commemorant la independència d'Albatera.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI