La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > San Miguel de Salinas

Baix Segura

Història

San Miguel de Salinas

En San Miguel de Salinas, dels primers pobles de què tenim vestigis, és l'iber, dels quals tenim restes ceràmiques en abundància en la contornada del municipi.

El trobar-se enmig de dos cursos d'aigua, xicotets, és cert, però essencials donada la seua escassetat en un radi de prou quilòmetres a la redona, va possibilitar la trobada de diverses cultures, quelcom que va potenciar la seua situació estratègica divisant la costa.

Després dels ibers, tenim els cartaginesos i romans, sent per a estos últims tan sols un lloc de pas. La proximitat d'una de les vies romanes, autèntica xarxa viària per a comunicar la totalitat de l'imperi, ha deixat algunes possibles restes, com les fites trobades en algun paratge, junt amb monedes fenícies i romanes que denotaven no un assentament estable, però sí el pas de les diferents cultures Darrere dels romans, ens trobem els àrabs, dels quals queden prou mostres, com el forn per a coure ceràmica de la finca “Les Cortines” i algunes monedes.

Església en els anys 50

Cap a l'any 800, trobem referències a una ermita situada en l'actual Perdonavides, al costat del Riu Naixement, amb monjos de Sant Agustí. En ella va pernoctar Sant Genís quan va desembarcar en Cap de Pals, raó per la qual des d'eixe moment se li va conéixer com a Sant Genís de l'Estepa, sent primer torre, ermita i després convent segons autors com Gisbert, autor d'una Història d'Orihuela. Esta ermita va desaparéixer en 1639, no se sap si per una epidèmia de pesta o perquè deixa de tindre utilitat com a lloc defensiu.

A partir del S. XV, ja ens trobem segons les diverses restes de soterrament trobats, que el poble ja està habitat en el seu enclavament actual. Les primeres vivendes, constituïxen el que actualment és el nucli urbà de Sant Miquel, sent el primer edifici religiós construït en 1600 una ermita, que va ser demolida en 1689, segurament pel seu mal estat. El nou temple, l'actual, es construïx en 1719, declarant-se en 1723 parròquia independent amb capellà propi darrere de demanar-ho al capítol de la catedral d'Orihuela.

Fins que arriba la Constitució de 1812 no hi ha gens digne de menció. Recolzant-se en este document, els veïns van sol·licitar i van obtindre en 1813 la primera segregació d'Orihuela i la constitució d'ajuntament independent. La Diputació de Múrcia, a la jurisdicció de la qual pertanyien, va concedir i va reconéixer un terme municipal a l'ajuntament de Sant Miquel. En 1815, amb la volta a l'Antic Règim, va desaparéixer l'Ajuntament i va tornar a dependre d'Orihuela fins a l'arribada del trienni liberal. En 1820, es va concedir la segregació, però sense terme municipal. En 1822, va aconseguir un terme municipal, no obstant això, amb la volta de Ferran VII al poder, es van abolir una altra vegada els ajuntaments Constitucionals, perdent una altra vegada Sant Miquel esta categoria.

En estos moments, Sant Miquel va tindre el major nivell de població, pròxima als 2000 habitants, descendint a partir d'ací sense recuperar-se fins als primers anys del segle XX.

L'any 1829, la desgràcia va arribar al municipi, amb un gran terratrémol que ho va assolar. La reconstrucció, lenta i laboriosa, va ser possible per la col·laboració del bisbe d'Orihuela, Félix Herrero Valverde.

Entrada de San Miguel de Salinas 1940L'any 1836, la Baix Segura passa a dependre de la Diputació d'Alacant, darrere de la divisió de Javier de Burgos, creant-se en eixe moment el nou i ja definitiu Ajuntament de San Miguel de Salinas. Va ser en eixe moment quan van començar els problemes, al produir-se enfrontaments amb les localitats veïnes d'Orihuela, Almoradí i Torrevieja pels límits del terme municipal. Eixes disputes, durarien més de 100 anys i no es tancarien fins a 1955, any en què se li concedix l'actual terme municipal el dia 4 de març. Este terme és 121 vegades major que el que tenia fins a eixe moment, arribant a les 5000 has.

En el seu moment, la riquesa del municipi, a banda de l'agricultura, eren els telers de lli i cànem i els quatre molins fariners de vent. Després d'anys d'emigració i estancament, cap a 1980 es produïx el creixement del nucli urbà de la mà del boom turístic, que fa créixer la població, generalment jubilats comunitaris que acudixen atrets pel benigne del clima i la tranquil·litat del municipi, allunyat convenientment del sarau de la costa encara que a una distància còmoda del mateix. A més, es verifica un canvi en els usos laborals, que han estés cap als servicis i tot allò que s'ha relacionat amb la construcció, sobretot per la proximitat a la costa i el seu urbanisme galopant.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI