La Vega Online - El portal de la Vega Baja

La Vega Online convega Diputación de Alicante
25 de agost de 2019    Bienvenidos | Benvinguts

Baix Segura > Història > Torrevieja

Baix Segura

Història

Torrevieja

Mentres que la majoria dels pobles comencen a assentar-se en fèrtils valls o muntanyes, en les proximitats dels rius o de ports, Torrevieja té la seua raó de ser gràcies a les dos llacunes salades i a la torre de què va prendre el seu nom.

En 1320 es reconstruïx la Torre de la Mata, anomenada llavors Turris de les Salinas de la Mata, davall el regnat del senyor Jaume II. Esta és alçada sobre les ruïnes d'una altra existent, probablement de procedència romana. En esta mateixa època, es reconstruïx la Torre de Cap Serven o Cap Cervera, coneguda popularment per Torre del Moro.

La finalitat d'estes torres era servir de resguard a un destacament que vigilava la costa en prevenció de possibles atacs de corsaris o de pirates barbarescos.

Amb l'objecte de disminuir la concentració de ix de la llacuna denominada llavors d'Orihuela (hui de Torrevieja) el rei d'Aragó, el senyor Ferran el Catòlic en 1482, va ordenar construir un canal de comunicació de la llacuna amb el mar. Este canal o séquia és el conegut a Torrevieja com el "Acequión".

Platja del CapellàEn 1767 el botànic Antonio Cavanilles, en el seu estudi geogràfic del Regne de València, es troba el que poguera ser el primer document escrit de l'existència de Torrevieja com a assentament urbà. El document diu així: "contigu al Cap Cervera, mirant al sud-oest, s'ha anat formant una població anomenada Torrevieja, on vint-i-cinc anys fa, hi havia tres famílies, i actualment (1792) 106 famílies ocupades quasi totes en les diverses faenes de les salines que descriurem".

En 1772 com des de feia diversos anys la llacuna denominada de Guardamar, (actualment de la Mata) es dedicava a l'extracció de sal, va concentrar en els seus voltants un xicotet nucli de població format pels jornalers de les mencionades Salinas i els soldats de la Torre. L'atenció religiosa a estos habitants va permetre la construcció de la parròquia de la Mare de Déu del Rosario.

A causa de l'excel·lent qualitat de la sal que va aparéixer en la llacuna d'Orihuela (Torrevieja), en 1776, es comença a fer embarcaments d'este producte per la Torre-Viexa o Torrevigía, que era el punt més pròxim a les Salinas i que millors condicions naturals reunia.

En 1777 s'inicien les obres d'un xicotet embarcador als voltants de la Torrevieja i un depòsit de Sals (Eres de La Sal). Es decreta, per orde reial, la delimitació d'un terme municipal propi, per segregació d'Orihuela. La població existent en aquells moments era d'aproximadament 400 habitants.

La població a Torrevieja l'any 1789 superava els 500 habitants i es va fer necessària la construcció d'una ermita. Carles IV va autoritzar la construcció de la mateixa que, subsidiària de la parròquia de la Mata i proveïda d'un vicari, va ser consagrada el 21 de maig pel bisbe d'Orihuela, el senyor José Tormo.

En 1802 per reial orde de Carles IV, es traslladen les oficines de Salinas de la Mata a Torrevieja. Poc de temps després, s'aprova la confecció d'un pla de construcció del poble junt amb l'existent, quan de fet el nombre d'habitants era, aproximadament, de 1.500.

En 1805 es construïx el primer moll comercial de Torrevieja, aconseguint-se, d'esta manera, embarcar els productes de l'horta de la Baix Segura amb destinació a distints punts del litoral espanyol. El nom del dit moll era Mínguez, sent també conegut com del Térbol.

El senyor Manuel Godoy, ministre del rei Carles IV, en 1806, a causa del moviment marítim que existia en la població va manar construir una duana a Torrevieja.

Es comença a construir el temple de la Immaculada Concepció, com a conseqüència que el bisbe d'Orihuela ordenara que la parròquia es traslladara a Torrevieja i l'església de la Mata es quedara amb la vicaria d'esta.

En 1810 a causa d'una epidèmia de febra groga que es va declarar a Cartagena, els 30 diputats de llevant i les seues famílies van haver de suspendre el seu viatge des d'esta ciutat fins a Cadis, on havien d'assistir a les Corts, havent de refugiar-se a Torrevieja durant 27 dies.

Els terratrémols de 21 de març i 18 d'abril de 1829, van assolar per complet la ciutat. Ferran VII va manar reconstruir Torrevieja d'acord amb els plans traçats per l'enginyer el senyor José Agustín de Larramendi.

En 1867 es funda el Casino Numància que passaria a ser, en 1882, la Societat Cultural Casino de Torrevieja. Eixe any, s'inaugura la línia de ferrocarril de la Companyia d'Andalusos Alacant-Múrcia, de la que depén el ramal de Torrevieja-Albatera, amb assistència a l'acte del cap de Govern, el senyor Antonio Cánovas del Castillo.

En 1898 com a conseqüència d'un pla de modernització de les Salinas, es construïx un estés de ferrocarril des del ramal Torrevieja-Albatera fins a les Salinas i un altre estés, de via estreta, des d'estes a l'embarcador. Este segon aspecte va suposar l'eliminació del transport de la sal per mitjà de carros.

En 1931 pel seu recent desenrotllament en l'agricultura, indústria i comerç, S.M.D. Alfons XIII, concedix a Torrevieja, per Reial Decret NÚM. 571, el títol de Ciutat.

Incendi de l'EsglésiaA causa d'una revolta política de les diverses que es van produir en 1936, és incendiada l'Església Parroquial de la Immaculada Concepció. L'incendi va ser total, i només van quedar en peu, els murs.

En 1937 el Ministeri d'Hisenda rescindix el contracte d'arrendament de les Salinas a l'empresa Unió Salinera Espanyola, que passen a dependre de la Direcció General de Propietats i Contribució Territorial, corresponent a la supressió a l'alcalde de Torrevieja, assistit pels Sindicats, i al governador Civil d'Alacant.

Des del 26 de setembre al 9 de desembre de 1939 el torrevejense el senyor Joaquín Chapaprieta Torregrosa va ser president del govern de la II República.

En 1952 la nova modernització de les Salinas, va suposar la construcció per part de l'Estat del dic de Ponent i del Moll de La Sal. Les obres van finalitzar en 1958.

En 1953 es publica una orde del Ministeri d'Hisenda, en la que es disposa que zones de terreny pertanyent als termes municipals d'Almoradí, Guardamar del Segura, Rojales i Orihuela, s'agreguen al Terme municipal de Torrevieja.

L'Ajuntament de Torrevieja, en 1997, presidit pel seu alcalde el senyor Pedro Hernández Mateo, subscriu en la Direcció General de Patrimoni de l'Estat, l'escriptura per la qual el municipi de Torrevieja passa a ser propietari de les històriques Eres de La Sal.

En 1999 Torrevieja és anomenat cap del Partit Judicial núm.13 de la província d'Alacant. La seua jurisdicció comprén els municipis de Guardamar del Segura, Rojales, els Montesinos, Benijófar, San Miguel de Salinas i Torrevieja.

Les Salinas

La història de Torrevieja està lligada a la de les salines, les quals durant segles passats reportaven molts beneficis a la Corona. El Rei podia concedir gràcies i favors als seus aliats com a donació a perpetuïtat, encara que amb la prohibició absoluta de què estos les cediren a particulars. Les salines de La Mata i Torrevieja eren considerades com a Vedats Reials, pertanyents tradicionalment a la Corona.

L'11 de gener de 1273, un Privilegi d'Alfons X autoritza a tots aquells que estiguen veins en la Ciutat d'Orihuela el prendre sal per al seu consum de les salines majors que estan en el seu terme, és a dir, de les salines de Torrevieja. Quaranta-huit anys més tard, en 1321, és l'infant D. Sancho, fill d'Alfons XI, el que concedix a perpetuïtat les Salinas de Torrevieja al Consell d'Orihuela, a excepció de les de La Mata. La donació prohibia la venda de dites salines, l'empenyorament o canvi de les mateixes i castigava econòmicament a tot aquell que gosara anar contra esta donació havent de rescabalar al Consell de tots els danys que per esta raó patira.

A mitjan segle XIV les salines de La Mata, que continuaven sent prerrogativa règia, són promeses per Pedro I, monarca castellà, als seus aliats genovesos a canvi d'ajuda naval contra Aragó. En 1364 Pere IV el Cerimoniós, agraint al Consell d'Orihuela la defensa de la vila com a aliada de la Corona d'Aragó i el seu nomenament com a senyor de la mateixa, li atorga diversos privilegis com la incorporació d'Orihuela a la Corona d'Aragó, l'exempció de pagament de 15.000 libras de renda i donació a perpetuïtat de les salines de La Mata.

1389-1759 La llacuna de Torrevieja com a projecte de piscifactoria.
Durant l'Edat Mitjana les salines de la Mata van ser, junt amb les d'Eivissa, els dos centres de producció de sal més importants de la Corona d'Aragó. La preponderància d'estes contrastava amb la producció de la llacuna de Torrevieja, sense cap dubte inferior respecte a la demanda. L'arrendament, que era la forma d'explotació de les salines, s'efectuava com és natural en relació amb la producció que d'elles es podia extraure.

Les salines de Torrevieja, a causa de la seua insuficiència, van crear un desinterés en els arrendadors de tal forma que el Consell d'Orihuela va decidir convertir-la en albufera de pesca. Per a això va demanar permís al monarca Juan I, autoritzant-se per les Corts de Monzón la construcció d'un canal de comunicació entre el mar i la llacuna; un acequión per on entraria l'aportació d'aigua per al desenrotllament dels peixos. No obstant això, el projecte de convertir la llacuna salinera en albufera van ser tot inconvenients.

En 1500 es talla la comunicació amb el mar degut als desperfectes patits pels forts alces, tenint Orihuela que fer-se càrrec de la reparació, no aconseguint un arrendament per 25 anys a canvi de la reconstrucció del canal. L'obra va concloure en 1509 sufragada per la Ciutat. Una vegada més, el manteniment de l'albufera, va resultar molt costós. D'altra banda, les salines de la Mata per davall del seu nivell, resultaven perjudicades i, la qual cosa és més important, l'alt nivell de salinitat impedia la vida animal.

En 1758 la llacuna s'havia dessecat completament. En l'acta de l'11 d'octubre s'expressa l'orde de la Corona de posar de nou al corrent l'albufera, contestant-li la ciutat que no té cabals per al cost de les obres i manteniment i que per tant se li eximisca de l'obligació. L'Estat accepta una reversió de la llacuna, fet que es va fer efectiu per Reial Orde de 12 de juliol de 1759. La possibilitat d'augmentar la producció de sal va fer que l'Estat assajara les primeres extraccions, la qual cosa donaria com resultat el començament de la preponderància salinera de la llacuna de Torrevieja en el segle XVIII.

L'explotació i administració de la renda de la sal en les salines de La Mata.

La llacuna de La Mata estava enterament emprada en l'extracció de sal, sent esta monopoli de la Corona i arrendant-se la seua explotació a particulars. L'abastiment del Regne era prioritari, exportant-se l'excedent per Guardamar, Alacant i Santa Pola. Com a conseqüència d'este sistema d'arrendament, l'extracció del producte estava vetada als veïns.

Fins al segle XV els arrendadors eren gents de poblacions pròximes Orihuela, Guardamar i Alacant; en 1465 la Corona les arrenda a Luis de Santángel, mercader de València, i posteriorment per Privilegi Reial als seus hereus Luis i Jaume Santángel. Els arrendadors del dret de la sal del Regne de València tenien l'arrendament per un període de tres anys. Més tard, a finals del segle XIV es va establir per quatre anys prorrogables per altres quatre.

El sistema d'extracció seguit, consistia simplement a esperar l'evaporació de les aigües de la llacuna, circumstància que ocorria a la primavera i estiu. Les vores quedaven quallades de crostes de sal que eren arrancades amb destrals i altres instruments rudimentaris per a després ser transportades per cavalleries a través d'unes sendes cridades camina'ls, que es troben dins de la pròpia llacuna.

L'embarcament de la sal es realitzava en l'embarcador de la torre de les salines, on a més de la sal per al Regne de València, s'embarcava també per al Regne de Galícia i l'estranger, arribant-se a un actiu comerç via marítima amb Itàlia. Ha d'assenyalar-se que en La Mata va començar a crear-se un nucli de població sobre la base dels treballadors dels pobles veïns dedicats a les faenes de la sal, emprats en salines i torrers. El fet es demostra per la construcció de la parròquia en 1772.

Comença l'extracció en la llacuna de Torrevieja. Les seues conseqüències.

Els primers embarcaments es produïen per la Torre Vella per ser el punt més pròxim a les salines i el que millors condicions oferia per a l'atracada dels barcos. Des que comencen els embarcaments en el nou moll de la Torre Vella, Orihuela veu complida una vella aspiració, tindre port per a les seues exportacions, privilegi que va perdre en el segle XVII quan les Corts del Regne de València van ordenar el comerç marítim pel port d'Alacant.

Amb motiu dels treballs d'extracció i embarque de sal, s'alcen les primeres cases. La població comença a anar en augment i es nodrix l'aportació poblacional fonamentalment del Camp de Salinas, Guardamar, Rojales i Camp de Cartagena. L'explotació de sal actua com a detonant per al desenrotllament demogràfic i econòmic.

En 1777 es dóna permís a un comerciant perquè posara una botiga de comestibles a fi de facilitar als habitants l'adquisició d'aliments més barats que a Guardamar, sent el mateix any en què es decreta la separació d'Orihuela. Mentrestant, la sal de la Mata es continua embarcant per la Torre de les Salinas, on en 1792 es comença a construir un nou embarcador en un lloc anomenat "les peñetas". Amb l'augment de població, en 1789 es construïx la primera ermita amb vicari propi i sufragada per l'erari Reial.

En 1803, Carles IV aprova el pla de la població i li dóna el nom de Torrevieja. Per al servici es va establir per compte de la Hisenda un escrivà de rendes, un metge i un mestre de primeres lletres. La sal de la nova salina va ser molt ben rebuda pels estrangers pareixent més fort per ser més fosca que la de La Mata, però més barata, ja que ja poden carregar directament des de l'embarcador de la Rada de Torrevieja.

El procediment d'extracció era l'evaporació de la llacuna, es marcaven unes zones, les calçades on s'apilava la sal recol·lectada únicament de les vores.

Les Eres de La Sal

El conjunt de les Eres de La Sal ho constituïxen dos molls; el de l'oest construït en 1776 junt amb el depòsit de sals, el de l'est en 1829, i una parcel·la contigua que constituïa el depòsit de sal. Fins a finals de 1958 la seua finalitat va ser el magatzematge i càrrega de sal. Com a conseqüència de la transformació industrial en les salines, amb la construcció del moll de sal o Dic de Ponent, es van abandonar les instal·lacions, procedint-se al derrocament del vell carregador de fusta construït sobre el moll de l'est i l'alçament de la línia ferroviària del ferrocarril saliner.

Després del terratrémol de 1829, l'era i el moll van resultar seriosament danyats. Posteriorment, després de ser reconstruït tres anys més tard i a causa d'un temporal, van tornar a ser danyats, duent-se a terme una segona reparació. Al caure en desús les instal·lacions van ser requerides pel municipi sense èxit.

Història del Municipi

L'Ajuntament de Torrevieja. Inici i primers anys d'història.

L'any 1803 es va aprovar el pla de la nova població donant-li en nom de Torrevieja. Per compte de la Reial Hisenda es van construir oficines, un depòsit per al despatx de sals, moll per a embarcament, un ermita per al culte diví amb dotació d'un sacerdot i un sagristà, es va construir un forn i es va establir una botiga de comestibles per al servici públic; es va dotar d'un escrivà de rendes, metge i de la instrucció primària. La botiga va ser arrendada a Antonio Blasco Menor, veí de Guardamar, per compte i autorització de la Real Hisenda l'any 1777.

Pareix que per la simple instal·lació d'una botiga en terra de reialenc va haver-hi problemes a l'hora de les competències, volent la ciutat d'Orihuela prevaldre enfront de la Real Hisenda. Com a dada anecdòtica podem veure que el material que es venia en esta botiga-forn-taverna i la relació de preus dóna idea del mercat que existia en eixe moment, per exemple, el formatge de Flandes, torna a indicar una vegada més, el trasbals marítim que existia en l'últim quart del segle XVIII.

En 1810 ens trobem amb un document que suposa una sol·licitud en forma per a l'obtenció d'un Ajuntament i Justícia que denota una contínua necessitat ordenar la vida quotidiana de la localitat. Fet que era dut a terme pels distints administradors de les salines i, en definitiva, pel Govern central a través de la Real Hisenda. La població, cada vegada més suplica d'una manera o d'una altra la creació d'un Ajuntament amb independència de l'orde central.

El 2 de juliol de 1830 es forma el primer ajuntament, sent Rei d'Espanya, Ferran VII, l'acord de la Real Audiència de València, com "Oficials Públics del Lloc de Torrevieja" i remetent l'expedient a l'Administrador de les salines. En l'acta capitular hi hi ha diligència de jurament i possessió en data 12 de juliol de 1830 i, van ser convocats en la casa-domicili del "Comptador de les Reials Salines, en defecte de Casa Consistorial" el mateix dia per a realitzar el primer ple arribant-se als següents acords, el sanejament d'abastiments, la formació d'un padró de veïns, la constitució de la Casa Consistorial i la junta de sanitat.

Evolució històrica de Torrevieja

Quan es tracta de parlar de Torrevieja ha de fer-se referència al terratrémol del 21 de març de 1829, caben destacar-se els catastròfics efectes de l'esmentat sisme. José Agustín Larramendi realitze el pla de reconstrucció de la ciutat amb la configuració característica de moda durant el segle passat: carrers traçats en escaquer, perfectament particulars i paral·leles, formant pomes de vivendes rigorosament quadrades i perpendiculars. És precís observar que no apareix cap indicació ni nom algun de carrer.

Es tracta d'un pla mut en què podem saber la denominació dels carrers per nombroses referències contingudes en els acords de les actes plenàries de l'Ajuntament corresponents als anys immediatament posteriors. Si els primers anys es van caracteritzar per la urgent necessitat fer front a la reconstrucció, els anys quaranta suposen un consolidació. Això es reflectix en el considerable augment de la documentació municipal que, pel que fa al guia de carrers, veu aparéixer padrons d'habitants, referències a denominacions de carrers, augmente de les obres públiques, formació de calçades, etc.



¡CSS Vàlid! ¡HTML Vàlid! Icona de conformitat amb el Nivell Doble-A, De les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI