Baix Segura
Festes
Catral
Entre les festivitats de Catral es troba la Romeria de Santa Àgueda el 5 de febrer. Catral es convertix en un soc firal on els veïns i visitants poden comprar les típiques bolicas de Santa Àgueda, i tot tipus de llepolies i llepolies, de les que, sens dubte, el rei és el torró.
La forma peculiar de comprar s'anomena "el pes" que consistix en un paquet de dolços de totes classes i que es regala a una persona volguda.
La devoció a Catral d'esta màrtir siciliana és molt antiga. Es diu que va ser introduïda per l'Orde de Santiago l'any 1255, encara que els primers documents que fan referència a la imatge i a l'ermita daten de 1684.
Santa Àgueda és molt venerada tant pels catralenses com per una multitud de gents de tota la província que cada any són fidels a la seua cita amb la Santa.
Per les seues connotacions específiques, (malaltia en els pits) són les dones les que més solen demanar a la Santa la seua protecció i intersecció, encara que també se li demana empara a Santa Àgueda per a protegir i potenciar les faenes de l'horta.
Durant la guerra civil la imatge de Santa Àgueda va ser destruïda i al terme d'esta, la família Ñiguez, descendents dels antics compradors de l'ermita, van encarregar a l'escultor Carmelo Vicent Súria, de València, l'actual imatge i tron de la Santa.
El dia 4 de febrer la Santa es traslladada davant d'una gran multitud de devots que han fet promeses, fins al temple parroquial dels Sants Joans, on pernocta per a eixir, després d'una missa solemne i acompanyada per les autoritats, en romeria fins a la seua ermita.
Moltes són les persones de la comarca i poble limítrof que vénen a posar exvots a la Santa que "fa miracles".
El 21 de març de 1829, en les primeres hores de la nit, un terratrémol va causar moltes víctimes i va assolar uns quants pobles limítrofs amb Catral: Almoradí, Benejúzar, Torrevieja, Guardamar, etc, sense que ací succeïra gens desagradable.
En acció de gràcies per això, tots els anys, a la vesprada, a la mateixa hora que va tindre lloc el terratrémol, es fa una pregària pública.
Ixen en processó les imatges de Sant Emigdio, Sant Crist de la Salut i la Mare de Déu de la Soledad. Un grup de cantors acompanyats per músics de la localitat canten el Sant Déu i les Lletanies dels Santos.
La Setmana Santa de Catral ha experimentat un considerable auge. La gran labor que de les diferents Confraries i Germandats desenrotllen durant tot l'any queda reflectida en una gran millora estètica de les desfilades passionals.
La realització i reforma de trons, la restauració d'imatges i vestuari de les mateixes, la renovació d'estendards, l'increment de penitents, així com la incorporació de nous passos processionals així ho evidencien. Esta millora externa no va exempta del més important dels elements: el religiós. El Septenari dels Dolores, el Viacrucis Penitencial i la massiva participació en els actes i Oficis de la Setmana Major ho testimonien.
El Diumenge de Rams, realitza la seua estació Penitencial la Confraria del nostre Pare Jesús Triomfant. Portant al seu titular a hòmens els components de la Banda de Cornetes i Tambors "Els Sants Joans" de Catral, acompanyats per innumerables xiquets u xiquetes amb vistoses palmes.
A la vesprada es Comet l'anomenada processó de "Les Mantellines", per ser esta peça la tradicional que usen les dones per a acompanyar la Mare de Déu dels Dolores.
El dilluns sant El nostre Pare Jesús Captiu, realitza la seua estació Penitencial, anomenada Processó dels Escapularis.
El dimarts sant es realitza la Processó del Trasllat, des de l'església parroquial a l'ermita de la Puríssima. Participen les Confraries del nostre Pare Jesús Natzaré, Santa Dona Verònica, Sant Joan Evangelista, Ntra. Sra. dels Dolores i el Stmo. Crist de la Salut.
El Dijous Sant es fa la Processó del Silenci.
El Divendres Sant, des de les 5 hores es fa el Cant de la Passió. Ancestrals cants acompanyats per unes singulars trompes de dos metres de longitud, muntades sobre dos carrets amb rodes. Són melodies breus amb versos al·lusius a La Passió.
A les 8,00 des de l'ermita ix la Processó de la Trobada, els mateixes Confraries que van fer el trasllat. Confluïxen en la Plaça d'Espanya, on es realitza el "trobada" de Jesús Natzaré amb la Mare de Déu dels Dolores.
A la nit, l'anomenada Processó de l'Enterrament, per participar a més dels mencionats la Confraria del Sepulcre i la de la Mare de Déu de la Soledad.
El Domingo de Resurrecció, té lloc la trobada de María amb el seu Fill Ressuscitat. Ixen la Mare de Déu de l'Encarnación, des de l'ermita, amb el rostre tapat per un vel i des de l'església parroquial el Santíssim baix palio. Es troben a mitat del carrer, lleven el vel a la Mare de Déu i els portadors realitzen "les cortesies" al Santíssim.
A la vesprada els jóvens i xiquets celebren la Pasqua. És costum eixir al camp o al "Pujol" a berenar. Obligatori les monas amb ou.
Hi ha a Catral tres construccions amb els seus corresponents encreuaments. En la carretera de Dolores, en la plaça de l'ermita de Santa Àgueda i en El Camí de la Cruz. És en este últim barri on tradicionalment se celebren les festes de la Cruz, amb balls i jocs populars.
El mes de juny resulta d'especial interés per als catralenses que festegen i honren el sant patró Sant Joan. Són les festes Patronals de la localitat. Coincidixen amb els primers dies de l'estiu i les Festes estan organitzades per l'Ajuntament.
Són festes molt participatives on es conjuga tot el poble, des de xiquets a majors, en diverses i variades celebracions. Solen començar amb la Coronació de les Reines de Festes, en una espectacular i cerimoniosa gala.
És destacable el dia de la Cavalcada popular, on participen Les Penyes i els Barris de la localitat, amb les més divertides i sorprenents disfresses. Se sol celebrar el dissabte abans de Sant Joan.
També s'ha recuperat la tradició de muntar una Foguera o Falla. La planten els veïns del carrer Sant Bàrbar i sol contindre algun tema o motiu irònic. Hi ha espectacles per a jóvens, jocs infantils tradicionals i Barraques Populars.
Se celebra el dia 29 de juny, És festa principalment religiosa, que l'organitzen i atenen gastos un grup de dones sacrificades i entusiastes que treballen tot l'any.
S'ha fet molt popular, per tant la vespra es realitza el Concert de "la Banderita", anomenat així per ser esta peça de l'obra "les Corsàries" la que toca la Banda de Música en la cercavila al voltant del poble al finalitzar el concert. És cantada i ballada per tot el món al seu voltant, abans que comence la "Gran traca" per tot El carrer Sant Bàrbar, on es produïx la desbandada a l'escoltar-se els primers trons.
Al finalitzar un bonic i romàntic ball en la Plaça.
La Puríssima de l'ermita és la patrona de la Catral. És l'Arxiconfraria del Santíssim Rosario i la Puríssima de l'ermita la que s'encarrega d'organitzar els festejos populars i religiosos, que tenen comencen el dia 7 de desembre amb el trasllat de la patrona, des de l'ermita al temple Parroquial. El dia 8 és el dia gran i se celebra una Solemne Processó, amb assistència d'autoritats i Reines de les Festes.
Després d'una novena, en el que és costum que prediquen els sacerdots de Catral, la Mare de Déu és tornada, en Romeria a l'ermita.
