Baix Segura
Geografia
Demografia en la Baix Segura
Desenrotllament Demogràfic
(Dades de l'1/1/2009)
Habitants província d'Alacant: 1.917.012 habitants
Superfície província d'Alacant: 5.817 km2
Densitat població província d'Alacant: 329,55 habitants/ km2
Habitants comarca del Baix Segura: 390.817 habitants
Superfície comarca del Baix Segura: 956 km2
Densitat de població del Baix Segura: 408,80 habitants/ km2
Censo 2009
| Població | Nº d'habitants |
|---|---|
| Albatera | 11.745 |
| Algorfa | 4.346 |
| Almoradí | 19.147 |
| Benejúzar | 5.467 |
| Benferri | 1.876 |
| Benijófar | 3.976 |
| Bigastro | 6.744 |
| Callosa de Segura | 17.924 |
| Catral | 8.745 |
| Cox | 6.826 |
| Daya Nueva | 1.942 |
| Daya Vieja | 674 |
| Dolores | 7.427 |
| Formentera | 4.285 |
| Granja de Rocamora | 2.362 |
| Guardamar del Segura | 16.329 |
| Jacarilla | 2.096 |
| Los Montesinos | 4.949 |
| Orihuela | 86.164 |
| Pilar de la Horadada | 22.050 |
| Rafal | 4.135 |
| Redován | 7.335 |
| Rojales | 20.510 |
| San Fulgencio | 12.030 |
| San Isidro | 1.806 |
| San Miguel de Salinas | 8.135 |
| Torrevieja | 101.792 |
| Total Comarca | 390.817 |
| Total Província | 1.917.012 |
Evolució Demogràfica
Estudiant el creixement demogràfic en la comarca del Baix Segura podem constatar que ha tingut un comportament si més no, irregular. Així ho demostren les estadístiques: durant la primera mitat del segle XX es va produir un increment accelerat, aconseguint l'índex 169 l'any 1950, sobre base 100 en 1900, convertint-se així en la segona comarca més dinàmica després del Baix Vinalopó.
Durant la dècada dels cinquanta, es ralentitza no obstant això l'expansió demogràfica, constatant-se este extrem en pràcticament totes les poblacions de la comarca, que tenen en estos anys saldos migratoris negatius. Es produïx així un flux de població cap a zones econòmicament més prometedores, com poden ser el Baix Vinalopó, la capital de la província o inclús els països d'Europa. L'explicació d'este flux migratori, no és més que el fruit de l'escassa rendibilitat agrícola i la inexistència d'una alternativa de tipus industrial. No obstant això, podem trobar en este mateix període alguna excepció a les nostres asseveracions. És el cas d'Albatera, que és l'únic municipi de tota la comarca en què el saldo migratori és positiu per la instal·lació de colons en el llavors poblat de nova creació de Sant Isidre d'Albatera (municipi independent des de 1993 amb el nom de Sant Isidre)
Arribats a la dècada dels seixanta, podem constatar que es presenta el final d'este procés regressiu en tota la comarca. Els increments afecten municipis de la comarca com a l'anteriorment mencionat d'Albatera, i als de Guardamar, Torrevieja, Sant Miquel de les Salines, Bigastro, Rafal, Jacarilla, Cox i Almoradí. Són anys en què s'inicia una regressió en els fluxos d'emigració per la situació en l'exterior. Molts trien també l'opció de la tornada a Espanya al no sentir-se acollits i haver estalviat prou en el país d'acollida. Este procés, provocarà avançant el temps, que en la següent dècada, la dels 70 i inclús en la dels 80, es produïsca una recuperació demogràfica de la comarca del Baix Segura. Així, entre 1971 i 1981 la comarca recuperarà uns 18.700 habitants, mentres que en el següent decenni, 1981 i 1991, la recuperació s'estima en uns 29.000 habitants.
Les causes que expliquen este increment tan espectacular, obeïxen a diverses causes. La primera, la modernització dels cultius de finals dels anys 60, la generalització de l'agricultura a temps parcial, la implantació del treball a domicili en la comarca i la revaloració de les rendes terciàries i de la construcció a causa del turisme de masses que arriba a les zones del litoral costaner i prelitoral de la comarca.
En els primers anys del segle XXI l'explosió demogràfica de la comarca de la Vega baixa ha sigut espectacular, sobretot per la gran afluència de població estrangera que s'ha acabat assentant en esta zona. Tant és així que moltes poblacions han arribat a doblegar el seu nombre d'habitants, i altres ho han vist augmentar de manera significativa, havent de destacar per a acabar, que la densitat de població està per damunt del que és la mitjana en la província d'Alacant.
